El pla també preveu fer un inventari de camins que poden convertir-se en carrils bici, una normativa d'ús dels vehicles i les vies, prioritzar la seguretat del ciclista, afavorir portar les bicicletes en el transport públic, establir espais segurs per guardar les bicis o impulsar el bicing en diverses ciutats catalanes.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha explicat que aquest pla és una conseqüència de la Llei de la mobilitat i del intergrup creat en el Parlament per tractar el transport amb bicicleta. Aquest intergrup ha impulsat dos congressos de la bicicleta a Catalunya, on s'ha demanat al Govern que aprovi actuacions específiques com les que recull aquest pla.
Amb aquest pla, el Govern vol donar resposta als canvis de mobilitat de la població, on s'ha detectat un increment de les demandes d'infraestructures ciclistes. En aquest sentit, s'ha posat com a exemple el servei del bicing a Barcelona, amb 185.000 abonats des de la seva implantació l'any 2007 i amb uns 800.000 desplaçaments mensuals. A més, també es vol ajudar a ajuntaments i consells comarcals per impulsar vies ciclistes, crear-ne de noves i fomentar aquest mitjà de transport sostenible.
Entre els eixos estratègics del pla es destaca un inventari de camins i vies ciclistes, o aquelles que poden convertir-se en pistes per anar en bici. A més, també es dissenyaran noves vies que permetin cohesionar les ja existents i ampliar-les. També es crearà un manual de disseny que establirà característiques tècniques comunes per a tots els carrils bici de Catalunya. El manual estarà dirigit als responsables de vies ciclistes urbanes i interurbanes, i inclourà metodologia de disseny, les tipologies dels carrils, tipus d'estacionament, senyalització i enllumenat. El Govern vol que aquest document s'utilitzi per promoure l'ús de la bicicleta des d'administracions locals, tant en els plans territorials, urbanístics i pressupostaris.
Un altre dels objectius d'aquest pla estratègic és afavorir la mobilitat de les bicicletes com un element més del trànsit urbà. En aquest sentit i per tal d'adaptar la normativa de trànsit actual als requeriments de les vies ciclistes s'introduiran algunes modificacions al reglament de circulació existent. La nova proposta haurà d'incloure la velocitat i prioritat de les vies i la regulació dels espais i usos ciclistes. Una comissió d'experts de la Generalitat, que inclou representants de mobilitat, trànsit, carreteres i normativa, redactarà la proposta, tenint en compte les normatives i experiències d'altres territoris i països amb la cultura de la bici més desenvolupada. Un altre dels elements que regularà aquesta nova normativa serà el codi de senyalització, que haurà de ser uniforme i homogeni per a tot el territori català.
El pla preveu incrementar la seguretat per als ciclistes ja que amb els carrils bici que es dissenyaran els usuaris no compartiran l'espai de trànsit amb els vehicles de motor. En aquest sentit, es preveu desenvolupar una sèrie de mesures, que estaran regulades per la nova normativa, que milloraran la seguretat del col·lectiu. Entre aquestes, destaquen la creació de zones i mesures específiques per a la pacificació del trànsit a tot el territori.
Per tal de fer possible la convivència entre tots els mitjans de transport urbans, la nova normativa també preveu criteris com l'ordenació i classificació de zones de velocitat reduïda (zones residencials, comercials i escolars) i de les carreteres segons velocitat, fluïdesa i composició del trànsit. Una de les mesures que inclou el pla per tal de millorar la seguretat dels ciclistes és un programa d'actuacions que garanteixin el manteniment i la neteja periòdica de les infraestructures.
Així mateix, el pla també preveu desenvolupar un pla d'acció que fomenti la creació d'espais específics i més segurs per a la guarda i custòdia de les bicicletes. En aquest sentit, el pla inclourà l'anàlisi de diferents solucions i tipus d'aparcament en el qual es valoraran el grau de seguretat i la seva capacitat abans de la seva implantació. Per tal de reduir el nombre de robatoris de bicicletes, el pla també preveu la implantació d'un registre de bicicletes que permeti identificar-les amb el seu propietari en cas de robatori. Amb aquest nou registre s'evitarà paral·lelament la venda il·legal de bicicletes.
També es vol homogeneïtzar horaris i requisits d'admissió als diferents operadors de transport públic per permetre una millor mobilitat, a més d'instal·lar aparcaments específics per a bicicletes a les parades de tren, autobús, metro i tramvia i crear una normativa que permeti adaptar els vehicles de transport públic per a portar bicicletes al seu interior.
La promoció de l'ús de la bicicleta per equiparar Catalunya al nivell d'altres països europeus és un altre dels eixos previstos en el pla. D'aquesta manera, preveu diverses actuacions de promoció i divulgació com campanyes de promoció, foment del lloguer de la bicicleta i el seu ús com a mitjà de desplaçament públic, jornades de formació escolar adreçades a nens d'entre 5 i 16 anys i classes d'educació viària per fomentar el respecte del conductor de vehicle de motor vers al ciclista. Així mateix, es preveuen sessions de sensibilització als professors de formació viària en aquesta matèria. El Govern també vol crear un sistema integrat que permeti als usuaris del bicing desplaçar-se pels diferents municipis de l'àrea metropolitana amb el mateix servei de préstec de bicicletes.
A banda del desenvolupament del pla estratègic de la bicicleta, el Govern també està impulsant la construcció d'una xarxa de vies ciclistes previstes en el pla d'infraestructures de transport de Catalunya (PITC). Aquest pla preveu la construcció de 1.200 quilòmetres de carrils segregats per a bicicletes que connectaran les ciutats i pobles de Catalunya l'any 2026. El pressupost total dÂ’aquesta actuació és de 100 milions d'euros i els eixos principals, Tortosa – Tarragona - Barcelona - Girona- la Jonquera, Barcelona – Ripoll – Camprodon, Camprodon – Olot – Girona – Sant Feliu de Guíxols, Barcelona – Manresa – Berga – Solsona, Lleida – Manresa – Girona, Tarragona – Lleida, Tortosa – Lleida, Lleida – La Seu d'Urgell, Barcelona – Cervera, Manresa – Ponts i Sant Feliu de Guíxols – Tordera.
En una primera fase de la construcció de la xarxa bàsica ciclista, s'adequarà els eixos principals del territori a la mobilitat ciclista de manera que tots els ciutadans puguin disposar de vies ciclistes com a alternativa al vehicle motoritzat en els desplaçaments. D'aquesta manera, es proposa crear grans itineraris de bicicleta que, en alguns casos, aniran paral·lels als eixos viaris i, en altres, aprofitaran vies pedalables existents. Amb aquest model, es crearà una xarxa completa útil tan per a recorreguts llargs com per a desplaçaments curts. Quedaran per fases posteriors aquells eixos situats en corredors de baixa demanda o de difícil accessibilitat. Per aquesta raó, caldrà mantenir una xarxa de transport públic adaptat al transport de bicicletes per tal de donar accessibilitat a tot el territori.
