El músic i escriptor Jordi Campoy Boada ha rebut el 59è Premi Prudenci Bertrana amb Fer cantar els arbres. Partint del dilema d'una lutier sobre si tallar un arbre o no per fer-ne un violoncel, Campoy contraposa "un ofici tan lent amb el món d'ara on tot vol velocitat" i s'endinsa en la bellesa de la imperfecció i el poder de l'art. El Bertrana és el degà dels Premis Literaris de Girona, que s'han lliurat aquest dimarts a l'Auditori. La traducció de William Faulkner Els invictes, d'Esther Tallada, ha guanyat el 5è Aurora Bertrana.
Dels set guardons que integren la família dels Premis Literaris de Girona, i com ja és habitual en les darreres edicions, ja s'havien desvelat els guanyadors del Prudenci Bertrana de novel·la, el Miquel de Palol de poesia, el Carles Rahola d'assaig i el Ramon Muntaner de literatura juvenil. Avui, a aquesta llista s'hi ha sumat els nous noms propis de l'Aurora Bertrana de traducció, el Cerverí de Lletra de cançó i el Lletra al millor projecte digital per a la lectura i la literatura en català.
Aquest 2026, ha estat Campoy, el productor musical, pianista, compositor i escriptor sabadellenc, qui s'ha endut el Bertrana -dotat amb 30.000 euros- per la novel·la Fer cantar els arbres. És el tercer relat que surt de la ploma d'un escriptor que encara es considera un autor novell, i que dedica anys a pensar les seves històries. La idea d'escriure aquest llibre li va venir el 2019, quan mentre adaptava lletres per al disc de La Mataró de TV3, va adonar-se que un violoncel "que sonava com els àngels" tenia la fusta plena de nusos i ratllades.
- El guanyador del 59è Premi Bertrana de novel·la, Jordi Campoy
- Marina López / ACN
Quan va demanar al músic si l'instrument era molt vell, la resposta el va sorprendre: "Em va dir que el violoncel tenia quinze anys, però que la fusta de la que estava fet en tenia 300". I aquesta idea de donar una segona vida a una fusta centenària va ser l'embrió de Fer cantar els arbres, una novel·la que arrenca quan una lutier de 70 anys -la Carlota- es debat entre tallar un avet roig de mig segle per construir un violoncel o bé deixar-lo créixer perquè algú altre en faci un instrument encara més extraordinari.
Mentre intenta decidir quin és el camí correcte (un dubte que plana damunt tota la novel·la), la Carlota veurà com el passat torna i la condueix fins a la història de la seva família, una nissaga de lutiers marcada per l'amor a l'ofici, els silencis i les ferides que traspassen generacions. Amb la novel·la, escrita en primera persona, Jordi Campoy subratlla que se centra amb una protagonista "que no és cap heroïna, perquè té dubtes i contradiccions, però també una gran capacitat d'estimar i molt sentit de l'humor".
Joan Tomàs Martínez Grimalt, Premi Miquel de Palol de Poesia
En la categoria Miquel de Palol de Poesia, el 49è guardó ha estat per a l'historiador, dramaturg i guionista mallorquí Joan Tomàs Martínez Grimalt amb l'obra Horografia. El jurat ha remarcat que es tracta d'un llibre "sobre l'estat de suspensió constant en què ens deixa el llenguatge i la vida". I aquest resum ha sorprès i alhora agradat a l'autor perquè assegura que, a hores d'ara, encara no té assumit el poemari: "Crec que un llibre, i més si és un llibre de poemes, només l'entens que l'has acabat i rellegit moltes vegades. L'he escrit, però això no vol dir que l'entengui del tot".
Joan Manuel Soldevilla, Premi Carles Rahola d'assaig
Per la seva banda, el barceloní però més encara figuerenc il·lustre Joan Manuel Soldevilla s'ha erigit amb el 47è Premi Carles Rahola d'assaig, dotat amb 6.000 euros, per Terra de Quixots. Un llibre que explora l'empremta que tant el personatge cèlebre de Cervantes, com també el mateix escriptor, han deixat a l'Empordà. Malgrat que ni un ni l'altre, literàriament o real, van trepitjar-lo mai.
Laia Aguilar, Premi Ramon Muntaner
La barcelonina Laia Aguilar ha guanyat el Premi Ramon Muntaner, dotat amb 6.000 euros, amb La Fuga, en què ambienta a Barcelona un món en què un virus letal, del qual els joves en són portadors, ha aniquilat la meitat de la població adulta. I precisament, per sobreviure'n, la societat ha aïllat tots els menors. La seva protagonista, la Zoe, fa cinc anys que està tancada en una habitació i la novel·la explica, precisament, com "intenta escapar al món exterior, rebel i prohibit al mateix temps" que hi ha més enllà de les quatre parets que formen el seu dia a dia.
Esther Tallada, Premi Aurora Bertrana de traducció
D'entre els guardons que s'han desvetllat aquesta nit, el 5è Aurora Bertrana de traducció ha recaigut en Esther Tallada. La traductora, nascuda a Alella (Maresme), ha guanyat el premi, dotat amb 6.000 euros aportats conjuntament per les fundacions Prudenci Bertrana i Valvi, per la traducció d'Els invictes de William Faulkner i s'ha imposat als més de 800 títols d'obres traduïdes al català durant l'any 2025 per editorials dels Països Catalans, que el jurat ha valorat.
El jurat ha destacat que la traducció d'Esther Tallada "enriqueix el català literari" a través de creació de neologismes i mots compostos, així com els registres orals i dialectals que reflecteixen els estats socials dels personatges.
Joaquim Carandell (La Ludwig Band), Premi Cerverí
Seguidament, el 32è Premi Cerverí a la millor lletra de cançó, que s'escull per votació popular, ha distingit Enganyar-te de Joaquim Carandell de La Ludwig Band. No és el primer cop que la banda de folk i pop-rock nascuda a Espolla (Alt Empordà) s'endú en guardó, ja ho van fer l'any 2022 amb S'ha mort l'home més vell d'Espolla. El guardó l'organitzen conjuntament la Fundació Prudenci Bertrana i Catalunya Ràdio amb la col·laboració de la Revista Enderrock, i enguany el públic ha escollit el tema guanyador d'entre deu finalistes escollits per un jurat.
El representant del grup, Arnau Seguí, ha remarcat l'alegria que suposa per a ells rebre un guardó que, d'una banda, decideixen els oients i, de l'altra, premia la lletra de les cançons: "La nostra música té un fort component lletrístic i el guardó ens confirma aquesta idea".
Albert Junyent, Premi Lletra al Millor Projecte Digital
Finalment, l'enginyer informàtic de Sallent (Bages) Albert Junyent ha guanyat el 25è Premi Lletra al Millor Projecte Digital, amb una aplicació, Librish, que conjuga el seu interès per les noves tecnologies i la lectura en català. Librish va néixer l'any passat amb la voluntat de crear una comunitat digital que connecti lectors, autors, editorials, llibreries i obres i, en tan sols uns mesos, ja suma diversos milers d'usuaris i fins a 12.000 ressenyes.
"L'objectiu és que tots aquells que llegim en català tinguem un punt de trobada on poder compartir i crear sinergies", subratlla Junyent, que tampoc amaga que, tot i que no hi ha limitació sobre "què llegir i compartir", sí que Librish posa el focus en la llengua i literatura catalanes. Precisament, per cobrir un buit. "Joan Fuster ja deia que si tu no fas la política, altres la faran en contra teva; i amb la cultura i el català, crec que passa el mateix", afirma.
