l'Assemblea de Resistències del Vallès Oriental

COMUNICAT per al VEÏNAT:

Que el Vallès Oriental pateix una manca d'espais socials i que el preu de l'habitatge és inaccessible per a la majoria del jovent, són fets evidents. D'altra banda les manifestacions culturals estan en mans, bé de privats que cerquen lucre, bé d'administracions públiques que, amb més o menys filantropisme, busquen vots per mantenir-se al càrrec. No hi ha espai doncs, per a la iniciativa no dirigida, per a la iniciativa del poble.

Sense desmerèixer els col·lectius que donen vida a la cultura en aquesta comarca, la sensació que cal un espai gestionat PER A i DES DEL poble cada cop és més gran. Perquè la política, la cultura i l'amor beuen d'una mateixa font - la realització de les persones -, i en conseqüència necessiten espais per a desenvolupar-se i barrejar-se. Aquí és on entrem tots/es i així s'explica la necessitat d'okupar l'abandonat i ronyós espai de Can Calet abans no esdevingui el cau definitiu de rates, excrements i deixalles diverses.

Som conscients que per a nosaltres suposa una càrrega important de feina i responsabilitat però som conscients també de la paciència que haurà de lliurar-nos el veïnat, abans de jutjar-nos injustament. Intentarem tirar endavant un projecte de gestió popular basat en l'assemblearisme i la participació de la millor manera que sabem i podem. Per a nosaltres i tothom que assumeixi aquesta responsabilitat, serà un camí d'aprenentatge col·lectiu que, lluny de voler causar molèsties al veïnat, el vol enriquir amb un espai obert també a les propostes de la gent del barri.

Entenem que la llibertat s'exercita des de la base i vol el mínim de coaccions. L'espai que ara s'allibera serà un camp obert en aquest sentit, receptiu a tots les iniciatives i a tots els col·lectius que assumeixin els principis de llibertat, igualtat i dignitat humana.

Declarem, doncs, LA MASIA DE CAN CALET com a espai de lluita, resistència, transformació i creació social obert al vostre barri i a tothom que hi vulgui participar.

revolucionant i transformant la qüotidianitat, l'assemblea de la resistència

CRÒNICA D'UNA OKUPACIÓ ANUNICADA

‘el somni es fa a mà i sense permís...' silvio rodríguez

Dissabte 16 d'octubre...

les motxilles, les fotocòpies d'última hora, una bona dosi de nervis... massa feina pendent que ens obliga a deslliurar-nos del llit. Tot sembla a punt per endinsar-nos en el somni teixit sis mesos ençà.

Les tres, hora exacta. Aprofitem la calma del migdia per començar a construir la il·lusió de Can Calet. Descarreguem les eines i comencem a tancar la casa. Tanquem velles portes i ofegades finestres per obrir-ne de noves, amb diferents perspectives.

A les 4 tot és a punt. Des del balcó de la masia, megàfon en mà i manifest preparat, es declara CAN CALET com a ESPAI ALLIBERAT. La veu trencada de la ocupant s'ofega entre els aplaudiments i els crits de la mitja centena de persones que des de fora recolzen solidàriament l'acció realitzada. La tensa calma regna en tot moment. La intervenció dels mitjancers acaba d'apaivagar la tímida interpel·lació de la policia; ‘sense ordre judicial no podeu entrar' anuncien alguns cartells penjats a la tanca de la casa...

Les primeres hores de la tarda es dediquen a la neteja, infrastructura, intendència i reforçament de la casa. Mares, pares, amigues i veïnat aporten allò necessari per començar la rehabilitació; des del lleixiu i el fogonet fins a les aixades i el cafè.

Al capvespre ens espera la primera assemblea interna. Entre llum d'espelmes i un sortit de bona teca brindem i abracem aquest començar, altrament.

Diumenge 17 d'octubre...

Ben d'hora, l'aroma de la xocolata desfeta que ens ha portat la ‘mare' de totes nosaltres ens recorda que l'okupació de Can Calet no és un somni. Comencen a arribar els primers suports de la jornada de rehabilitació que ens espera. Repassem les tasques de la jornada i ens posem a treballar. En poques hores, Can Calet esdevé un espai de compromís, solidaritat i alegria. Fins a un centenar de persones es van acostar a la masia: nens i nenes que cercaven joc i emoció, mares i pares que demostraven un respecte incondicional, companyes i amics que alleugeraven la suma de totes les tasques i veïns i veïnes perplexos per la nova imatge de la vella masia.

Havent dinat una graellada popular i unes amanides variades recuperem l'alè i continuem la rehabilitació: neteja del pati, arrencada de males herbes, neteja de la primera planta i lavabo, treure sacs de runa...

Arrenquem els primers compromisos del veïnat: nens i nenes que demanen un espai lúdic, avis que s'engresquen amb la idea d'un hortet comunitari o veïns que s'ofereixen com a mestres de ball.

