Quins són els motius d'aquesta mancança? Els dos experts coincideixen: hi ha faltes de medicament accidentals, però també per problemes estructurals i causes globals. "Aquest hivern hi ha hagut problemes per aconseguir xarop amb antibiòtic per a nens perquè qui se n'encarregava no disposava de paper per poder fer els prospectes i no el podien posar en circulació. Més tard, els laboratoris que feien xarops per la tos tampoc el podien dispensar als taulells perquè no tenien ampolles de vidre", explica Torres.
Pel que fa als problemes estructurals, els dos experts consultats se'n fan creus de la "poca cintura administrativa" per permetre als farmacèutics oferir alternatives en casos en què un medicament receptat no estigui disponible: "La llei ens permet substituir medicaments, però han de ser el mateix principi actiu, la mateixa dosi i la mateixa forma amb què es presenta. És a dir, no puc substituir un xarop per unes càpsules, per exemple, sinó per un altre xarop", explica Torres, contrariat. Aquí és on veu el problema: "Amb situacions com les actuals, no podem anar amb regles de moments que no tenien res a veure. Som els professionals superiors més formats en aquest àmbit. Quan no hi havia xarops de 250 d'amoxicil·lina, vam necessitar una ordre de l'Agència Espanyola del Medicament per poder dir que es podia dividir la càpsula, sobre o comprimit de 500. Sense aquesta ordre, ara mateix, en canvi, hem de dir al pacient que no li podem dispensar, que ha de tornar al metge i que li faci una nova recepta. Quan metges i infermeres van saturats de feina", lamenta.
El preu dels medicaments i la globalització
També en culpen els preus dels medicaments, sobretot els genèrics, i la globalització. Torres recorda que les administracions fixen els preus i que una de les decisions adoptades després de la crisi econòmica de finals de l'última dècada va ser, precisament, baixar-los diversos cops cada any i aviat en fará 20 que es així. "Ho van fer tots els països, però sobretot Espanya i Portugal. La UE té una legislació que diu que el medicament és un bé sanitari que ha d'estar controlat i ben identificat per evitar les falsificacions. Alhora, però, comercialment el considera un bé de consum més i pot circular lliurement. Si un laboratori ven una marca a preu elevat a Alemanya i a preu econòmic a Espanya, limita les unitats i envia la mínima quantitat a Espanya. Això provoca que, a la mínima que hi ha desajustaments, com ara, es generen problemes", explica."L'administració espanyola té els laboratoris molt collats amb els preus. És un dels països d'Europa amb els medicaments més barats. Com que amb preus tant baixos se'ls fa difícil la subsistència, decideixen enviar-los cap a fora", afegeix Font.
Relacionat amb tot plegat hi ha la globalització. "Hi ha gairebé només dos països que fan el 80% de les matèries primeres per medicaments: Xina i Índia", explica la farmacèutica granollerina. "Un cop els preus dels medicaments van començar a baixar, els laboratoris van optar primer per agrupar-se i, després, per externalitzar en aquests països", segueix Torres. "Allà els costs són molt més barats. Però clar, resulta que arriba la pandèmia. S'atura tot. A més, parlem de dos països on la Covid-19 va ser molt intensa, per la qual cosa va augmentar l'autoconsum i es va limitar l'exportació".
Possibles solucions
Pel que fa a possibles solucions, Torres considera que Europa ho ha de veure com una línia estratègica: "Ha de fer el mateix que amb els xips i invertir. Si un dels pilars de la societat del benestar es basa en la salut, per què el principal element que l'aguanta, el medicament, el deixem en mans d'un tercer? No parlo d'autarquia, però sí d'uns mínims", defensa. "Què ha fet Portugal? Ha apujat el preu, especialment del genèric, al nivell de mitjana europea. Així no li marxa medicament cap a altres països. A Espanya segueixen baixant preus".D'altra banda, Font recorda que el repunt de certes patologies ha provocat l'esgotament de certes produccions: "Aquest hivern, per exemple, hem fet curt d'antibiòtic per als infants". "Després de pandèmia i d'anar sempre amb mascareta, ara hem tingut contacte amb virus i bactèries, i això s'ha notat. Aquest hivern s'han pogut veure els efectes amb les bronquitis, però n'hi haurà amb asma i esprais respiratoris, i aviam què passa a la primavera amb els antihistamínics", prediu, segueix Torres.
El sector va buscant altres solucions per afrontar les mancances. La farmacèutica granollerina explica que s'ha creat la plataforma FarmaHelp, a través de la qual totes les farmàcies poden consultar qui té disponibilitat d'un medicament en concret. D'aquesta manera, el client sap on podrà trobar el producte que li cal. I a Granollers han creat un producte similar, però en forma de grup de Whatsapp.
Torres diu que estan preocupats de l'evolució que tindran aquestes problemàtiques. "No tenim previsió de què passarà demà".
