08
de març
del
2024
Actualitzat
el
09
de març
a les
10:19h
Després de 42 anys de lideratge, aquell sastre de petit i psicòleg de gran diu adeu. Deixa el camí que l'ha portat fins aquí i n'agafa un altre. En girar-se i mirar enrere, Cristòbal Colón pot veure un món. Un món que ha construït, un planeta diferent on els principis i els valors defineixen el paisatge.
El fundador de La Fageda enceta una nova etapa vital amb el relleu a la direcció de la cooperativa que ha fet néixer i créixer i amb l'entrega de la medalla de la ciutat d'Olot, un reconeixement únic per a una persona única.
Què va sentir quan li van traslladar que li volien donar la medalla de la ciutat d'Olot?
Sento que recolliré personalment la medalla, però entenc que és una medalla per a tothom que ha col·laborat en el projecte durant aquests 42 anys. Vull dir-te que aquest projecte, evidentment, l'he liderat jo, però l'hem fet entre centenars de persones. La raó per la qual vaig acceptar rebre la medalla és perquè entenia que és un reconeixement per a tots nosaltres.
No és el primer reconeixement que rep. Ha rebut, fins i tot, la Creu de Sant Jordi. Quina responsabilitat sent quan li donen aquesta mena reconeixements?
Primer he de dir que la medalla de la ciutat d'Olot té un valor diferent de qualsevol altre. A la meva terra diuen que "Nadie es profeta en su tierra" i el fet que aquí a la Garrotxa facin aquest reconeixement, crec que té molta importància. Sento dues coses quan rebo aquests reconeixements: la primera és sorpresa perquè no entenc com ha sortit tan bé aquest projecteamb el poc que sabíem i sabem. Soc psicòleg i tinc poca idea del món de l'empresa, i per això estic molt sorprès que, després de 42 anys, la cosa hagi anat bé. I el segon sentiment, és de molt agraïment perquè si no tens els mitjans suficients i la cosa ha sortit bé, el que et surt és un agraïment. Aquests són els dos sentiments més clars quan ens diuen que ho fem bé.
Continuo redundant en els sentiments, però, per un altre costat. Què sent quan deixa la direcció de La Fageda?
Per una part, tranquil·litat perquè tinc 75 anys i em sembla que són els bisbes als quals també els obliguen a jubilar-se amb aquesta edat. Per a mi no és cap sentiment negatiu, sobretot, perquè estic absolutament confiat en el fet que les persones que es queden al projecte, i ho dic amb tota sinceritat, ho faran millor que jo. La Sílvia és una professional del món de l'empresa que jo no soc. En l'àmbit de patronat, hi ha una persona que fa quinze anys que també està amb mi i té tota la meva confiança. El sentiment és de tranquil·litat perquè ja estic cansat i estic confiat que ho faran molt bé.
Què veu quan mira enrere?
Penso que està molt bé. Quan parlava del meu sentiment de sorpresa em referia al fet que la meva primera professió va ser de sastre. Vaig estudiar psicologia ja de gran. Quan miro enrere i recordo aquell sastre valent que tenia el seu propi negoci, em quedo sorprès. Quina sort que he tingut perquè en aquella època no podia pensar que ara estaria parlant amb tu de tot això.
Quin creu que ha estat l'èxit de La Fageda?
Poder fer un projecte sense ànim de lucre. La Fageda no es diu Cristòbal Colón S.L. Això no és meu. Jo me'n vaig i el patrimoni que hem creat durant 42 anys es queda al servei de la Garrotxa. L'èxit és haver creat un projecte empresarial competint amb grans multinacionals donant feina a col·lectius que normalment ho tenen molt difícil. La gent que venim a treballar aquí cada dia i sabem que els nostres productes estan als supermercats de tot Catalunya i que hi ha milers de catalans que compren un iogurt que és bo, per nosaltres això és l'èxit. Competir amb grans multinacionals i donar feina amb col·lectius que fins ara ho tenien molt malament són dues condicions que criden l'atenció, i per això podem dir que és un èxit. I això ho fem fa 42 anys. Penso que l'èxit té aquesta dimensió.
Sempre ha definit el seu projecte com una bogeria. Fa falta més bogeria a la societat? Fan falta més Fagedes?
Penso que hi ha "una loca cordura". Penso que nosaltres tenim aquesta qualitat, és a dir, que nosaltres hem fet una bogeria, però plena de seny. Un dels lemes que tenim és que les empreses han d'estar al servei de les persones i no al revés. Suposo que això és un exemple que podem donar a la societat.
