Avui dimecres i el proper divendres, al Museu de Granollers, tindran lloc dues conferències en el marc de les Jornades Europees del Patrimoni. Enguany, en el cas de Granollers tenen una especial rellevància pel fet que la Porxada i el seu entorn han estat declarats Bé Cultural d'Interès Nacional. Avui a les 19h, es presentarà el projecte ''La topografia urbana de Granollers a l'època medieval'', dirigit pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona a proposta de l'Ajuntament. El consistori, conscient del seu deure de protegir el patrimoni arquitectònic i arqueològic de la ciutat, volia disposar d'una eina que li permetés prendre les mesures de protecció del nucli medieval. Per aquest motiu va demanar a la Diputació de Barcelona, a través del seu Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, i a proposta del Museu de Granollers i per mitjà de la Comissió de Patrimoni, la realització d'un estudi de topografia arqueològica que aplegués una notícia objectiva i sistemàtica de totes les restes medievals conegudes fins ara, inclosa la muralla, i que intentés definir l'urbanisme d'aquella època a través dels indicis coneguts.

Pel que fa als límits de l'estudi, la proposta se centra en el recinte medieval de la ciutat, entès com l'espai situat dins del perímetre de la muralla construïda a partir de 1366. Cronològicament l'estudi abasta l'evolució urbanística de la població durant tota l'Edat Mitjana i fins a finals del segle XVI, moment en el qual el creixement de la ciutat s'estén de manera decidida fora de les muralles medievals, introduint nous elements que canvien de manera evident les línies de vertebració urbanística de la població, com ara l'important canvi urbanístic que suposa la remodelació de la Plaça Major, per tal d'endegar la construcció de la Porxada i l'amortització i privatització gradual d'un sistema de diferents àmbits porticats que havien constituït el mercadal.

De tota manera, i en vista de la documentació obtinguda al llarg del procés d'elaboració de l'estudi, s'ha considerat convenient incloure també una visió general dels processos associats al primer creixement de la ciutat fora muralles que es desenvolupa fonamentalment al llarg del segle XVI. Fruit d'aquest procés, la ciutat conserva molts edificis i elements arquitectònics fora del nucli antic de la ciutat i que s'entén que val la pena tenir presents, encara que sigui amb caràcter genèric, en un estudi com el que es presenta, ja que també són un element patrimonial a protegir i conservar.

Divendres 29, a les 20 h, hi ha programada la conferència ''Granollers a l'entorn de la Porxada'' a càrrec de Jaume Dantí, historiador. Tot i que a Granollers no és conserven porxos al voltant d'una plaça com a altres ciutats de Catalunya, sí que n'hi havia hagut amb anterioritat a la construcció de la Porxada i, aquests, havien creat un sistema de places, el nom d'algunes de les quals encara avui es conserva tot i que el seu espai físic més aviat s'assembla a un carrer. Granollers, a l'època els segles XVII i XVIII, ja s'articularà a l'entorn de la Plaça Gran i l'espai dels porxos s'anirà privatitzant i la vida econòmica i social s'anirà centrant a l'entorn de la Porxada.

D'altra banda, diumenge 1 d'octubre, a les 12 h, hi ha programada una visita a la Tèrmica de Roca Umbert per a tots aquells que vulguin conèixer aquest patrimoni singular representatiu de la producció energètica que va existir al nostre país. Les inscripcions cal fer-les a l'Oficina d'Atenció al Ciutadà (tel. 010 / 93 842 66 10, de 9 a 19 h, de dilluns a divendres).