"Vaig demanar ajuda quan tenia uns nivells d'ansietat tan alts que no podia anar a l'institut. Començava el dia pensant que seria un bon dia, però un cop allà els nivells d'ansietat pujaven moltíssim i trucava a casa perquè em vinguessin a buscar". És el record que té en Joel Solé, un jove garrotxí, de la seva adolescència, una etapa en què es va sentir sol. La seva orientació sexual el va fer creure que no encaixava: "Si intentes sortir de la norma, tens por; i si vols encaixar-hi, no pots perquè no està feta per a tu. Aquí et sents sol", assegura.
En Joel és un dels participants d'un projecte que ha impulsat el CAP de Sant Esteve d'en Bas a través de la seva referent de benestar emocional comunitària, la Laura Teixidor: "Veia que la soledat era un sentiment present entre les persones ateses. No volíem fer allò típic de fer estadístiques i números que al final són buits per poder sensibilitzar les persones". Amb aquesta idea, Teixidor va trobar finançament per desenvolupar un projecte comunitari que consistia en l'elaboració d'un documental de manera col·lectiva: "Els protagonistes són les persones i cadascú explica el que vol i tot és decidit i consensuat entre tots. Tothom pot expressar el que vol i com vol", explica.
Amb aquesta premissa, des de l'octubre de l'any passat, la Laura i els veïns han estat fent sessions grupals i construint un documental que s'ha estrenat recentment i que tracta la soledat que pateixen veïns de la Vall d'en Bas de manera compartida. "El documental es diu Erèmia. Ve del Grec. Vol dir desert, erm. Hi ha gent que quan sent soledat té aquesta sensació d'estar a un lloc buit, on sembla que no hi puguin cultivar i sembli que t'estàs morint", explica Teixidor.
Què és la soledat?
El reportatge produït per CàmeresiAcció amb el suport de l'Ajuntament presenta com viuen la soledat persones de la Vall d'en Bas de totes les edats. "Cadascú viu la soledat de manera diferent. És aquest sentiment de trobar-te que no hi ha persones al teu entorn que puguin comprendre la teva situació o el procés que estàs vivint. Pots estar rodejat de persones, però no trobes empara", diu Solé. "És el sentiment de no sentir-se connectat. Hi ha amics, coneguts i saludats, i falta la part de l'amistat sentida, d'algú que t'entengui i et senti incondicionalment sense jutjar-te o etiquetar-te", descriu Teixidor.
La soledat no té un diagnòstic. Pot aparèixer per diferents causes com una malaltia, un dol, l'assetjament escolar o laboral, el fet de ser cuidador, la maternitat o, fins i tot, defensar una causa sense suports. "No hi ha diagnòstic. El més fàcil és demanar-ho: 'Et sents sol?'. A vegades hi ha gent que no sap que se sent sola perquè mai s'ho ha plantejat. Hi ha gent que té un neguit i ve al metge perquè no s'acaba de trobar bé. Al darrere de tot això hi ha el sentiment de soledat. Si algú t'ho pregunta, després potser ho entens", explica la psicopedagoga garrotxina.
La soledat moltes vegades pot portar o pot venir de l'angoixa i la depressió. Tractar-la pot ser clau per evitar que, fins i tot, arribi al suïcidi. "La soledat és un sentiment que forma part de nosaltres com l'alegria o la tristesa. Sentir-te sol és una emoció que et fan moure per trobar relacions i fer xarxa. És una forma de supervivència. Si algú la gestiona en negatiu, pot desencadenar altres malalties, no només mentals, sinó també físiques i pot provocar malalties cardiovasculars, hipertensió, demència i, fins i tot, pot avançar la mort o portar-te a les idees suïcides", diu Teixidor.
Escoltar la soledat
Segons els protagonistes del documental, hi ha tantes soledats com persones i cadascú la gestiona com pot i vol. Moltes vegades, però, no hi ha espais per parlar-ne i aquí és quan comencen els problemes. "Normalment és un tabú. Hi ha por a allò que diran o si em jutjaran. Poder-ho compartir sense que et jutgin és la principal manera d'afrontar-ho. No has de tenir por d'allò que diran o com es comportaran amb mi. Això és vital", diu la referent emocional del CAP de la Vall d'en Bas.