Cap al vespre tothom emfatitzà un Bella Ciao, un Hasta siempre Comandante i un Ojalá a través de la veu del cantautor José Merino, que arribat del Poble Nou va omplir de música i combat el nou espai alliberat. A les 10 en punt -tal i com s'havia establert a l'assemblea- la música s'havia apagat, el manifest llegit i tothom aixoplugat a l'interior de la casa. I és que el respecte vers el veïnat representa un punt imprescindible per al col·lectiu.

Dilluns 18 d'octubre...

Ens llevem prou d'hora per tal d'aprofitar tot el dia. Comencen alguns crits de bon matí... som portada del 9 Nou! La foto i la notícia ens confirmen -a les més incrèdules- que l'ocupació és real i que pot esdevenir un referent de lluita per al vallès.

Amb aquest afany comencem a distribuir les tasques necessàries i cadascú se situa allà on li és més engrescador: algunes comencen a pintar una de les parets exteriors de la casa, altres a pintar i netejar la sala principal, altres preparen cartells, banderoles i comunicats. Vàries troballes de mobles reciclats ens permeten endreçar els productes de neteja i la teca. Mentre les més valentes van fent llenya, netejant el jardí i habilitant el racó del reciclatge... altres ens sorprenen amb una significativa troballa al carrer: ja tenim un sofà!

Gent a munt i avall durant tot el dia, mans que treballen incansablement. ‘Can Calet va prenent forma' ens va advertir un sorprès veí.

Dimarts 19 d'octubre...

El somni continua eixamplant-se, la casa continua construint-se...

Més de 200 persones han trepitjat el territori alliberat de Can Calet i l'eufòria es col·lectivitza entre el poble. Projectes compartits congreguen en aquest espai que definitivament comença a caminar.

Revolucionant i transformant la quotidianeïtat, CSO Can Calet

PROGRAMACIÓ D'ACTIVITATS pel Cap de Setmana Dissabte: Mati: jornada de curro Dinar de traje... (tu trajes esto yo traere aquello) Cantautor (Albert Hirujo) Tarda: I Assemblea del CSO Can Calet Nit: Botifarrada de suport

Diumenge: Mati: Xocolatada i el Gran Torneig del CSO Can Calet: Futbol, ping-pong, jocs de taula, bitlles catalanes... Dinar: Paella egetal popular tarda: Concert sefardità i Assemblea de veïns i veïnes.




Resp: Okupes: desallotjament de Can Calet 24-05-2005

--------------------------------------------------------------------------------
En resposta a:Okupes: desallotjament de Can Calet de Pluja el 24-05-2005

Nom: okupes

Missatge:

.

OKUPES DE CAN CALET


Dissabte setze d'octubre,
un quants joves van de dret,
potser són trenta o quaranta,
i ocupen can Calet.

Can Calet és la masia
que si no sabeu on és
jo us dic que és a les Franqueses
tot sortint de Granollers.

Com que estava abandonada
des de feia molt de temps
allò era un niu de brutícia,
d'escarbats, rates i fems.

El primer que fan els joves
és fer una neteja a fons,
posar bigues, canviar vidres
i escombrar tots els racons.

Això ho fan durant el dia
fent els treballs més soferts,
i a les nits fan assemblees
i xerrades i concerts.

I també s'obren al barri,
que han fet un espai social
obert i autogestionari
per què l'usi el personal.

Hi ha un veí que ja esprepara
per poder impartir aviat
un curset de sevillanes
obert a tot el veïnat.

També unes noies del barri,
no s'ho haguessin cregut mai,
ja pensen, per nens i nenes,
poder obrir un centre d'esplai.

Són dues sortides bàsiques
que busquen, fonamentals:
vénen a ser la vivenda
i les expressions culturals.

D'una banda la vivenda:
per tothom és evident
que és del tot inaccessible
per quasi tot el jovent.

I a sobre la paradoxa
que ja em diràs com s'entén
que hi hagi gent sense casa
si hi ha cases sense gent.

Aquests joves reivindiquen,
en front l'especulació,
‘lliberar espais, ocupar-los,
és ben bé una obligació.

En la cultura hi ha empreses
que ho tenen tot controlat
hi ha les del sector públic
i les del sector privat.

Les privades fan negoci
i això per sobre de tot
i les públiques programen
el que els hi dóna algun vot.

Davant d'aquest monopoli
que es pateix en el sector
només hi ha una alternativa
i aquesta és l'autogestió.

L'autogestió i l'assemblea
no són pas gens fàcils, no,
però són, de totes maneres,
molt millors que el morrió.

El món que hem passat als joves,
senyors, no s'aguanta dret:
està podrit, ple de guerres
i no hi queda un pam de net.

I encara tenim les penques
de voler-los fer obeir
i obligar-los a empassar-se
velles rodes de molí.

Deixem que busquin sortides
als gran deutes que hem contret;
ells podran equivocar-se
però nosaltres ja ho hem fet.