L'amnistia s'ha publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i els jutges han activat la maquinària. No ha tingut efectes immediats sobre els represaliats -ningú no ha estat amnistiat, encara, ni tampoc s'han aixecat les ordres de detenció-, però sí que ha tingut les primeres conseqüències: els tribunals han demanat a la Fiscalia, les acusacions i les defenses que es posicionin en aquest nou escenari. S'ha d'aplicar la llei a les causes del procés o no? En els dies vinents -entre cinc i deu, segons el procediment-, hi hauran de donar resposta. L'última paraula la tindrà el jutge, que té dos mesos per fer efectiva la nova legislació.
Els principals tribunals han fet moviments un cop la llei ha entrat en vigor. ElTribunal Suprem, l'Audiència Nacional i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que tenen entre mans les principals causes que continuen vives relacionades amb el procés, han donat uns dies a les parts perquè hi diguin la seva, abans de prendre noves decisions. Es tracta de la causa especial de l'1-O, la dels preparatius del referèndum, la de Tsunami Democràtic, i altres procediments per desobediència, inclòs també el del 9-N. Pel que fa a l'operació Judes, hi ha fixada una visa el 27 de juny, en què les defenses demanaran que s'apliqui la llei.
Mentrestant, l'instructor de la causa de l'1-O, Pablo Llarena, ha deixat clar que l'ordre de cerca i captura sobre els exiliats es manté. Carles Puigdemont encara no pot tornar sense risc de detenció mentre el calendari de la investidura comença a concretar-se un cop triada la mesa del Parlament. Ho podia fer, això, Llarena? La llei deia que havia d'aixecar les ordres de cerca i captura, tingués o no dubtes sobre l'aplicació de la llei. El magistrat, però, ha optat per preguntar a les parts si ho ha de fer, i donar cinc dies de marge abans no prendrà una decisió sobre aquesta qüestió.
Bona part de les defenses han presentat escrits per instar els jutges a aplicar la llei. Des de primera hora, advocats d'ERC, d'Òmnium i de Junts, així com d'altres activistes com Víctor Terradellas, i també Alerta Solidària. Tots ells han activat la pressió als jutges perquè apliquin l'amnistia per la via ràpida. Ara com ara, hi ha independentistes pendents d'entrar a presó -com Adrián Sas- o que ja hi són -com el manifestant Abel Mora-. L'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, ha dit que esperarà a veure els moviments dels tribunals. La Fiscalia, de moment, manté el silenci.
Un nou conflicte a la Fiscalia
La Fiscalia General de l'Estat fa mesos que elabora un recull de totes les causes susceptibles de ser amnistiades, en bona part de les quals exerceix com a única acusació i el seu criteri serà determinant perquè el jutge apliqui la llei. Ara bé, en els pròxims dies es pot produir un nou conflicte dins del ministeri públic. Els fiscals de l'1-O, en la reunió que van mantenir amb el fiscal general, Álvaro García Ortiz, el 30 de maig passat, van traslladar-li un informe en què opinaven sobre la llei d'amnistia, i ja advertien que no es podia aplicar en la malversació ni tampoc aixecar l'ordre de detenció de Puigdemont.
Els fiscals no volen canviar de criteri i tot apunta que hi haurà discrepàncies amb el fiscal general. Si això passa, se sotmetrà la decisió a la junta de fiscals. En última instància prevaldrà el criteri de García Ortiz, com ja va passar amb Tsunami. En aquell cas, els fiscals del Suprem creien que hi havia indicis de terrorisme, però la tinent fiscal del Suprem va concloure que no. Si amb la causa de l'1-O passa el mateix, el fiscal general tindrà la darrera paraula en un òrgan, la Fiscalia, que és jeràrquic. Si els fiscals del procés s'hi oposen, podrien arribar a ser apartats del càrrec per garantir la unitat de criteri.
L'escletxa és la malversació?
En les providències d'aquest dilluns, els tribunals donen poques pistes. Només Llarena menciona concretament els delictes de malversació i desobediència, i pregunta si podrien formar part de les exclusions de l'amnistia. La llei ha estat redactada perquè afecti totes les causes del procés, però és cert que els jutges podrien intentar trobar una escletxa en la malversació. Ja ho van fer amb la reforma del codi penal, amb una interpretació que va impedir rebaixar la pressió sobre els dirigents independentistes o aixecar les penes d'inhabilitació.
El redactat de l'amnistia mira de blindar aquest delicte, controvertit en tant que es tracta d'un tipus relacionat amb la corrupció. Així, només quedaran amnistiats les malversacions que no tinguin "propòsit d'enriquiment" i remarca que es considerarà "enriquiment" destinar fons públics a l'organització del referèndum quan no hagi tingut "el propòsit d'obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial". De tota manera, els fiscals de l'1-O apunten que l'amnistia no es pot aplicar a la malversació. La decisió serà dels jutges i serà rellevant el criteri del Suprem, que condicionarà la resta de tribunals.
El Tribunal de Comptes ja mira a Europa
Quin podria ser el pròxim moviment? Hi ha tres escenaris. El primer és que els jutges apliquin la llei tal com vol el legislador. Aquesta via és la que, segons fonts jurídiques consultades, podria seguir-se en la majoria de casos. En els més mediàtics, tot apunta que hi haurà més intents de torpedinar la norma. Un segon escenari és precisament aquest, que els jutges considerin que un cas concret no encaixa dins de l'amnistia. S'obriria aleshores la possibilitat de plantejar recursos, que en última instància arribarien al Tribunal Constitucional, controlat ara per una majoria progressista.
El tercer escenari és ajornar l'aplicació de la llei portant-la a Europa. El Tribunal de Comptes ha estat el primer que ha mostrat dubtes sobre l'encaix de la nova llei dins del dret europeu i ha obert la porta a presentar qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), amb una pregunta a les parts. Aquesta és una possibilitat que sempre han previst els negociadors, i que podria seguir el Suprem en els dies vinents, un cop les parts s'hagin posicionat. La llei estableix que, si els jutges remeten la causa a Luxemburg, això no impedirà que s'aixequin les ordres de detenció. Com que no s'aplicaria l'amnistia, les penes d'inhabilitació continuarien vigents.