04
de març
de
2020
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha decretat aquest dimarts que les hipoteques referenciades amb l'índex IRPHpoden ser abusives. L'organisme amb seu a Luxemburg no les declara completament nul·les, però insta als tribunals espanyols que les clàusules siguin "clares i comprensibles".
A priori, els grans beneficiats d'aquesta sentència són els clients. Segons l'Associació d'Usuaris Financers (Asufin), un dels grups més actius en aquesta lluita contra els bancs, els clients que tenien hipoteques vinculades a l'IRPH haurien pagat un sobrecost mitjà de 25.000 euros des de l'any 2004.
Des de la plataforma Reclamador (un portal web especialitzat en formular reclamacions a empreses com bancs o aerolínies) defensen que cada client afectat podrà recuperar una mitjana de 20.000 euros, mentre que Asufin recorda que aquells que s'hagin vist perjudicats per l'índex "s'estalviaran més de 150 euros al mes".
Al conjunt de l'Estat, es calcula que el nombre de persones afectades per aquesta problemàtica voreja les 750.000, tot i que l'impacte que suposarà tot plegat pel sector no acaba d'estar del tot clar. Segons el banc d'inversió Goldman Sachs, la banca perdrà entre 7.000 i 44.000 milions d'euros en concepte d'indemnitzacions.
Però enmig d'aquest escenari, el comportament borsari dels principals bancs de l'Estat és del tot positiu. CaixaBank, l'entitat més exposada per aquesta clàusula, ha registrat un creixement del 7%. Altres bancs com el BBVA, el Sabadell i el Santander també han crescut vora un 3%.
En declaracions a El Periódico, el soci responsable del sector financer de la consultora KPMG a Espanya, Francisco Uría, ofereix una explicació. "La sentència es troba alineada amb les conclusions de l'advocat general. No existeix un rebuig general a nivell judicial respecte a l'ús de l'IRPH i a les clàusules que figuren als contractes", diu.
De fet, els bancs i els seus inversors interpreten que les decisions tornen a quedar en mans de la justícia espanyola. En aquest sentit, cal recordar que el Tribunal Suprem ja va emetre el 2017 una decisió favorable als bancs, en considerar que l'IRPH no era "abusiu".
L'única incògnita passa per esbrinar si els bancs van vendre aquestes hipoteques de forma transparent o no. A partir d'ara serà la justícia espanyola qui decidirà cas per cas com hauran d'actuar les entitats.
A priori, els grans beneficiats d'aquesta sentència són els clients. Segons l'Associació d'Usuaris Financers (Asufin), un dels grups més actius en aquesta lluita contra els bancs, els clients que tenien hipoteques vinculades a l'IRPH haurien pagat un sobrecost mitjà de 25.000 euros des de l'any 2004.
Des de la plataforma Reclamador (un portal web especialitzat en formular reclamacions a empreses com bancs o aerolínies) defensen que cada client afectat podrà recuperar una mitjana de 20.000 euros, mentre que Asufin recorda que aquells que s'hagin vist perjudicats per l'índex "s'estalviaran més de 150 euros al mes".
Al conjunt de l'Estat, es calcula que el nombre de persones afectades per aquesta problemàtica voreja les 750.000, tot i que l'impacte que suposarà tot plegat pel sector no acaba d'estar del tot clar. Segons el banc d'inversió Goldman Sachs, la banca perdrà entre 7.000 i 44.000 milions d'euros en concepte d'indemnitzacions.
Però enmig d'aquest escenari, el comportament borsari dels principals bancs de l'Estat és del tot positiu. CaixaBank, l'entitat més exposada per aquesta clàusula, ha registrat un creixement del 7%. Altres bancs com el BBVA, el Sabadell i el Santander també han crescut vora un 3%.
En declaracions a El Periódico, el soci responsable del sector financer de la consultora KPMG a Espanya, Francisco Uría, ofereix una explicació. "La sentència es troba alineada amb les conclusions de l'advocat general. No existeix un rebuig general a nivell judicial respecte a l'ús de l'IRPH i a les clàusules que figuren als contractes", diu.
De fet, els bancs i els seus inversors interpreten que les decisions tornen a quedar en mans de la justícia espanyola. En aquest sentit, cal recordar que el Tribunal Suprem ja va emetre el 2017 una decisió favorable als bancs, en considerar que l'IRPH no era "abusiu".
L'única incògnita passa per esbrinar si els bancs van vendre aquestes hipoteques de forma transparent o no. A partir d'ara serà la justícia espanyola qui decidirà cas per cas com hauran d'actuar les entitats.