L’escalfament global i el canvi climàtic obliguen a actuar per evitar greus perjudicis als ecosistemes i a la biodiversitat arreu del món, a la salut i benestar de les persones i a les activitats econòmiques. És per aquest motiu que la Diputació de Girona ha engegat la redacció de l’estratègia d’emergència climàtica de les comarques gironines, per impulsar un model que ajudi a la resiliència enfront dels reptes futurs i permeti treballar de forma transversal en la mitigació del canvi climàtic i l’adaptació als seus efectes.
El 17 de setembre del 2019, la Diputació de Girona va aprovar, en sessió plenària, la Declaració institucional d’emergència climàtica, en què es comprometia a fer un treball de transició energètica i ecològica i a ajudar els ajuntaments de la demarcació a rebaixar les emissions de gasos d’efecte hivernacle per part dels municipis.
Ara ha decidit fer un pas més en aquest propòsit i, amb l’assistència tècnica de Coperfield, agència de transformació amb seu a Catalunya, ha iniciat aquest procés més ambiciós, amb canvis reals i vinculants que contribueixin, des de tots els espais possibles, a la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS).
El procés de cocreació d’aquesta estratègia d’emergència climàtica culminarà a finals del 2020, i el resultat serà un document amb pautes clares d’actuació i una estratègia que apostarà per la sostenibilitat, el desenvolupament de les energies renovables i l’autoconsum, l’eficiència energètica, la minimització de residus, les accions per encarar la crisi de biodiversitat i l’adaptació dels sectors més vulnerables al canvi climàtic, entre molts d’altres aspectes.
El món local, com a administració més propera a la ciutadania, té un paper clau en aquest sentit, sobretot a l’hora de fomentar-ne la conscienciació i els canvis d’hàbits. “Aquest projecte ha de traspassar mandats i ha de servir, amb consens polític, com a full de ruta per, almenys, els propers deu anys, també per a ajuntaments i consells comarcals. No dista gaire del que hem fet fins ara, però es tracta d’organitzar-ho i saber quan apliquem accions de mitigació o d’adaptació”, ha explicat la diputada de Medi Ambient, Anna Barnadas.
El procés de cocreació
Les primeres passes van fer-se el mes d’octubre amb tres reunions telemàtiques, que van servir per reflexionar sobre la situació actual a les comarques gironines i posar les bases del que ha de ser el full de ruta per definir l’estratègia d’emergència climàtica i els seus reptes. Es van vehicular com a tallers en què van prendre part representants de sectors molt diversos, com ara l’Administració pública (polítics i tècnics), el tercer sector, les institucions de recerca i el teixit empresarial.
El propòsit és implicar-hi els actors clau del territori i potenciar-ne la transversalitat, perquè aquest projecte té una mirada de llarg recorregut. “En els darrers anys, hem rebaixat 165.000 tones de CO2, hem instal·lat renovables que han fet una producció de 12.758 megawatts i hem donat suport a la instal·lació de 62 calderes de biomassa, entre d’altres accions. Ara volem anar més enllà i depassar l’acció de la mateixa Diputació de Girona, implicant-hi el màxim nombre d’agents socials i econòmics”, ha remarcat Marc Marí, cap del Servei de Medi Ambient.
Els resultats obtinguts en aquesta primera fase seran analitzats i complementats per part de tècnics i experts en els diferents àmbits abordats. Després, durant les properes setmanes, s’exposaran a avaluació per part dels tècnics i els actors polítics dels ens locals de la demarcació per alinear-los i comprometre’ls en la futura implementació de l’estratègia d’emergència climàtica. I posteriorment, es crearà un equip motor, format per les persones més representatives de cadascun dels sectors implicats.
“Aquesta governança compartida implicarà tots els sectors i permetrà definir amb més precisió els projectes pilot, les accions concretes i els reptes a llarg termini, perquè siguin més efectius”, ha explicat Oriol Armet, representant de Coperfield. Les accions d’aquesta estratègia d’emergència climàtica es mesuraran mitjançant d’uns indicadors que serviran per avaluar si cada actuació compleix els objectius marcats inicialment.
| Llistat d’actors convidats al procés de cocreació |
|---|
| • Associació per la Gestió del Programa Leader Ripollès Ges Bisaura ATM. • Autoritat Territorial de la Mobilitat Àrea de Girona. • Cambra de Comerç de Girona. • Clúster de BIOENERGIA eCatalunya. • Clúster de l'energia eficient Catalunya (CEEC). • Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible. • Departament d'Empresa i Ocupació, serveis territorials a Girona. • IEC - Institut d'Estudis Catalans, Grup d'Experts en Canvi Climàtic de Catalunya. • Institut Català d’Energia. • Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona (IMA-UdG). • Patronat de Turisme de la Costa Brava. Diputació de Girona. • Promoció del Transport Públic. Secció Territorial de Girona. • Som Energia, SCCL. • Unió d'Hostaleria i Turisme de la Costa Brava. • Col·lectiu CMES, col·lectiu per un model energètic i social sostenible Mou-te en bici. • DIPSALUT - Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona. • Agència Catalana de l'Aigua. • Agència de Residus de Catalunya. • Oficina Catalana del Canvi Climàtic. • Servei Meteorològic de Catalunya. • Societat Catalana d'Educació Ambiental. • CB - Consorci Costa Brava. • ACATOR - Associació Catalana de Comunitats de Regants. • Consell Comarcal de la Selva. • Consell Comarcal del Ripollès. • Consell Comarcal del Gironès. • Consell Comarcal de l’Alt Empordà. • Consell Comarcal d’Osona. • Consell Comarcal de la Cerdanya. • Consell Comarcal del Baix Empordà. • Consell Comarcal del Pla de l’Estany. • Consell Comarcal de la Garrotxa. |
