Restes de ceràmica trobades a Vilademuls Foto: ACN
En la construcció que s'està fent del nou enllaç de l'AP-7 a Vilademuls, al Pla de l'Estany, les obres han permès el descobriment de tres jaciments arqueològics.
En total s'han trobat 350 sitges ibèriques de fins a 2,5 metres de profunditat del segle IV al I a.C i que servien antigament per emmagatzemar cereals. També s'ha localitzat material ceràmic, monedes i una destral, encara que en males conduccions.
L'empresa Antequem, en coordinació amb l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica de Catalunya (ICAC), i sota la supervisió dels serveis territorials de Cultura de Girona, ha estat l'encarregada d'excavar en uns 2.000 metres lineals als terrenys afectats per l'obra del nou enllaç de l'AP-7 i a la connexió de l'autopista amb l'N-II.
S'han localitzat tres jaciments, el Mas Vidal, Mas Frares i Camp de l'Hospitalet, tots al municipi de Vilademuls. Segons informa Lourdes Moret, codirectora de l'excavació: "La dimensió de les sitges depenia de la productivitat i les necessitats de la població en aquell moment. Aquestes cavitats en el subsòl, un cop quedaven en desús, s'utilitzaven per abocar-hi escombraries, fet que permet ara recuperar objectes de l'entorn amb una datació força exacte".
Els treballs d'excavació han extret i catalogat peces de ceràmica de cuina, àmfores i contenidors de líquids. La majoria són ibèriques però també ni han de romanes. A més, s'han trobat monedes d'Empúries i Tarragona, i també elements de la vida quotidiana com agulles de bronze, objectes del món funerari, estris per filar i una destral.
Prop dels jaciments es confirmaria la presència d'un assentament rural però encara no s'ha localitzat el poblat. Segons explica el director del seguiment arqueològic de l'enllaç AP-7 Vilademuls, Xavier Aguelo Mas, "això ens ha permès localitzar les restes, excavar-les per treure'n tota la informació i registrar les restes perquè poguessin continuar endavant amb les obres".
Les restes també permetran dur a terme altres estudis, com ara la quantitat i tipus de gra que les sitges podien contenir així com un càlcul aproximat de la població de la zona, la dieta, la fauna i la flora.
