A la demarcació hi actuen religiosos de 38 instituts religiosos que fan 87 activitats. Principalment van destinats a la inserció econòmica i social -onze dels serveis- i d'atenció a la immigració –amb deu serveis-. Aquestes dades es desprenen de l'estudi 'Al servei de servir' que busca donar a conèixer la tasca que fan els religiosos en matèria social i, alhora, reconèixer el paper que han desenvolupat en la cohesió social del país.

La directora general d'Afers Religiosos, Montserrat Coll, ha explicat que les congregacions religiosos duen a terme una tasca de cohesió social i d'ajuda als necessitats que es complementa amb la feina del Govern. En aquest sentit, ha explicat que encara que no han augmentat el nombre de serveis que els religiosos ofereixen arran de la crisi, sí que s'han vist 'desbordats' per l'increment de la demanda.

'No s'ajuda en funció de la religió, sinó de la necessitat', reflexiona el secretari general de la Unió de Religiosos de Catalunya, Lluís Serra. Així, Serra exposa que és indiferent quina sigui la religió dels demandants dels serveis. De fet, a les comarques gironines, el segon àmbit d'actuació és la immigració que, sovint, tenen una altra confessió religiosa.

A banda de les tasques en inserció social o econòmica i la immigració, els religiosos també destinen esforços a la sensibilització ciutadana –el 14% de les activitats-, la salut –l'11%-, la geriatria -9%- o la beneficència -7%-. Per comarques, el Gironès és la que concentra gairebé la meitat dels serveis socials que ofereixen els religiosos.

Les activitats que fan són classes d'alfabetització, formació en competències diverses, atenció domiciliària, atenció residencial o hospitalària, recol·lecció i distribució, foment del voluntariat, acollida temporal, suport en la recerca de feina, companyes informatives, equipament socioeducatiu, escola activa, suport en la recerca d'habitatge, assessorament legal o classes de reforç escolar.

Coll ha afirmat que és de justícia reconèixer la tasca que fan els religiosos i ha detallat que després d'una època 'd'anticlericalisme' provocada com a reacció a la dictadura, ha arribat el moment de 'superar tot això' i tenir en compte la funció que desenvolupen els religiosos.

Mesquites: competència municipal

Montserrat Coll ha posat de recordat que la implantació de locals de culte són competència municipal i que, per tant, és responsabilitat dels ajuntaments concedir o no llicències i, alhora, superar les suspicàcies o el rebuig que pot provocar en els veïns.

Se segueixen obrint centres de culte

La directora general d'Afers Religiosos també ha exposat que, tot i la crisi, no tenen constància que s'hagin tancat locals de culte per falta de fidels. Al contrari, l'obertura de nous centres religiosos segueix augmentant.