El director dels serveis territorials de Cultura a Girona, Miquel Sitjar, ha destacat el projecte de consolidació de les restes. La Comissió de Patrimoni també ha demanat als promotors del projecte que considerin la possibilitat d'elaborar un pla director del monument.
El primer document que fa referència a l'església del conjunt data de l'any 871, en un diploma de Carles el Calb concedit a Sant Aniol d'Aguja. Vinculat a la regla de Sant Benet, el monestir va viure una època de prosperitat durant l'edat mitjana, i a partir del segle XV va començar el seu declivi, a conseqüència entre d'altres de dos terratrèmols que van afectar-ne l'estructura.
Segons explica Sitjar, a partir del segle XIX el conjunt es va abandonar de manera definitiva i, durant més de 150 anys, es va mantenir 'com a estable d'animals i magatzem d'eines de pagès'. Ara, després que el Bisbat de Girona en cedís la propietat per 99 anys, l'Ajuntament i la Diputació han engegat un projecte per restaurar el conjunt i fer-lo visitable, atesa la seva proximitat a la Mare de Déu del Mont.
La darrera Comissió de Patrimoni ha valorat el projecte i li ha donat el vistiplau, segons ressalta Miquel Sitjar. 'Cal destacar la bona feina que han fet els promotors de la restauració, per recuperar un monument que està en ruïna i tornar-lo a posar en el mapa dels monestirs de Catalunya', ha concretat el director territorial. Patrimoni també ha demanat que es consideri la possibilitat de redactar un pla director del monument.
A més d'aquest tema, Patrimoni també va tractar l'adequació del castell medieval de Palol de Revardit (Pla de l'Estany). 'El que es vol és restaurar el conjunt essent fidel a les diferents fases constructives i als orígens històrics', ha concretat Sitjar. La comissió, però, ha deixat aquest punt en suspens perquè calia consensuar 'una millora del projecte' i aportar-ne un estudi històric complementari.
Pou de glaç de Bescanó
D'altra banda, la comissió també ha aprovat el projecte d'ordenació del pou de glaç de Vilanna i del seu entorn. Miquel Sitjar ha destacat que l'Ajuntament és molt curós a l'hora de respectar els accessos al monument i ha concretat que el pou és 'un exemple pedagògic i interessant' per veure de quina manera s'aconseguia el glaç 'a l'època en què no hi havia neveres'.
A Girona, Patrimoni ha aprovat també un projecte de millora urbana al sector de Torre Rafaela i el Mas Quintana. 'El que es vol és millorar-ne els jardins', ha indicat Miquel Sitjar.
