Gairebé un 15% de la població d'Olot té dificultats per afrontar despeses bàsiques de la llar com el lloguer, la hipoteca, els subministraments o l'alimentació. Així ho recull l'últim Informe sobre la cohesió social a Olot que es va elaborar el 2021 i que es va publicar l'any passat.
L'estudi fet per la Universitat de Girona i el Consorci d'Acció Social de la Garrotxa va fer una enquesta a més de 400 persones seguint els patrons de població que té la capital de la Garrotxa. El document mostra diferents indicadors socials i un d'ells és el de la pobresa.
Un 14,8% dels enquestats van respondre que en l'últim any la seva llar havia patit problemes econòmics per fer front a despeses bàsiques. El percentatge és un 3% més alt del resultat obtingut el 2017 en la primera edició de l'informe.
Entrant més en detall, l'estudi també revela que un 42% dels olotins no ha pogut fer front a una dificultat econòmica de la llar, un 22% a dues i un 36% a tres o quatre. De mitjana, actualment els olotins no poden fer front a 2,2 conceptes de despesa de la llar, mentre que el 2017 aquest valor se situava a l'1,89. Per tant, no només augmenta el percentatge d'olotins pobres, sinó la magnitud de la pobresa que pateixen.
A l'hora de pagar, les principals dificultats han estat, en primer lloc, les despeses d'aigua, gas, calefacció, electricitat, escombraries o comunitat. En segon lloc, la hipoteca o el lloguer; en tercera posició, la compra d'aliments i, en últim lloc, pagaments de compres ajornades o préstecs.
Un 20% de la població no compta amb ningú perquè l'ajudi a fer front a les despeses
A l'hora de demanar ajuda per fer front a les dificultats econòmiques, un 20% dels olotins assegura que no tenen a ningú. La família és el principal recurs a què les persones necessitades accedeixen, però no tothom té suport familiar. Quatre de cada deu persones amb dificultats per fer front a despeses bàsiques demanen ajuda a familiars.
En segon lloc, hi ha les administracions públiques (23%) i les entitats socials o associacions sense ànim de lucre (9%). Els amics, veïns o coneguts són un suport que utilitzen un 13% dels olotins a l'hora de demanar ajuda.
Tres de cada deu olotins no poden anar de vacances
Un altre indicador de la pobresa és la privació material i la privació material severa, uns conceptes que es configuren a través de vuit preguntes: pots anar de vacances, com a mínim, una setmana a l'any? Pots permetre't un àpat de carn o peix cada dos dies? Pots mantenir l'habitatge a una temperatura adient durant els mesos freds? Pots permetre't un televisor? Una rentadora? I un cotxe? Pots fer front a una despesa imprevista de 700 euros? S'entén per privació material quan no es pot fer front a tres de les vuit preguntes i privació material severa quan la resposta és negativa a quatre o més preguntes.
A Olot, les persones que pateixen privació material és del 8,8%, dos punts menys que l'últim informe del 2017. Però els ciutadans que pateixen privació material severa s'ha més que doblat i ha passat del 4,7% a l'11,6%.
Tres de cada deu olotins asseguren que no poden anar de vacances, com a mínim, una setmana a l'any. Un percentatge que, malgrat ser elevat, ha baixat cinc punts respecte al 2017. També ha disminuït de manera més lleugera aquells que no poden permetre's un televisor o una rentadora.
En canvi, ha augmentat de manera destacada el percentatge de persones que no poden mantenir l'habitatge a una temperatura adient durant l'hivern. El 2017, era un 5,5% dels enquestats i la xifra s'ha situat al 14,8%. També ha augmentat més lleugerament les persones que no poden permetre's un cotxe i un de cada tres olotins no poden fer front a una despesa imprevista de 700 euros amb recursos propis.