La sequera d'aquest estiu ha comportat diferents conseqüències a molts sectors. Un dels més perjudicats és el de la pagesia que ha vist com el bestiar es quedava sense pastures i farratges per alimentar-se. La calor ha deixat els camps secs i les pastures no han crescut com haurien, ni tampoc aquells farratges que s'havien plantat per tal de tenir aliment pels animals durant l'hivern.[nointext]
[intext1]
"Tothom s'ha hagut d'espavilar com ha pogut. La sequera ens ha deixat les reserves buides per passar l'hivern", diu Lluís Sunyer, un dels portaveus d'Unió de Pagesos a la Garrotxa i ramader de Santa Pau. La collita de farratges que es va fer a la primavera es va haver de consumir a l'estiu i ara el sector es troba que no ha pogut recollir farratges i se n'ha quedat sense. Això obliga el ramader a triar dues opcions: comprar farratges a un preu molt elevat, o sacrificar bestiar i reduir l'explotació per passar amb les reserves de farratges que es tinguin guardades.

[h3]Sacrificar bestiar per falta d'aliment[/h3]
Sunyer assegura que la situació ja ha portat a algun pagès a reduir l'explotació ramadera: "És una de les solucions. Treure nombre de caps i anar a escorxador per poder passar l'hivern amb els estocs que es tenen". És la solució més dramàtica a la falta d'aliment per vaques, ovelles o xais, entre altres. "El 2022 l'hem de passar com puguem i intentar oblidar-lo", diu Sunyer.
[intext2]
L'altra opció que els hi queda als ramaders és comprar bales de farratges com herba seca, civada en flor o userda. Aquí el problema és el preu. Es tracta d'un peix que es mossega la cua, ja que si no s'han pogut cultivar farratges, hi ha menys oferta, puja la demanda i també el preu. Avui, els pagesos es troben que una bala d'userda val el doble que mesos enrere i molts es tiren enrere a l'hora de comprar aquest aliment pel bestiar.
 
[h3]Una situació semblant a la del 2012[/h3]
Sunyer recorda que el 2012 es va viure una situació semblant, però admet que aquest 2022 la cosa està pitjor: "Aquell també va ser un estiu molt sec. La collita de farratges i pastures va ser molt baixa i també hi va haver un increment de preus el 2013 a causa de les poques collites. Aquest any, però, és més accentuat".
[intext3]
Amb les últimes pluges que han caigut a la Garrotxa, alguns camps de pastura s'han anat recuperant, però, el problema continua a les portes de l'hivern. L'esperança que els hi queda als ramaders és que l'aigua caiguda l'agost i aquest setembre serveixi per cultivar algun farratge i que el fred tardi a arribar per poder allargar el cicle el cereal d'hivern com el raigràs o les herbes de prat. "Això ens permetria fer més pastura a l'hivern i ens ajudaria a travessar el que ara vivim i intentar tirar amb el mínim de reserva que tenim", explica el pagès garrotxí. Sunyer també espera passar com es pugui aquest any i esperar que l'any que ve no sigui com l'actual: "Si el 2023 és com el 2022 serà catastròfic".

[h3]Gairebé 900 explotacions a la Garrotxa, la xifra més alta dels últims 13 anys[/h3]
Segons les últimes dades de l'Idescat, a la comarca hi ha 880 explotacions ramaderes, la majoria de boví (391), seguides d'oví (259), cabrum (139) i porcí (101). La xifra total és la més alta que ha registrat la Garrotxa des del 2008, primer any en que l'Idescat ofereix l'estadística. A diferència del global del país, la comarca ha aconseguit, malgrat el context dels últims anys, augmentar el nombre d'explotacions ramaderes.