Montilla convocant unes eleccions Foto: QS/Nació Digital

La sala de premsa del Palau de la Generalitat semblava una olla de grills esperant la llum del dia. Una llum batejada com a data de les eleccions. Amb rigor institucional, i una puntualitat extraordinària, Montilla ha aparegut amb un franc “Bon dia”, amb un somriure a voltes sorneguer a voltes de complicitat.

Aquest migdia més que mai, Montilla exercia més que poder, autoritat. Sense gaires prolegòmens ha anunciat la data: 28 de novembre. Pronunciat l'esperat dia ha arribat la declaració institucional. El President ha qualificat aquestes eleccions de “transcendents” per dos motius: la crisi econòmica i les tenses relacions de Catalunya amb Espanya. Arguments que li han servit per demanar als ciutadans que siguin conscients que els propers comicis no seran només per “escollir un President o un Govern, sinó per determinar el futur de tota una generació”.

Als partits els ha demanat “joc net i claredat en les propostes”. “Res d'eslògans ni de desqualificacions simplificadores” ha clamat. I de retruc ha exigit “debat polític d'alt nivell”.

Montilla ha avisat que el seu govern en les setmanes que resten “treballarà amb intensitat i normalitat” assumint les “seves obligacions i responsabilitats”. “L'agenda política no està tancada” ha sentenciat. Després ho ha resumit en castellà, coses per evitar la tant enunciada fractura social, se suposa.

Dita la data, els serrells són els següents: 4 d'octubre firma el decret de dissolució del Parlament i convocatòria d'eleccions, el 5 es publica al DOGC i el sis comença el còmput dels 54 dies.  “Buf” sospiràvem els periodistes, “quina campanya més llarga”.