09
de març
de
2024, 13:03
Actualitzat:
11
de març,
12:28h
La repressió s'expressa amb tota la seva cruesa quan es posen rostres a les xifres, quan es deixa de parlar d'"activistes" o "represaliats" i es posa nom i cognom a qui pateix la persecució judicial. Mentre es tramita la llei d'amnistia -tornarà al ple el dia 14 després de la pròrroga de la negociació forçada per Junts ara fa un mes-, els procediments continuen avançant i hi ha persones, sovint poc mediàtiques, que continuen carregant amb el pes d'una causa judicial amb amenaça de presó. Adrián Sas és un d'aquests. L'activista de Vilafranca del Penedès està pendent que aquest dimarts el Tribunal Suprem confirmi -o no- la seva condemna, i hagi d'entrar a presó. Si més no, durant el temps que l'amnistia no faci el seu efecte.
En conversa amb Nació, Sas es mostra serè. Fa més de cinc anys que s'enfronta a un procediment judicial, ho ha viscut amb "alts i baixos", però ha intentat que això no afecti la seva vida. Ni la seva militància -ha continuat participant en manifestacions, malgrat que el seu entorn li recomanava que no ho fes- ni la seva vida privada. En aquest temps, Sas s'ha casat i ha tingut una filla, que acaba de fer un any, i admet que això afegeix vertigen a la possibilitat -gens descartable- que hagi de passar per la presó. "Vaig a dormir pensant que potser estic els propers tres anys de la meva vida sense veure la meva nena", explica. És un pes que té a sobre, però alhora un motiu més per mantenir-se ferm, organitzat i lluitant pels seus objectius polítics.
La repressió intenta treure de circulació els implicats, no només a través de condemnes, sinó també amb procediments que tendeixen a allargar-se durant anys. Durant aquest temps, reconeix Sas, els afectats acostumen a estar més "calmats" i no surten al carrer. "No només és un atac contra la persona i el seu entorn, també és un avís a la resta d'activistes i militants, perquè vegin com poden acabar", explica. Sas ha volgut evitar precisament que aquest procediment penal limiti el seu dret de protesta. L'any 2019, va participar de la manifestació de l'aeroport del Prat, una causa que ara ha agafat una volada especial per les maniobres del jutge Manuel García Castellón, que vincula Tsunami Democràtic amb Carles Puigdemont en una causa per terrorisme, a la frontera de la llei d'amnistia.
La causa de Sas avança en paral·lel a la tramitació d'aquesta llei, que aquesta setmana ha rebut el vistiplau -el segon- de la comissió de Justícia. El seu cas, el principi, quedaria dins de la llei d'amnistia. "Seria una estupidesa estar en contra d'una llei que beneficia companys", diu, però avisa que es tracta d'una amnistia "parcial". Alerta Solidària i la CUP van en la mateixa línia: l'amnistia se centra en els dirigents i oblida les bases. "La llei deixa fora molts represaliats de tot l'Estat, i també deixa fora companys que han lluitat per altres drets que no són el d'autodeterminació", assenyala Sas. L'activista defensa una amnistia "total", és a dir, que afecti tots els presos polítics de tot l'estat espanyol. I que vagi acompanyada de més lluita: "Hem de continuar lluitant pels drets i les llibertats que un estat antidemocràtic com l'espanyol no ens deixa exercir."
En tot el procediment va ser especialment controvertit el paper de la Generalitat, que va actuar com a acusació. "Ens van assegurar que es retirarien, però no ho van fer", recorda Sas. La pena de presó, segons els advocats d'Alerta Solidària, no es pot entendre sense aquest paper l'administració catalana. El tribunal, tal com demanava l'advocat de la Generalitat, va aplicar l'agreujant d'instrument perillós -Sas duia una bandera amb un pal- i això va fer la condemna superés dels dos anys de presó, fins als tres i mig. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ratificar la sentència. La defensa va interposar recurs, que és el que ara haurà de resoldre el Suprem. Sas admet que no té motius per a l'optimisme. "No tenim esperança amb aquesta justícia", diu.
Amb tot, esgotarà totes les vies. La del Suprem i, després, la del Tribunal Constitucional (TC). Aquest dimarts, el Suprem deliberarà i podria emetre ja decisió. Fa més dos anys que la seva defensa, pilotada per l'advocat David Aranda, d'Alerta Solidària, va presentar recurs de cassació, argumentant vulneracions de drets. Entre els jutges que hauran de dictar sentència hi ha Carmen Lamela (que va enviar a presó el govern de l'1-O) o Juan Ramón Berdugo (que sosté que el Suprem ha d'investigar Puigdemont per terrorisme). Si el Suprem confirma la sentència, la causa tornarà a l'Audiència de Barcelona, que l'haurà d'executar i donarà uns dies a Sas per entrar a la presó. Hi haurà recursos, però l'entrada a presó no es podrà aturar.
