Un pintor noucentista i un de surrealista, Josep Aragay i Salvador Dalí. Dos artistes amb estils i idees ben diferents i dos museus a les comarques gironines, que enguany compleixen 50 anys des de la seva fundació. La història i el context polític van condicionar la trajectòria i el reconeixement d'aquestes dues figures del món de l'art, que anys després de la seva mort es continuen recordant a Breda (Selva) i Figueres (Alt Empordà).
El Teatre-Museu Dalí de Figueres, dedicat al pintor surrealista empordanès, ressegueix l'obra i el recorregut de l'artista, un autor d'avantguarda que va concebre una nova idea de modernitat. Aquest museu va ser dissenyat pel mateix Dalí i ajuda a entendre el seu tarannà creatiu, una manera de fer que ha marcat generacions de pintors i que ens ha deixat obres mundialment conegudes com El Gran Masturbador. El 50é aniversari se celebrarà amb una sèrie d'activitats culturals i amb actes institucionals com la visita del rei Felip VI i el president de la Generalitat, Salvador Illa, que va tenir lloc dimecres passat.
Del surrealisme al noucentisme
Lluny de Figueres, també a les comarques gironines, hi ha el Museu Josep Aragay de Breda, dedicat a un artista i teòric del noucentisme que va ser, a més, pioner en l'àmbit de la ceràmica decorativa. A Breda l'aniversari del museu es commemorarà amb l'exposició "50 anys del Museu Josep Aragay" que s'inaugurarà al Centre Cultural Els Forns el pròxim dissabte dia 12 d'octubre.
Aquesta mostra resseguirà la història del museu i, de segur, no comptarà amb la presència del monarca. Breda és un poble on l'Ajuntament va declarar persona non grata a Felip VI l'any 2016. A més, l'artista bredenc tenia fermes conviccions republicanes, unes idees que contrasten amb les de Dalí, que es declarava monàrquic i tenia simpaties amb el règim franquista. Aragay, en canvi, va ser perseguit per la seva ideologia, empresonat pels fets del 6 d'octubre i també per la dictadura franquista l'any 1940. A més, els seus dibuixos satírics van ser censurats múltiples vegades i molts no es van arribar a publicar mai.
L'any 1974, quan es va inaugurar el museu, la figura d'Aragay encara molestava algunes persones addictes al règim i, per "qüestions legals", en un principi, va haver d'obrir sota la consideració "d'exposició permanent". Malgrat les adversitats, el museu s'ha convertit en un altaveu de l'obra artística i de les conviccions d'Aragay, que fa poc, van arribar fins a la Universitat de Nova York en el tercer Simposi Internacional del Noucentisme.
En la mostra commemorativa dels 50 anys del museu es podran veure aiguaforts com Campanar de Breda o Roma, alguns exemplars de ceràmica decorativa de l'artista i els quadres més representatius de la col·lecció municipal, com Ciutat, Job al femer o la Dama del braçalet de robins. A més, també s'exposaran per primera vegada les noves adquisicions de ceràmica i pintura que ha fet el museu.
El Museu Josep Aragay és un espai viu que aplega als vilatans de Breda en actes culturals i exposicions. No obstant això, té unes dimensions molt reduïdes i la manca d'espai fa que cada vegada sigui més complicat donar una resposta adequada als reptes que planteja la modernització de la museografia i de les instal·lacions. És per això que l'Ajuntament de Breda, juntament amb el Consell Municipal de Patrimoni Arquitectònic, planteja una reubicació del museu a les dependències del Monestir de Sant Salvador, situat al centre de la vila.
El projecte del nou museu avança de mica en mica amb l'objectiu ser un centre de referència en l'estudi i la divulgació del Noucentisme i la ceràmica decorativa. A més, vol de convertir-se en un punt de trobada entre joves i grans per fer memòria del passat, aprendre de la trajectòria d'Aragay, i construir un futur més just pels que vindran.
Mig segle després de les inauguracions del Museu Josep Aragay i El Teatre-Museu Dalí, les obres de tots dos pintors es convertiran en les protagonistes d'una programació cultural que es desplegarà al llarg de l'any. Una commemoració que se celebrarà amb exposicions i actes que serviran per reivindicar el seu talent artístic i l'aportació que van fer a la cultura del país.