"La meva història donaria per un llibre", diu Susana Prat, qui amb 43 anys ha viscut des de ben jove un trastorn mental. Viu i treballa a Olot en una carnisseria i gairebé sempre l'angoixa l'ha acompanyat. "Va començar quan tenia 20 anys amb la meva primera parella. Estava al cinema i, de cop, em va venir ansietat i vaig haver de marxar. Em venia ansietat en llocs que no hi havia cap perill", explica.
Després de diversos episodis va decidir demanar ajuda i va poder conèixer per què se sentia sola, era sensible o impulsiva. A través de l'ordinador del doctor que la va atendre va veure tres lletres que li marcarien la vida: TLP (Trastorn Limitat de la Personalitat). "Em van dir què tenia i em van donar medicació. Vaig arribar a casa i vaig buscar al YouTube el que m'havien diagnosticat. Em vaig espantar", relata. De la mateixa manera, però, també assegura que el diagnòstic la va ajudar: "Vaig entendre per què tenia tants problemes. No era que fos mala persona. Em veia com un monstre i diferent dels de més".
Els TLP són maneres inadequades de relació i això genera alteracions en l'entorn i en les persones que els pateixen que poden portar a situacions crítiques. "He patit ansietat molt forta, fins al punt de pensar tirar-me per la finestra. És com si es cremés la casa, una sensació com si m'estigués morint. Llavors, no em queda res més que trucar a Urgències. Quan estic en crisi, no veig res. Estic envoltada per l'emoció. Tinc una ruptura emocional i estic trencada. És tot negre", explica Prat.
Aquest sentiment l'ha patit diverses vegades i en algunes ha necessitat ingressar a l'hospital i iniciar tractaments psiquiàtrics, tal com explica el seu metge referent i cap del sector a la Garrotxa, Ernest Torrell: "Quan la Susana diu que està molt malament en una crisi, té una sensació de buidor bestial de soledat fins al punt que no es pot arribar a entendre. La Susana no veu ocellets ni sent veus que li parlin, hi ha un trencament i una sensació de sentir-se menys que una formiga". "Al doctor Torrell li dec la vida. Tenir un trastorn mental és com tenir un monstre a dins i una persona que et posseeix. En moltes situacions no ets tu", diu la Susana.
Quan la feina és una solució
Per tractar el seu trastorn, la feina ha estat un factor clau per superar-lo i controlar-lo. "La feina m'ha ajudat moltíssim. He estat un any i mig sense treballar perquè estava malalta. Però, m'ha donat vida poder tenir un horari i aixecar-me a les set del matí, anar a treballar i servir al món, plegar, netejar la casa, fer esport, etc. Es tracta de marcar-te horaris. Els hàbits i tenir un ordre durant el dia és molt saludable", assegura.
Per als psiquiatres, la rutina i la feina són eines que ajuden els seus pacients a organitzar-se, valorar-se o afrontar situacions complicades. Asseguren que estar sense fer res accentua els aspectes negatius. "És importantíssim. La recuperació total de les malalties més greus que veiem arriba quan la persona és capaç de tenir una activitat laboral perquè, d'alguna manera, ja és ell. A partir d'aquí ja té una independència, un criteri i una sensació de validesa personal. La feina és salut", afirma Torrell.
A la Garrotxa, hi ha un exemple molt clar del valor que significa la feina per a tractar malalties psiquiàtriques. Es tracta de La Fageda. Segons el doctor Torrell, és "una sort" tenir una empresa d'aquestes característiques a la comarca. El seu impulsor, Cristòbal Colón, creu que la feina cura: "Absolutament. Fins i tot els rics s'avorreixen si no fan res. La feina té el sentit de què t'has de guanyar la vida i té el sentit de què pot desenvolupar les teves capacitats. També és un marc de relació entre els companys que et permet ser millor persona", declarava Colón en una entrevista a NacióGarrotxa fa pocs mesos.
Quan la feina és un problema
De la mateixa manera que la feina pot ser una eina per superar trastorns mentals, també és una arma de doble fil que pot generar situacions d'angoixa i depressió. La major part del temps del nostre dia a dia el passem treballant. Si no ens hi sentim a gust, això ens pot provocar que la major part del nostre dia a dia estiguem respirant contaminació, tal com diu la psicòloga clínica de la Xarxa de Salut Mental de la Garrotxa, Janina Roca: "Quan parlem del clima laboral, parlem de respirar a la feina. La feina és com un pulmó, és l'oxigen que va a la sang. Passem moltes hores respirant a la feina i hi pot haver diòxid de carboni, és a dir, estem respirant conflicte".
Segons l'OMS, el 50% de les baixes laborals són causades per l'estrès, el qual és el segon problema de salut laboral. També es calcula que un 24% dels treballadors no estan satisfets a la feina i això pot generar problemes de salut mental. Segons els professionals garrotxins, el principal focus de conflicte neix en les relacions entre treballadors. "Moltes persones et diuen que no tenen cap problema amb la feina, sinó amb els companys. Es generen unes dinàmiques grupals que cada espai té les seves i aquí es poden generar situacions de rebuig, poder o manipulacions que estan en tots els llocs de treball", diu Torrell. "Les relacions humanes són el centre del patiment humà", afegeix Roca.