"Em va bé quedar amb amics i, tot i que no comparteixen la majoria de les coses que jo penso, poder tenir un debat i compartir visions sobre les coses. Aquesta mentalitat oberta de parlar-ne ja em treu el sentiment de soledat, encara que l'altre pensi absolutament la cosa oposada", explica Solé, qui també admet que li costa trobar persones amb qui compartir-ho perquè la societat no està preparada: "Molts diuen: 'Vinga, ja et passarà'. També hem de validar les emocions més tristes. Moltes vegades no necessites algú que et salvi, sinó que t'escolti", afirma. "La societat no està preparada per escoltar sense por i tocar temes que són tabús. Tenim la tendència de salvar la gent del malestar. No és així. T'hi has d'estar per després poder anar traient el mal estar i anar-lo superant", assegura Teixidor.
Les xarxes socials, una arma de doble fil
On malauradament no hi ha espai per a les emocions tristes és a les xarxes socials. Instagram, Facebook o TikTok són aparadors de felicitat que no permeten veure què hi ha darrere una imatge, un "like" o un tuit. "Aquest individualisme de les xarxes socials provoca mentalitats més tancades que fa que no surtin del seu lloc per no imaginar-se escenaris més col·lectius. Això et porta cap a la soledat. Per sortir d'aquí, cal qüestionar-te el sistema perquè si no, hi caus de quatre grapes", reflexiona el jove garrotxí.
Per a la referent emocional de la Vall d'en Bas, les xarxes també poden servir per sentir-se acompanyat en alguns moments, però remarca que cal que a darrere hi hagi alguna cosa més: "Els 'likes' és un buit. Això t'aporta una felicitat efímera que no va enlloc. Dos segons després d'un 'm'agrada' pots tornar a estar fet caldo. Si darrere les pantalles no hi ha suports (persones que et puguin escoltar incondicionalment sense jutjar-te), aquí és on venen els problemes".
Soledats que fan companyia
El documental impulsat per al CAP de la Vall d'en Bas és, precisament, un projecte per compartir i escoltar les soledats. "M'ha servit per sentir-me validat, acompanyat, que s'escolta la meva solitud i la puc explicar sense jutjar-me", assegura Solé.
A través de projectes com aquest, els CAP pretenen des de fa pocs anys potenciar la prevenció de malalties. Per això, han entrat a formar part dels centres d'atenció primària fisioterapeutes, nutricionistes i referents de benestar emocional. El documental Erèmia és resultat d'aquesta estratègia.
"Quan vas al metge, milloraràs la teva salut entre un 10 i un 20%. La resta, es millora fora del sistema sanitari i aquí hi entra la genètica, l'estil de vida, allà on has crescut, temes d'habitatge, etc. Tenim l'objectiu de canviar tendències, trencar tabús i generar salut, no esperar que vingui la malaltia", explica Teixidor.
La psicopedagoga garrotxina afirma que han començat a detectar infants de només deu anys que ja se senten sols i això demostra que aspectes com la soledat, entre altres, poden entrar en l'àmbit de la prevenció. "Si de ben petit algú ja sap què és la soledat, potser no arribarem a què se suïcidi perquè sabrà què és i podrà parlar-ne amb algú obertament sense que el jutgin. Estem fent una prevenció enorme", diu Teixidor.
El CAP de la Vall d'en Bas, com molts altres, ja ha començat a caminar cap a aquest camí. La salut no només és anar al metge, hi ha medicaments que no es recepten. Segons Teixidor, un d'ells és la comunitat: "Volem generar trobades perquè la gent es conegui i es pugui expressar sense jutjar-se. Fer més poble per veure si podem tornar a treure les cadires al carrer i no quedar-nos al sofà a dins de casa". Parlar i compartir també és salut.