A pocs dies per commemorar el setanta-cinquè aniversari del bombardeig que va assolar Granollers el maig del 1938, l'Ajuntament de la ciutat ha fet pública la descoberta d'un nou refugi construït després que cinc avions italians, al servei del general Francisco Franco, escampessin el terror en un terrible matí de mercat: 60 bombes, un mínim de 224 morts i uns 160 ferits. El nou amagatall, descobert aquest hivern i ubicat a l'interior de les instal·lacions d'Estabanell Energia, se suma als diversos refugis que hi ha a la ciutat, com el de la plaça Maluquer i Salvador o el de l'Ajuntament.

Granollers, en el seu dia un municipi de 14.000 habitants sense defenses per combatre atacs aeris (el tercer poble de Catalunya amb més morts per bombardejos, després de Barcelona i Figueres), és ara una ciutat amb 60.000 veïns que no oblida, conscient que la restitució del passat és imprescindible per poder afrontar el futur del país. D'aquí la importància, i l'encert, d'aquesta difusió del patrimoni memorial, i d'impulsar des de fa anys una magnífica tasca a les escoles, amb la voluntat pedagògica de reflexionar sobre la guerra civil i totes les guerres. Sense oblidar l'enfortiment de les relacions amb altres ciutats bombardejades, o el recull del relat dels soferts testimonis.

Memòria històrica, sobretot ara que la seva presència disminueix (el govern de Rajoy no hi destina ni un euro). Localitzar i encaixar les restes d'un passat que es va ocultar en un moment determinat de la història, amb més de 110.000 desapareguts sota el règim de Franco. Ni oblit ni aquesta tergiversació tan hispana, pròpia d'individus que no s'immuten afirmant que el bombardeig de Gernika "és un mite construït a Anglaterra pel Times". Però com bé apunta el filòsof Ferran Sáez, no cal perdre el temps rebatent absurditats: "no totes les opinions són equiparables perquè no totes les persones tenen la mateixa capacitat per proferir-les coherentment i documentadament". És hora de rememorar aquella decidida voluntat feixista de noquejar la població granollerina, ja castigada per mesos de guerra. És hora de continuar deixant en evidencia aquells que no creuen en reparacions morals, i que, encara ara, aposten per ocultar tant de dolor, o fins i tot per homenatjar els que el van causar.

Eduard Mas, director de NacióGranollers.cat