La creació del Tren Transversal respon a la voluntat de trencar la radialitat de la xarxa ferroviària i d'apostar pel reequilibri territorial. Serà una línia de transport tant de mercaderies com de viatgers en alta velocitat i unirà Lleida amb Girona amb parades a Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa i Vic. Suposarà una inversió de 7.000 milions d'euros.
L'Eix Transversal Ferroviari tindrà una longitud de 300 quilòmetres i a Lleida i Girona connectarà amb les línies d'alta velocitat. El projecte preveu un ramal que, des d'Igualada i per Martorell, connectarà amb les línies de mercaderies cap al Port i amb les línies de viatgers de Barcelona. Alhora disposarà d'estacions a totes les comarques que travessa en el recorregut.
Els trens de viatgers circularan a una velocitat de 250 quilòmetres per hora, mentre que els de mercaderies ho faran a 120. El projecte, d'ample internacional, contempla la creació de set noves estacions de passatgers i terminals de càrrega. Un 40% del traçat de la línia serà en túnels i un 14% circularà per sobre de viaductes.
El Pla director urbanístic que s'ha aprovat incorpora les aportacions que han fet ajuntaments afectats pel traçat i les institucions. Això ha permès redefinir i concretar el projecte i introduir-hi modificacions importants, entre les quals el DPTOP ha destacat les remodelacions de les connexions als extrems de la línia, les millores de traçat entre Lleida i Cervera i a la comarca d'Osona, la creació d'estacions a Santa Coloma de Farners i Gurb i la redefinició del ramal Igualada-Martorell com a connexió amb l'Àrea Metropolitana.
Concretament i en relació amb la primera proposta que es va fer pública l'any 2007, el Pla aprovat aquest divendres defineix un accés al futur aeroport de Lleida-Alguaire a través d'una connexió ferroviària amb la xarxa actual. També a Lleida es planteja un pas exterior per a les mercaderies i una connexió amb la xarxa del Tren d'alta velocitat existent per accedir al centre de la ciutat.
En el tram que uneix Lleida i Cervera s'ha dissenyat un nou traçat més vinculat a l'actual corredor de l'autovia A-2 per evitar una nova barrera a les planes del Segrià i l'Urgell i no afectar els polígons existents. Això contempla el soterrament del pas per Mollerussa i d'altra banda fa que el traçat no afecti Bellmunt. També modifica l'estació del Pla d'Urgell, manté la de la Segarra prop de Cervera i incorpora una estació intermodal a Vilagrassa que permetrà connectar amb la línia que actualment comunica Lleida i Manresa.
A l'Anoia, les modificacions contemplen un ajustament del traçat a les previsions del Pla director de la Conca d'Òdena. D'una banda, les mercaderies passaran pel nord d'Igualada, mentre que els trens de viatgers entraran soterrats a la ciutat, que es dotarà d'una nova estació. Pel que fa a la comunicació entre Igualada i Martorell, el pla preveu un ramal amb un túnel per salvar el coll del Bruc. Aquest ramal connectarà el tren transversal, i per tant els territoris de l'Anoia, la Segarra, l'Urgell i el Pla d'Urgell, amb la Regió Metropolitana de Barcelona.
En el cas del Bages, els canvis introduïts a la primera proposta tenen com a finalitat reduir les afectacions al territori. La capital de comarca, Manresa, disposarà d'una estació intermodal que compartiran el Tren Transversal, Rodalies, una variant de Ferrocarrils de la Generalitat i la futura xarxa de trens-tramvia que connectaran la ciutat amb Súria i Sallent aprofitant els actuals ramals de mercaderies de potassa. En el cas del Bages, el projecte desestima una reserva per connectar Manresa amb Martorell.
A Osona s'ha dibuixat un nou traçat que aprofita el corredor de l'Eix Transversal Viari. Incorpora una estació comarcal a Gurb, en l'encreuament amb la línia Barcelona-Puigcerdà, per acostar el servei ferroviari a tota la comarca.
Al territori gironí, els canvis afecten la comarca de la Selva i Girona. A la Selva s'ha dissenyat un ramal exclusiu per a viatgers que permeti l'accés a Santa Coloma de Farners, on hi haurà l'estació comarcal. També està previst un ramal per evitar el pas de mercaderies per la població. Finalment, a Girona, s'hi preveu una connexió amb la línia d'alta velocitat Barcelona-França prop de l'aeroport de Girona Costa Brava. Això permetrà accedir al nucli de Girona aprofitant el traçat de la línia Barcelona-França. En aquest punt també hi confluiran els serveis de tren-tramvia per completar l'accés a l'aeroport i a altres municipis de la comarca.
L'aprovació del pla urbanístic de l'Eix Transversal Ferroviari s'ha fet després dels informes favorables de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya i de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona. Ara, el document sortirà a informació pública perquè s'hi puguin presentar al·legacions. La intenció del Govern és que l'aprovació definitiva del pla es pugui fer abans de l'estiu de l'any que ve.
La tramitació i el disseny d'aquests projectes es va iniciar l'any 2005 i hi han treballat empreses d'enginyeria i institucions com els instituts Cartogràfic i Geològic de Catalunya i el Centre d'Innovació del Transport de la Universitat Politècnica. La direcció ha anat a càrrec de l'ens Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (Ifercat). Durant la tramitació s'han fet consultes amb més de 180 ajuntaments i amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge.
