Va ser fruit de la casualitat. El biòleg Deli Saavedra participava en una expedició biològica i zoològica al nord d'Àfrica. Allà, tal com explica el protagonista, va observar un alt grau de desforestació. El motiu és clar. Dos mil milions de persones en aquest continent depenen de la fusta i la llenya per a cuinar. Cada dia, dones i nens caminen quilòmetres durant quatre i sis hores per recollir aquesta llenya que és carregada sobre el cap, provocant també lesions físiques. Va ser quan Saavedra va pensar que seria un bon projecte introduir les cuines solars, una eina que suposa una alternativa de baix cost a la tradicional cuina de llenya. Segons ha explicat Deli Saavedra, amb ella s'assoleix un estalvi d'energia, més neta i no contamina ja que s'evita i substitueix l'ús d'hidrocarburs. Al mateix temps permet la regeneració espontània dels boscos i estalvia temps i esforços i té grans beneficis socials i econòmics.

 

'Moltes famílies pobres arreu del món gasten més del 25 per cent dels seus ingressos en combustible per a cuinar. El diner estalviat pot destinar-se a l'adquisició d'aliments, a l'educació o a la salut', ha explicat Saavedra, tot afegint: 'Però a més, aquestes cuines solars són utilitzades en hospitals per desinfectar el material i en una hora de cocció es pot tenir aigua bullida i s'evita per tant les malalties relacionades amb la mala qualitat de l'aigua, que són responsables del 80 per cent de les malalties i morts en aquests països en desenvolupament'.

 

Segons ha indicat, l'acceptació està essent molt bona. 'Tenim una gran acceptació tot i que implica un canvi d'hàbits de cuina important. De seguida captem l'atenció de la gent perquè quan fem una demostració col·loquem un paper de diari al centre, on es posen les cassoles i és clar, amb aquell sol d'Àfrica tan fort, en un moment es cala foc i queden sorpresos pensant què és màgia', ha explicat Deli Saavedra.

 

 

Així va néixer l'Associació de Cooperació Sol Solidari. Els seus membres van iniciar el projecte de proveir de cuines solars, el desembre del 2007, al sud d'Etiòpia. Van fer una prova pilot i es van fabricar cinc cuines solars de tipus parabòlic en un taller d'Addis Abeba i es van transportar a l'hospital de Gambo (província Arsi, regió administrativa Oromia). Des d'allà, es van distribuir a diversos poblats de l'àrea d'influència de l'hospital, així com a la leproseria del mateix centre. 'Els projectes els fem en dues fases", ha explicat Deli Saavedra. 'En una primera, busquem un constructor local per tal que construeixi la cuina solar amb materials locals i també amb persones d'allà. Les primeres dotzenes les regalem a famílies o hospitals i fem un procés de formació per tal d'ensenyar a les persones com funcionen. En una segona fase, nosaltres subvencionem amb recursos les cuines. L'associació es converteix en un transferidor dels diners, per tal que sigui des del propi país on es construeixin'.

 

A Etiòpia ja hi ha un centenar de cuines i ara Sol Solidari està treballant a Mali. Segons ha confirmat Deli Saavedra, l'objectiu és portar en els propers dos anys unes 300 cuines entre Etiòpia i Mali, després s'intentarà repetir l'experiència a Madagascar i Camerun. 'Hem fet un estudi i existeix una vintena de països d'arreu del món amb un major potencial. Han de ser països en vies de desenvolupament, amb una mitjana molt elevada d'hores de sol i que la seva població tingui dificultat per accedir al combustible per cuinar', ha explicat.

 

 

El cost d'una cuina solar oscil·la els 40 euros i els 150 euros, depenent si és una cuina parabòlica o un forn solar. 'La diferència és que la cuina parabòlica utilitza l'alumini que és un material que no hi ha a l'Àfrica i per això s'encareix i pot arribar a costar els 150 euros'. Sol Solidari finança el 80 per cent del cost de cada cuina, per tal que les famílies només hagin de pagar uns trenta euros en el cas de les cuines parabòliques i uns 10 euros en els forns solars. De moment, l'ONG compta amb les ajudes econòmiques d'administracions públiques com ara els ajuntaments de Figueres i de Platja d'Aro i de la Diputació de Girona, també d'alguna aportació d'empreses privades i de particulars. 'Estem molt satisfets per aquestes ajudes que ens permet subvencionar aquestes cuines', ha indicat el biòleg.

 

 

Paral·lelament al projecte a Etiòpia, -on s'ha aconseguit que les famílies i els centres de salut pasteuritzin i bullin l'aigua, tant per beure com per  tenir aigua esterilitzada durant l'assistència als parts, i que a la leproseria els familiars dels malalts puguin cuinar-se part del menjar sense haver de comprar llenya o haver-la d'anar a buscar-, Sol Solidari està treballant a Mali. Segons ha explicat el figuerenc Deli Saavedra, el lloc triat és País Dogon, a l'interior del país, a prop de la frontera amb Burkina Faso i  molt castigat per l'avenç de la desertització del Sahel. 'Les dones i els nens petits dediquen una part molt important del seu temps a anar a buscar llenya als escassos arbres que creixen a la sabana que s'estén entre el riu Níger i els penya-segats de Bandiagara', ha assenyalat.

 

L'ONG ja ha contactat amb les autoritats regionals i l'organització no governamental de dones africanes Femnet. El projecte preveu l'aportació de cuines solars parabòliques a les escoles, centres de salut i petits poblats de les zones més desertitzades o més amenaçades per la desertització. 'Pretenem que en els propers dos anys hàgim aconseguit portar 300 cuines solars a Etiòpia i a Mali', ha explicat Deli Saavedra.

 

Precisament, per aconseguir-ho i per donar a conèixer la feina que Sol Solidari està fent en el continent africà, el proper divendres 17 d'abril, a les set de la tarda, hi haurà una xerrada a la biblioteca de Figueres.