“Sempre hi haurà la paraula i la poesia entre silencis forçats”. Amb aquest fragment del poema No cantarem, Rosa Font va obrir la presentació a La 22 de Girona de "De Viva Veu" (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), un recull d’entrevistes i declaracions públiques de l’escriptora, professora i critica literària Maria Àngels Anglada. El llibre, a cura d’Eusebi Ayensa i Francesc Foguet, vol transmetre la part menys coneguda de les obres d’Anglada i la seva postura crítica sobre els problemes que afecten la nostra societat. Alguns dels temes que es tracten en les quaranta entrevistes reeditades són la defensa de les llibertats nacionals de Catalunya, la protecció del medi ambient, i la reivindicació dels drets de les dones. 

A mesura que avançava la presentació s’anava descobrint la gran estima dels tres conferenciants per l’autora, fet que va animar, Ayensa i Foguet, fa onze anys, a començar aquesta aventura del recull de treballs.  En aquest volum rescaten entrevistes i declaracions públiques a l’ombra, ja que busquen ensenyar la vessant desconeguda d’Anglada i el seu pensament.

La màxima “La pàtria dels escriptors és la llengua”, esmentada per Font, resumeix la ideologia i pensament d’Anglada. Era una dona amb forts ideals, que es considerava nacionalista, feminista, ecologista... Va dedicar una lluita ferma a favor del que defensava. La ideologia que tenia l’autora anava en contra d’una dictadura, la franquista,  que es va viure fa quaranta anys; però, per desgràcia,  sembla que estiguem parlant de la mentalitat d’un habitant del segle XXI a Catalunya, a causa als fets i la repressió que ha patit el país aquests últims mesos.

Foguet va exposar que en tota la trajectòria de l’escriptora destaquen tres conceptes: clarividència, sensibilitat i compromís. Clarividència, perquè defensava la llibertat, i necessitava sentir-se lliure d’un estat que oprimia la seva llengua. Sensibilitat, perquè era una dona tranquil·la però rotunda. Foguet la va descriure com “un cos teòric contundent”. I compromís, ja que avui dia denunciaria tot el que vivim amb una calma clàssica i una radicalitat contemporània.

Tant Font com els dos curadors van transmetre que aquest llibre està fet amb molt d’afecte, com a commemoració d’una gran escriptora  que també va ser una gran persona, estimada per molta gent. Com va dir Foguet per concloure, “la seva veu ens anima a tots a persistir en la lluita”.

En acabar la presentació del llibre, Rosa Geli Anglada, filla de l’autora vigatana, present entre el públic, es va dirigir a nosaltres dues i ens va explicar que creia que Anglada era un model a seguir per a la joventut, ja que també defensava la llibertat i la democràcia. Tenia una forma de pensar i de parlar molt pròxima;  aquesta proximitat, juntament amb el seu estil narratiu, era el que l’apropava tant als joves i fa que avui encara sigui un referent per a ells.


------------------------------------------------------
Aquest article és resultat d'un dels projectes del Laboratori d'Innovació i Nous Formats Periodístics NacióDigital-UdG, i ha estat elaborat per alumnes del grau de Comunicació Cultural.
------------------------------------------------------