La feina cura?
I tant! Absolutament. A més, és una evidència. Qualsevol persona que pugui sentir aquesta frase, no pot dir el contrari. Fins i tot els rics s'avorreixen si no fan res. La feina té el sentit de què t'has de guanyar la vida i té el sentit de què pot desenvolupar les teves capacitats. També és un marc de relació entre els companys que et permet ser millor persona. Aquestes són les tres coses que ens guien cada dia a La Fageda.
Deixi'm traslladar-li una discordança. S'ha arribat a un punt en què la feina ja no és garantia de viure bé. Abans treballar volia dir una estabilitat. Ara veiem treballadors pobres. Com veu la societat d'avui i com s'ha arribat fins a aquest punt?
S'hi ha arribat perquè entre tots hem fet aquesta societat que està desenfocada. Sempre faig una distinció entre valors i principis. Ara tothom parla de crisi de valors, però els valors són coses individuals que cadascú valora. Però hi ha una cosa que són els principis i a la Fageda ho tenim molt clar. Hi ha uns principis que són la veritat, la justícia i l'amor. Quan una societat oblida tot això, va per un mal camí. Nosaltres anem per un mal camí. Llavors, o ens adonem que hem de canviar, o si un va per mal camí, acaba recollint el que ha sembrat. La natura funciona d'aquesta manera. Tenim la societat que nosaltres mateixos hem creat.
Què els hi diria als joves?
Això, que sàpiguen que la natura humana està regida per principis i són universals: la veritat, la justícia i l'amor. És l'únic que els hi puc dir per què és així. Quan la teva vida personal no està guiada per aquests principis, vas a qualsevol lloc.
Creu que ha complert aquell objectiu que tenia el 1982 quan va engegar La Fageda? Se sent realitzat?
Un mai se sent realitzat. D'alguna manera, em sento satisfet perquè podria haver estat molt pitjor. En tot cas, sempre hi ha coses per fer i el camí no s'acaba mai. El camí cap a la perfecció és un camí i t'adones de coses que fas malament, però també de coses que has fet bé. Durant aquests 42 anys, nosaltres no ens podem queixar. Estic sorprès. En tot cas, no hem arribat al final, sempre hi ha coses a millorar.
El fundador de La Fageda enceta una nova etapa vital amb el relleu a la direcció de la cooperativa que ha fet néixer i créixer i amb l'entrega de la medalla de la ciutat d'Olot, un reconeixement únic per a una persona única.
Què va sentir quan li van traslladar que li volien donar la medalla de la ciutat d'Olot?
Sento que recolliré personalment la medalla, però entenc que és una medalla per a tothom que ha col·laborat en el projecte durant aquests 42 anys. Vull dir-te que aquest projecte, evidentment, l'he liderat jo, però l'hem fet entre centenars de persones. La raó per la qual vaig acceptar rebre la medalla és perquè entenia que és un reconeixement per a tots nosaltres.
Colón, aquest divendres a la seu de La Fageda. Foto: Martí Albesa
No és el primer reconeixement que rep. Ha rebut, fins i tot, la Creu de Sant Jordi. Quina responsabilitat sent quan li donen aquesta mena reconeixements?
Primer he de dir que la medalla de la ciutat d'Olot té un valor diferent de qualsevol altre. A la meva terra diuen que "Nadie es profeta en su tierra" i el fet que aquí a la Garrotxa facin aquest reconeixement, crec que té molta importància. Sento dues coses quan rebo aquests reconeixements: la primera és sorpresa perquè no entenc com ha sortit tan bé aquest projecteamb el poc que sabíem i sabem. Soc psicòleg i tinc poca idea del món de l'empresa, i per això estic molt sorprès que, després de 42 anys, la cosa hagi anat bé. I el segon sentiment, és de molt agraïment perquè si no tens els mitjans suficients i la cosa ha sortit bé, el que et surt és un agraïment. Aquests són els dos sentiments més clars quan ens diuen que ho fem bé.
Continuo redundant en els sentiments, però, per un altre costat. Què sent quan deixa la direcció de La Fageda?
Per una part, tranquil·litat perquè tinc 75 anys i em sembla que són els bisbes als quals també els obliguen a jubilar-se amb aquesta edat. Per a mi no és cap sentiment negatiu, sobretot, perquè estic absolutament confiat en el fet que les persones que es queden al projecte, i ho dic amb tota sinceritat, ho faran millor que jo. La Sílvia és una professional del món de l'empresa que jo no soc. En l'àmbit de patronat, hi ha una persona que fa quinze anys que també està amb mi i té tota la meva confiança. El sentiment és de tranquil·litat perquè ja estic cansat i estic confiat que ho faran molt bé.