En conversa amb Nació, Sas es mostra serè. Fa més de cinc anys que s'enfronta a un procediment judicial, ho ha viscut amb "alts i baixos", però ha intentat que això no afecti la seva vida. Ni la seva militància -ha continuat participant en manifestacions, malgrat que el seu entorn li recomanava que no ho fes- ni la seva vida privada. En aquest temps, Sas s'ha casat i ha tingut una filla, que acaba de fer un any, i admet que això afegeix vertigen a la possibilitat -gens descartable- que hagi de passar per la presó. "Vaig a dormir pensant que potser estic els propers tres anys de la meva vida sense veure la meva nena", explica. És un pes que té a sobre, però alhora un motiu més per mantenir-se ferm, organitzat i lluitant pels seus objectius polítics.
La repressió intenta treure de circulació els implicats, no només a través de condemnes, sinó també amb procediments que tendeixen a allargar-se durant anys. Durant aquest temps, reconeix Sas, els afectats acostumen a estar més "calmats" i no surten al carrer. "No només és un atac contra la persona i el seu entorn, també és un avís a la resta d'activistes i militants, perquè vegin com poden acabar", explica. Sas ha volgut evitar precisament que aquest procediment penal limiti el seu dret de protesta. L'any 2019, va participar de la manifestació de l'aeroport del Prat, una causa que ara ha agafat una volada especial per les maniobres del jutge Manuel García Castellón, que vincula Tsunami Democràtic amb Carles Puigdemont en una causa per terrorisme, a la frontera de la llei d'amnistia.
La causa de Sas avança en paral·lel a la tramitació d'aquesta llei, que aquesta setmana ha rebut el vistiplau -el segon- de la comissió de Justícia. El seu cas, el principi, quedaria dins de la llei d'amnistia. "Seria una estupidesa estar en contra d'una llei que beneficia companys", diu, però avisa que es tracta d'una amnistia "parcial". Alerta Solidària i la CUP van en la mateixa línia: l'amnistia se centra en els dirigents i oblida les bases. "La llei deixa fora molts represaliats de tot l'Estat, i també deixa fora companys que han lluitat per altres drets que no són el d'autodeterminació", assenyala Sas. L'activista defensa una amnistia "total", és a dir, que afecti tots els presos polítics de tot l'estat espanyol. I que vagi acompanyada de més lluita: "Hem de continuar lluitant pels drets i les llibertats que un estat antidemocràtic com l'espanyol no ens deixa exercir."
El paper clau de la Generalitat
La causa de Sas neix l'any 2018, en les protestes al parc de la Ciutadella pel primer aniversari de l'1-O. L'acció, que en un principi era pacífica, va acabar amb enfrontaments entre els Mossos d'Esquadra i els manifestants. No va ser fins dos mesos després que agents de paisà van detenir Sas i el va posar a disposició judicial. La Fiscalia li demanava set anys de presó i la Generalitat, que va exercir com a acusació particular malgrat que havia dit que se n'apartaria, en demanava cinc i mig. L'any 2020, l'Audiència de Barcelona va condemnar l'activista a tres anys i mig de presó pels delictes d'atemptat contra l'autoritat i lesions lleus. La sentència va sortir tot just una setmana després d'acabar el judici. "Això demostra que ja estava escrita", diu Sas.En tot el procediment va ser especialment controvertit el paper de la Generalitat, que va actuar com a acusació. "Ens van assegurar que es retirarien, però no ho van fer", recorda Sas. La pena de presó, segons els advocats d'Alerta Solidària, no es pot entendre sense aquest paper l'administració catalana. El tribunal, tal com demanava l'advocat de la Generalitat, va aplicar l'agreujant d'instrument perillós -Sas duia una bandera amb un pal- i això va fer la condemna superés dels dos anys de presó, fins als tres i mig. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ratificar la sentència. La defensa va interposar recurs, que és el que ara haurà de resoldre el Suprem. Sas admet que no té motius per a l'optimisme. "No tenim esperança amb aquesta justícia", diu.
Amb tot, esgotarà totes les vies. La del Suprem i, després, la del Tribunal Constitucional (TC). Aquest dimarts, el Suprem deliberarà i podria emetre ja decisió. Fa més dos anys que la seva defensa, pilotada per l'advocat David Aranda, d'Alerta Solidària, va presentar recurs de cassació, argumentant vulneracions de drets. Entre els jutges que hauran de dictar sentència hi ha Carmen Lamela (que va enviar a presó el govern de l'1-O) o Juan Ramón Berdugo (que sosté que el Suprem ha d'investigar Puigdemont per terrorisme). Si el Suprem confirma la sentència, la causa tornarà a l'Audiència de Barcelona, que l'haurà d'executar i donarà uns dies a Sas per entrar a la presó. Hi haurà recursos, però l'entrada a presó no es podrà aturar.