Per això, recomanen a les empreses que situïn la salut mental dels treballadors dins les prioritats empresarials. "Des del punt de vista dels empresaris, és important que tinguin sensibilitat amb els treballadors. Que es preguntin:"Per què tinc tantes baixes en aquesta secció?". No és només un tema de gestió, sinó també de relació. Hem d'intentar que les feines no es deshumanitzin i pugui haver-hi relacions humanes entre la gent. No vol dir amics, però sí relacions cordials, de respecte o reconeixement", diu el doctor garrotxí. Per aconseguir això es recomana fomentar els sopars de Nadal, organitzar activitats grupals entre treballadors o crear espais dins l'empresa on es pugui comunicar amb confidencialitat qualsevol problema.
Treballar per gust o per diners?
Moltes vegades, però, la feina és una necessitat. Ho demostra l'últim informe sobre la cohesió social a Olot, el qual destaca que un 15% dels olotins no poden fer front a les despeses bàsiques de la llar i un de cada tres no espot permetre anar de vacances. Aquestes situacions provoquen que molta gent esculli la seva feina per la nòmina i no per si li agrada allò que està fent. Els psicòlegs aconsellen que cadascú es respongui per ell mateix la pregunta: treballo per diners o per gust? La resposta dependrà de quines necessitats té cadascú i quina capacitat té per gestionar, per exemple, el fet que cada dia arribi molt cansat a casa, però se senti realitzat perquè cobra el sou que vol o necessita.
Tot i això, tant Roca com Torrell consideren que és clau ser conscient de la nostra situació i expliquen que la majoria dels pacients, si detecten que la feina els està passant factura a la salut mental, l'acaben canviant. "A la consulta ens diuen que han de sostenir la feina pel seu nivell econòmic, però cada dia ens arriben amb una simptomatologia més greu. Llavors, és clau donar-nos compte de si estem perdent la salut, tot i que a vegades no ens n'adonem", assegura Roca. "En general, si es fa un procés i la gent se'n adona que el temps que ha estat malament ha estat per la feina, molts canvien de lloc de treball", explica Torrell.
Com protegir la salut mental a la feina?
Davant els riscos que pot suposar la jornada laboral per a la salut mental, els professionals donen diversos consells. Estar a gust a la feina és el principal. És a dir, tenir un bon ambient de treball i fer allò que a un li agrada. Si això no es compleix i s'arriba a una situació de malestar, cal mirar-se a un mateix.
"El més important és que un mateix reflexioni sobre què li està passant i des de quan. Reconèixer la situació ja ens dona una oportunitat. A vegades no sabem d'on ve el malestar. Si ho coneixem, després ja podem saber què hem de fer i on volem anar per canviar-ho. Cal obrir un diàleg amb un mateix sobre què és el nus que tinc. Això pot obrir portes", diu Roca. "Tots tenim molta tendència, i és un mecanisme defensiu, a què quan hi ha algun problema, sempre és a fora. Hem de treballar molt l'autoanàlisi", afegeix Torrell.
Aquesta anàlisi que un pot fer sol o bé compartir-la amb algú (un amic, un familiar, un company de feina o el director de l'empresa) ha de servir per constatar quina és la situació i intentar provocar millores. "Hi ha canvis que els pot fer un mateix i que ja generen canvis a l'entorn; moltes vegades no som conscients que els nostres propis canvis poden generar-ne a l'entorn. Si cada dia vaig enfadat a la feina, l'actitud que tindrien amb mi ja sé quina seria", diu Torrell, el qual admet que el treballador també ha de ser conscient d'aquelles coses que no pot canviar, com per exemple, els companys de feina.
"El més important és que hi hagi un esforç de la persona. Quan la persona té un esforç, un treball, això retorna experiència i s'evoluciona. El problema és no fer res", assegura el doctor garrotxí. L'exemple és la Susana; "Ella ha evolucionat i s'ha enfrontat a les seves dificultats. Hi ha molta gent que no fa aquest treball. Venen a demanar una pastilla o que els hi resolguem un problema. És la persona que ha de canviar coses independentment de la realitat que tingui. Això és un treball complicat i llarg i no tothom té la voluntat", diu Torrell.
Per altra banda, també és clau que l'entorn laboral respecti la situació del treballador. Aquest és el cas de la Susana: la seva empresa no li ha posat cap trava amb la baixa i ha respectat el temps que ha necessitat per superar les seves crisis. "M'ha servit molt tenir un entorn no agressiu ni estigmatitzant. Els meus companys saben que tinc TLP i tenen empatia i estimació. Demanaria que a qualsevol ambient de treball hi hagi afecte, amor i respecte", diu la carnissera olotina.
Per últim, Torrell també envia un missatge a les empreses: tenir un trastorn mental no vol dir no poder treballar. "La Susana és un exemple claríssim. Ella té un TLP i ho diu. Però és una bona treballadora i estan contents amb ella. Tenim un estigma o una predisposició a pensar, com a empresaris, que una persona que té una malaltia o un diagnòstic no el podem contractar perquè tindrem problemes. Que ho provin i ho mirin i potser tindran sorpreses".