Moció a favor de parla catalana als mitjans públics audiovisuals valencians
Els Grups Municipals del PSC, CIU, ERC-AM, ICV-EA-EPM han presentant al Ple una moció de suport a les emissions de ràdio i televisió en parla catalana al País Valencià.
Text de la moció:
Primer. Reconèixer la tasca desenvolupada per Acció Cultural del País Valencià durant les darreres dues dècades, que ha fet possible l'emissió dels canals de televisió de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) al País Valencià, i hi dóna suport.
Segon. Afirmar que cal preservar i potenciar l'existència de l'espai comú de cultura, llengua i comunicació a tots els territoris de parla catalana mitjançant l'accés, entre altres mitjans, de les emissions de les televisions públiques i, en especial, de les emissores de televisió de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.
Tercer. Instar al Govern a continuar fent les gestions necessàries amb el Govern de la Generalitat Valenciana per tal de garantir la reciprocitat en les emissions de la Coporació Catalana de Ràdio i Televisió en el territori valencià i de les emissions de la Radiotelevisió Valenciana en el territori català.
Quart. Comunicar aquests acords al Govern de la Generalitat de Catalunya i a les persones i/o entitats interessades.
El Ple declara d'especial interès les obres del Casino
El Ple de l'Ajuntament de 26 d'abril proposa declarar obres d'especial interès o utilitat municipal per concurrència de circumstàncies socials i culturals les obres del local del Casino. L'acord es pren donant resposta a la petició que ha fet l'Associació Cultural d'Esplai i Casino de Caldes de Montbui en relació al projecte de millora i adequació a la normativa de l'equipament. L'entitat va presentar el projecte a l'Ajuntament el 30 de març i actualment està sent revisat pels tècnics municipals.
Les obres declarades d'especial interès o utilitat municipal per concórrer circumstàncies socials, culturals, històric artístiques o de foment de l'ocupació poden acollir-se a la bonificació del 75% de l'impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres.
El Ple aprova definitivament la constitució de Caldes Habitatge, SL
L'empresa pública gestionarà el Servei Públic d'Habitatge de Caldes de Montbui
El Ple de l'Ajuntament de 26 d'abril acorda aprovar definitivament la constitució i els estatuts de Caldes Habitatge, Societat Limitada, un cop finalitzat el termini d'exposició pública sense que el projecte hagi rebut cap al·legació.
L'Ajuntament de Caldes de Montbui va acordar constituir el Servei Públic Municipal d'Habitatge. Per això es va aprovar la formalització d'aquesta empresa pública en el Ple del passat 22 de febrer. L'entitat s'encarregarà de gestionar les accions de promoció pública o social de l'habitatge relacionades amb la cessió de terrenys per a aquest objecte que resulten del desenvolupament del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM).
El Ple serà també, segons els estatuts de l'empresa, qui assumeixi les funcions de Junta General i l'alcaldessa Montserrat Domènech assumirà les funcions de presidenta.
Els problemes creixents d'accés a l'habitatge a Catalunya van propiciar alguns canvis en la llei d'Urbanisme, entre ells el que obliga als promotors de sòls urbanitzables a cedir una part als ajuntaments per a la construcció d'habitatge social. A Caldes de Montbui, l'aprovació del POUM ha generat l'inici del desenvolupament de les noves zones urbanitzables de la vila i, en els propers anys, l'Ajuntament rebrà una quantitat important de sòl per a la construcció d'habitatge.
Paral·lelament a la creació de l'empresa que gestionarà el Servei d'Habitatge, l'Ajuntament ha demanat a la Diputació de Barcelona l'elaboració d'un Pla local de l'habitatge que defineix el tipus de demanda que hi ha a Caldes, el tipus d'habitatges que cal construir (de venda o de lloguer), la superfície mínima que han de tenir i la ubicació preferent.
Un objectiu consensuat pels cinc grups municipals
El Ple de l'Ajuntament de Caldes de Montbui del 28 de desembre de 2006 va acordar la constitució d'una comissió d'estudi per a la creació del Servei d'Habitatge.
La comissió d'estudi està formada per representants dels cinc grups polítics amb representació a l'Ajuntament: Montserrat Domènech (PSC), Josep M. Tarruell (CiU), Jordi Coll (ERC), Edilbert Comas (ICV) i Lourdes Tesan (PPC). També en formen part el tinent d'Alcalde de Dinamització Territorial, Iñaki Olaortua, tècnics municipals de les àrees de Serveis Econòmics i Serveis Territorials i un tècnic extern expert en gestió d'habitatge pública.
La comissió d'estudi va proposar que aquest servei es gestioni de forma directa a través d'una empresa mercantil limitada i els estatuts que l'han de regir. A banda, va justificar la necessitat de l'empresa de la següent manera:
L'accés a l'habitatge ha esdevingut darrerament una problemàtica molt important, amb motiu fonamentalment, de l'augment del seu preu, a causa de l'encariment del procés constructiu, però sobretot, a l'especulació del sòl, que ha fet pujar el preu del producte final fins a un punt tal, que genera que una part molt important de la població resti exclosa del mercat de l'habitatge.
