El Secretari Regional de Política Municipal de les JERC del Vallès, Daniel Mallén, ha fet un article d'opinió sobre el nou partit polític Ciutadans de Catalunya, titulat ''Tranquils, no van enlloc''. Aqui el podeu llegir íntegrament.

Tranquils, no van enlloc

A què respon la creació de ''Ciutadans de Catalunya''? és una pregunta que segurament ens hem fet molts durant els darrers mesos. No crec que existeixi una única resposta. En primer lloc voldria manifestar què, segons el meu punt de vista, a
Catalunya no existeix un espai social que en Boadella i companyia pugui representar. Resumint, la fractura social no existeix i si existís, tots hauríem de treballar per tancar-la. En aquest cas, els esforços d'alguns per trencar la cohesió són
abominables.

No ens confonguem, el discurs de ''Ciutadans de Catalunya'' no comença en aquesta entitat ni tampoc s'acabarà el dia que els creadors la tanquin. L'espanyolisme actua de moltes maneres a Catalunya i adopta moltes formes. La plataforma de Boadella ha obtingut repercussió per diversos motius, però respon a la fórmula més purament marginal i extremista.

A la colla d'autoanomentats intel·lectuals, se'ls hi ha ofert una repercussió molt per sobre de la que es mereixen. Alguns caps d'informatius haurien de reflexionar i en un exercici de sinceritat, explicar els motius pels que, una plataforma que no
representa a gairebé ningú, ha obtingut una cobertura mediàtica tan alta.

La provocació directa pot ser un element vàlid en la representació teatral. A la vida real, quan ens hi juguem la convivència, ningú pot afirmar que a Catalunya es persegueix el castellà. En primer lloc perquè això és mentida. En segon lloc perquè aquesta mentida fomenta la fracturació d'una societat feliçment cohesionada i amb un gran futur per endavant.

L'unionisme és un projecte polític tant legítim com ho pugui ser l'independentisme, però la democràcia i el sentit comú han de regir les relacions polítiques al nostre país. Quan el senyor Boadella parla de treure tancs al carrer, a banda d'amenaçar la
democràcia catalana, ens demostra qui és i a què juga. Quan ''Ciutadans de Catalunya'' porta a Fernando Savater al seu acte fundacional, demostra que vol establir paral·lelismes inexistents entre Catalunya i Euskal Herria. Quan a darrera de
''Ciutadans de Catalunya'' podem veure a Paco Caja, sabem de què va tot plegat.

Si rasquem, trobem intel·lectuals de saldo rebutjats per la seva mediocritat i excentricisme, nacionalisme espanyol ranci i autoritarisme antidemocràtic. Un nacionalisme perillós i irracional que pretén coaccionar la societat catalana al
complet. Una experiència divertida per a quatre pijos ressentits, un instrument per als de sempre i un episodi més de la regressió decadent del nacionalisme espanyol a
Catalunya.

Daniel Mallén i Ruiz

Secretari Regional de Política Municipal

JERC Vallès