Què veu quan mira enrere?
Penso que està molt bé. Quan parlava del meu sentiment de sorpresa em referia al fet que la meva primera professió va ser de sastre. Vaig estudiar psicologia ja de gran. Quan miro enrere i recordo aquell sastre valent que tenia el seu propi negoci, em quedo sorprès. Quina sort que he tingut perquè en aquella època no podia pensar que ara estaria parlant amb tu de tot això.
« Jo me'n vaig i el patrimoni que hem creat durant 42 anys es queda al servei de la Garrotxa». Foto: Martí Albesa
Quin creu que ha estat l'èxit de La Fageda?
Poder fer un projecte sense ànim de lucre. La Fageda no es diu Cristòbal Colón S.L. Això no és meu. Jo me'n vaig i el patrimoni que hem creat durant 42 anys es queda al servei de la Garrotxa. L'èxit és haver creat un projecte empresarial competint amb grans multinacionals donant feina a col·lectius que normalment ho tenen molt difícil. La gent que venim a treballar aquí cada dia i sabem que els nostres productes estan als supermercats de tot Catalunya i que hi ha milers de catalans que compren un iogurt que és bo, per nosaltres això és l'èxit. Competir amb grans multinacionals i donar feina amb col·lectius que fins ara ho tenien molt malament són dues condicions que criden l'atenció, i per això podem dir que és un èxit. I això ho fem fa 42 anys. Penso que l'èxit té aquesta dimensió.
Sempre ha definit el seu projecte com una bogeria. Fa falta més bogeria a la societat? Fan falta més Fagedes?
Penso que hi ha "una loca cordura". Penso que nosaltres tenim aquesta qualitat, és a dir, que nosaltres hem fet una bogeria, però plena de seny. Un dels lemes que tenim és que les empreses han d'estar al servei de les persones i no al revés. Suposo que això és un exemple que podem donar a la societat.
La feina cura?
I tant! Absolutament. A més, és una evidència. Qualsevol persona que pugui sentir aquesta frase, no pot dir el contrari. Fins i tot els rics s'avorreixen si no fan res. La feina té el sentit de què t'has de guanyar la vida i té el sentit de què pot desenvolupar les teves capacitats. També és un marc de relació entre els companys que et permet ser millor persona. Aquestes són les tres coses que ens guien cada dia a La Fageda.
Deixi'm traslladar-li una discordança. S'ha arribat a un punt en què la feina ja no és garantia de viure bé. Abans treballar volia dir una estabilitat. Ara veiem treballadors pobres. Com veu la societat d'avui i com s'ha arribat fins a aquest punt?
S'hi ha arribat perquè entre tots hem fet aquesta societat que està desenfocada. Sempre faig una distinció entre valors i principis. Ara tothom parla de crisi de valors, però els valors són coses individuals que cadascú valora. Però hi ha una cosa que són els principis i a la Fageda ho tenim molt clar. Hi ha uns principis que són la veritat, la justícia i l'amor. Quan una societat oblida tot això, va per un mal camí. Nosaltres anem per un mal camí. Llavors, o ens adonem que hem de canviar, o si un va per mal camí, acaba recollint el que ha sembrat. La natura funciona d'aquesta manera. Tenim la societat que nosaltres mateixos hem creat.
«Un mai se sent realitzat». Foto: Martí Albesa
Què els hi diria als joves?
Això, que sàpiguen que la natura humana està regida per principis i són universals: la veritat, la justícia i l'amor. És l'únic que els hi puc dir per què és així. Quan la teva vida personal no està guiada per aquests principis, vas a qualsevol lloc.
Creu que ha complert aquell objectiu que tenia el 1982 quan va engegar La Fageda? Se sent realitzat?
Un mai se sent realitzat. D'alguna manera, em sento satisfet perquè podria haver estat molt pitjor. En tot cas, sempre hi ha coses per fer i el camí no s'acaba mai. El camí cap a la perfecció és un camí i t'adones de coses que fas malament, però també de coses que has fet bé. Durant aquests 42 anys, nosaltres no ens podem queixar. Estic sorprès. En tot cas, no hem arribat al final, sempre hi ha coses a millorar.