Aquest fet, que va començar a mitjans la dècada dels noranta, s'ha agreujat notablement en els darrers anys, de forma i manera que l'administració, per tal de garantir el dret constitucional a un habitatge digne, ha hagut d'intervenir, aprovant un seguit de lleis, però en especial la refosa de la legislació urbanística a Catalunya, que imposa l'obligació de generar sòl per a habitatge públic en el nou sòl i el sòl no desenvolupat.
Aquestes reserves deriven dels conceptes següents:
a) Les cessions de sòl de titularitat pública amb aprofitament urbanístic, tant pel que fa al sòl urbà com el sòl urbanitzable
b) Les reserves per a la construcció d'habitatges de protecció pública del sòl corresponent al 20% del sostre que es qualifiqui per a ús residencial de nova implantació.
c) Les reserves addicionals corresponents al 10% del sostre que es qualifiqui per a ús residencial de nova implantació, en municipis que ultrapassin els 10.000 habitants, com és el cas de Caldes de Montbui.
d) La qualificació d'habitatges dotacionals públics, que són habitatges en règim de lloguer que tenen consideració d'equipaments públics.
Aquests conceptes, generen l'obtenció de forma sistemàtica i continuada, sempre a cavall del desenvolupament urbanístic, d'una gran quantitat de sòl de titularitat pública i de sòl per a habitatges protegits que així mateix, cal gestionar des de l'administració en general però molt especialment i directa, des dels Ajuntaments.
En el cas de Caldes de Montbui, el planejament urbanístic en vigor, determina sis (6) sectors de sòl urbanitzable i trenta-dos (32) polígons de sòl urbà, dels quals la majoria generaran reserves per a habitatge de protecció.
Aquesta gran quantitat de sòl per a una temàtica tan concreta com és l'habitatge públic, genera una gran activitat que recomana la creació d'un servei específic per a la seva gestió.
El Ple aprova la constitució definitiva del Consorci de Viles termals de Catalunya
Nou viles termals catalanes s'adhereixen a aquest organisme creat per a la potenciació dels seus recursos
Caldes de Montbui aprova definitivament la constitució del Consorci de Viles Termals de Catalunya al Ple de 26 d'abril de 2007. L'aprovació inicial dels estatuts es va fer el passat 22 de febrer.
Nou municipis amb aigües termals de Catalunya han creat aquest organisme amb l'objectiu de disposar vetllar pels seus interessos comuns i potenciar el seu tret diferencial: l'aigua termal.
El consorci s'encarregarà del desenvolupament dels recursos existents a l'entorn de les aigües minerals en els respectius municipis, potenciant-los mitjançant la seva planificació, desenvolupament urbanístic, gestió integral i explotació sostenible. També perseguirà la creació d'una marca comuna que distingeixi les activitats pròpies de Catalunya destinades a posar en relleu els seus recursos hidrominerals i termals.
Actualment formen el consoci: El Vendrell, Tona, Benifallet, Caldes d'Estrac, Caldes de Malavella, La Garriga, Sant Hilari Sacalm, Santa Coloma de Farners.
El Consorci no descarta la futura adhesió de més municipis catalans amb aigües termals, de la Generalitat de Catalunya i d'altres entitats públiques o privades sense ànim de lucre.
La seu del Consorci de Viles Termals s'ubica a Caldes de Montbui, municipi que d'altra banda presideix la Secció de Municipis amb Aigües Minerals i Termals d'Espanya.
Les funcions del Consorci
L'objecte i finalitat del Consorci és el desenvolupament dels recursos existents a l'entorn de les aigües minerals i termals en els respectius municipis, potenciant-los mitjançant la seva planificació, gestió integral i explotació sostenible.
També desenvoluparà les competències que sobre la gestió de les reserves aqüíferes d'aigües minerals se li deleguin pels municipis consorciats. En aquest sentit, podrà impulsar la promoció de centres termals, balnearis, hotels, zones residencials vinculades i infraestructures turístiques.
Podrà encomanar a entitats mercantils privades o públiques la construcció, gestió i explotació d'equipaments i d'altres infraestructures, sota règim de concessió, arrendament de drets de superfície o qualsevol altra fórmula legalment admesa.
Podrà igualment desenvolupar actuacions d'investigació, desenvolupament i innovació, programes de formació contínua i ocupacional, actuacions de protecció mediambiental i sanitària de les aigües minerals, actuacions de promoció turística i, totes aquelles altres que es considerin necessàries per al millor desenvolupament de les Viles Termals de Catalunya.
L'al·legació a l'acord
En contra de l'acord pres pels municipis integrants s'ha manifestat l'Associació de Balnearis demanant que es declari "que no hi ha objecte ni motiu per a la creació i constitució del Consorci de Viles Termals de Catalunya".
Subsidiàriament, en cas de desestimar-se l'anterior pretensió, l'al·legació demana que es declari que les aigües minerals i termals dels Balnearis actualment existents resten totalment al marge del Consorci. També sol·licita que els Estatuts facin una menció expressa d'exclusió dels balneraris existents i les seves aigües minerals i termals de l'objecte, finalitat i actuacions del Consorci.
L'acord de Ple desestima l'al·legació exposant, entre altres motius, que els municipis poden promoure tota classe d'iniciatives per a la gestió dels seus interessos, que en aquest cas els municipis també tenen drets sobre l'aprofitament de les aigües termals i que les adhesions als consorcis sempre són voluntàries (entre altres arguments).
