Els quatre encausats pel tall de l'AVE a Girona demanen l'amnistia

El desembre passat ja va ser el primer judici que es va suspendre, arran de la tramitació de la llei al Congrés

Tres dels encausats pel tall de l'AVE a Girona abans d'entrar als jutjats
Tres dels encausats pel tall de l'AVE a Girona abans d'entrar als jutjats | ACN / Marina López
Redacció
12 de juny del 2024
Actualitzat a les 16:06h

Els encausats pel tall de l'AVE a Girona han demanat l'aplicació de l'amnistia. Així ho han sol·licitat, aquest dimecres en un escrit al jutjat penal, les defenses dels quatre processats acusats de tallar les vies durant el primer aniversari de l'1-O. Sol·liciten l'arxivament de la causa arran de l'entrada en vigor de la llei. Els processats estan pendents de judici i s'enfronten a penes de 4 anys de presó i multes per valor de 12.150 euros per delictes de desordres públics, atemptat, danys i lesions lleus.

Els advocats dels activistes, Benet Salellas i Montserrat Vinyets, subratllen que compleixen els requisits per acollir-se a l'amnistia perquè les mobilitzacions es van emmarcar en el context del "procés independentista" i van tenir lloc entre l'1 de novembre del 2011 i el 13 de novembre del 2023

De fet, el desembre passat el jutjat ja va suspendre el judici previst per a aquell mes: el primer que es va ajornar a Catalunya en espera de l'entrada en vigor de la llei, publicada al BOE aquest dimarts. La vista s'havia de fer els dies 12 i 13 de desembre, però la defensa —encapçalada per Montserrat Vinyets i Benet Salellas— havia demanat la suspensió perquè el cas podria incloure's en la llei d'amnistia que s'estava tramitant. El tribunal va endarrerir un any la celebració del judici, que està assenyalat per als dies 11 i 12 de novembre vinent.

La investigació pel tall de les vies de l'AVE a Girona durant el primer aniversari de l'1-O va arribar a tenir dinou investigats, entre ells l'aleshores alcalde de Celrà (Gironès), Dani Cornellà, i l'alcalde de Verges (Baix Empordà), Ignasi Sabater, detinguts per la Policia Nacional el 16 de gener del 2019. Fiscalia i advocacia de l'Estat van acabar acusant quatre activistes, que són els que estan pendents de judici.

En aquest sentit, arran de les detencions pel tall de l'AVE i les mobilitzacions que hi va haver a Girona durant el primer aniversari de l'1-O va sorgir la campanya de solidaritat '21 raons'.

Emparats per la llei

Els lletrats subratllen que el mateix article recull "expressament" que s'han d'arxivar les causes obertes per "actes de desobediència, desordres públics, atemptat contra l'autoritat, als seus agents, que haguessin estat executats amb el propòsit de mostrar suport" al procés independentista: "Per tant, les manifestacions en suport al referèndum són actes que, si han derivat en l'exigència de responsabilitat criminal, queden inclosos dins la llei". També remarquen que els delictes pels quals els acusen estan "expressament esmentats en la norma que habilita l'amnistia o són instrumentals / medials dels expressament esmentats".

Arxivat a