La temporada de bolets es desenvolupa enguany de manera molt "desigual" a Catalunya. Hi ha zones on s'ha registrat una producció molt alta, amb xifres que poden arribar als 160 kg/ha com a la comarca de la Garrotxa, mentre que n'hi ha d'altres, com la Catalunya Central, on "gairebé no s'hi ha trobat res".

Això es deu, segons el micòleg i investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), Juan Martínez, a la pluviometria. "Si mirem els mapes de pluja veurem que els límits de Catalunya és on ha plogut més, mentre que a la Catalunya Central hi ha hagut molta escassetat de pluges durant els mesos d'agost, setembre i octubre", apunta Martínez. De fet, l'investigador relata que a hores d'ara ja comença a disminuir la producció de bolets al Pirineu per l'arribada del fred, mentre que es comença a activar a les zones del prelitoral.

Martínez també explica que es preveu que aquesta sigui una temporada "normal" i s'espera una producció mitjana de 60-70 kg/ha. D'altra banda, l'investigador ha reivindicat la necessitat d'establir una regulació micològica i creu que "tard o d'hora arribarà" perquè "amb dos milions de boletaires no podem ser l'únic lloc de l'Estat on no es faci".

Els estudis dels investigadors del CTFC també han determinat que la temporada boletaire cada cop comença més tard i s'allarga més, però Martínez admet que "el canvi climàtic no ens diu que hi hagi hagut un canvi en la producció de bolets, sinó que la temporada s'ha mogut una mica". De fet, el micòleg relata que antigament la temporada de bolets es donava per acabada al novembre i, a dia d'avui, "fins al febrer podem trobar produccions interessants" en algunes zones del país.
 
La febre pels bolets

El micòleg del CTFC adverteix que la massificació del bosc i el fet que cada cop hi hagi més gent que freqüenti els boscos catalans per collir bolets pot acabar sent un problema. Segons els estudis que han fet, "no hem vist que agafar els bolets pugui ser dolent per la producció, però sí que s'ha comprovat que quan tothom passa pel mateix lloc això provoca una compactació del terreny que fa que les característiques del sòl canviïn i deixin de sortir algunes espècies".

De fet, Martínez és partidari d'una regulació de la recol·lecció micològica, tot i que admet que és un tema complex. Segons ell, "tard o d'hora" haurà d'arribar perquè "a Catalunya no podem ser els únics on aquest aspecte no estigui regulat". "Haurem de veure com es fa aquesta regulació, si s'ha de pagar o no, però està clar que s'ha d'ordenar", conclou l'investigador.