A l'acte hi ha assistit el president de la Diputació, Enric Vilert, el delegat de la Generalitat, Jordi Martinoy, l'alcalde de la població, Pere Albó, i diversos delegats territorials, entre d'altres.
Com ja és tradició cada Onze de Setembre, els màxims representants polítics gironins s'han apropat al cementiri de Sant Feliu de Guíxols per recordar la figura política i ciutadana de Josep Irla i Bosch, fill de Sant Feliu de Guíxols i que fou president de la Generalitat des del 1945 fins el 1954, quan Josep Tarradellas prengué el relleu com a president a l'exili.
Acompanyats de la música dels Segadors i del Cant dels Ocells, els discursos dels representants polítics s'han adreçat a destacat la implicació d'Irla amb el seu país, la bona coneixença que tenia del territori i el seu tracte amb el teixit local.
Coincidint amb el 50è aniversari de la seva mort –va morir el 19 de setembre del 1958 a França-, les institucions s'han compromès a donar un impuls al reconeixement de la figura d'Irla. Entre d'altres, el delegat de la Generalitat, Jordi Martinoy, ha explicat que s'està acabant de trobar l'acord necessari per aixecar un mausoleu en memòria del president Irla al cementiri, on les restes del president reposen en una de les tombes verticals que ocupen el recinte.
També està pendent del darrer impuls la museïtzació de la casa Irla, al mateix Sant Feliu de Guíxols i des de l'ajuntament s'han organitzat diferents actes pel proper 20 de setembre per commemorar els 50 anys de la mort d'Irla. Entre d'altres, està prevista una exposició a la Biblioteca municipal, segons ha explicat l'alcalde.
Des del Govern, el delegat de la Generalitat ha dit que s'està estudiant instaurar uns guardons amb el nom president Irla per reconèixer la tasca d'institucions i personatges que destaquin per la seva feina en favor de les comarques gironines i també que un dels espais destacats del nou edifici del Govern a Girona durà el nom del president a l'exili.
Respecte el debat entorn a col•locar la bandera estelada en alguns municipis, Martinou ha declarat que la Diada és 'un dia tant important que no ha d'estar marcat per un debat simbòlic'. 'Hem de parlar de continguts com el finançament i allò que ens demanen els ciutadans', ha volgut remarcar el delegat del Govern que ha afegit però que respecta l'autonomia de cada institució per prendre decisions respecte les banderes.
Josep Irla i Bosch va néixer en una família d'hostalers el 1874. Fou el més gran de tres germans i creà una important empresa surera. Capdavanter del republicanisme catalanista a les comarques gironines, fou alcalde de Sant Feliu de Guíxols (1909) i el 1911 diputat provincial de Girona i, com a tal, membre de l'Assemblea de la Mancomunitat. Amb l'adveniment de la República s'incorporà a Esquerra Republicana de Catalunya, amb qui fou diputat al Congrés espanyol. Va ser el darrer president del Parlament de Catalunya (1938) abans de la fi de la guerra civil. Al gener de 1939 s'exilià a França, i després de l'afusellament de Lluís Companys (1940) assumí la presidència de la Generalitat. Va organitzar el govern a l'exili, amb Josep Tarradellas com a primer conseller. Va dimitir el 1954, i va morir el 19 de setembre de 1958 a Sant Rafael, Provença (França).. El 1981 les seves despulles foren traslladades i inhumades a Sant Feliu de Guíxols, després de rebre honors oficials.
