22
de gener
de
2024, 09:07
Aquest dimecres, 24 de gener, es compliran 85 anys del bombardeig de l’aviació feixista sobre les Franqueses del Vallès. Un atac que va provocar tres víctimes mortals i destrosses importants a la zona de l’estació de Corró d’Avall. És per aquest motiu que avui s’han presentat els actes de commemoració que començaran dimarts, 23 de gener, i s’estendran fins al 27.
Durant la presentació tant l’alcalde de les Franqueses, Juan Antonio Corchado, com el regidor de Memòria Històrica i Patrimoni, Àlex Vega, han destacat la importància d’haver dotat l’Ajuntament d’una regidoria dedicada íntegrament a la recuperació i la divulgació de la memòria democràtica. «Aquesta regidoria ha vingut per quedar-se perquè és un pas essencial. Cal fomentar la pau amb opcions pacífiques, amb la paraula. Treballar la cultura de la pau i buscar la veritat allà on faci falta», ha dit l’alcalde.
El regidor de Memòria Històrica i Patrimoni ha assegurant que «no només s’ha de fer una activitat periòdica, sinó un treball transversal de conscienciació». Vega ha explicat que l’objectiu és generar espais de reflexió per saber què va passar, però també el per què. «No només cal recordar, sinó posar-hi consciència perquè no torni a passar mai més», ha dit. Tant l’alcalde com el regidor han destacat la importància de fomentar la cultura de la pau i imposar la paraula per sobre de les armes. “En aquests moments cauen bombes a Palestina, al Iemen… la nostra obligació és fomentar la pau amb la paraula”, ha dit Corchado.
Durant l’acte, les tècniques de Memòria Històrica i Patrimoni, Maria Guàrdia i Montse Redondo, i l’historiador Joan Garriga han explicat la feina d’investigació i divulgació que s’ha fet durant l’any. Al llarg de 2024, Garriga amb el suport tècnic ha treballat en el treball «Les Franqueses del Vallès. El cost humà de la guerra de 1936 – 1939» en què segueix el recorregut de tres persones de les Franqueses (Martí Ferrer i Juanola; Daniel Baró Rius; i Remigio Málaga García) que van ser deportades al camp nazi de Mauthausen.
Una investigació que encara no ha finalitzat perquè aquest primer treball ha portat a noves dades per ampliar la investigació. «Finalment en aquest treball hem anat més enllà del cost humà i hem intentat conèixer les seqüeles. Això vol dir el mal que aquests fets van generar a les famílies, als amics, al món laboral...», ha explicat Garriga.
Durant la presentació tant l’alcalde de les Franqueses, Juan Antonio Corchado, com el regidor de Memòria Històrica i Patrimoni, Àlex Vega, han destacat la importància d’haver dotat l’Ajuntament d’una regidoria dedicada íntegrament a la recuperació i la divulgació de la memòria democràtica. «Aquesta regidoria ha vingut per quedar-se perquè és un pas essencial. Cal fomentar la pau amb opcions pacífiques, amb la paraula. Treballar la cultura de la pau i buscar la veritat allà on faci falta», ha dit l’alcalde.
El regidor de Memòria Històrica i Patrimoni ha assegurant que «no només s’ha de fer una activitat periòdica, sinó un treball transversal de conscienciació». Vega ha explicat que l’objectiu és generar espais de reflexió per saber què va passar, però també el per què. «No només cal recordar, sinó posar-hi consciència perquè no torni a passar mai més», ha dit. Tant l’alcalde com el regidor han destacat la importància de fomentar la cultura de la pau i imposar la paraula per sobre de les armes. “En aquests moments cauen bombes a Palestina, al Iemen… la nostra obligació és fomentar la pau amb la paraula”, ha dit Corchado.
Durant l’acte, les tècniques de Memòria Històrica i Patrimoni, Maria Guàrdia i Montse Redondo, i l’historiador Joan Garriga han explicat la feina d’investigació i divulgació que s’ha fet durant l’any. Al llarg de 2024, Garriga amb el suport tècnic ha treballat en el treball «Les Franqueses del Vallès. El cost humà de la guerra de 1936 – 1939» en què segueix el recorregut de tres persones de les Franqueses (Martí Ferrer i Juanola; Daniel Baró Rius; i Remigio Málaga García) que van ser deportades al camp nazi de Mauthausen.
Una investigació que encara no ha finalitzat perquè aquest primer treball ha portat a noves dades per ampliar la investigació. «Finalment en aquest treball hem anat més enllà del cost humà i hem intentat conèixer les seqüeles. Això vol dir el mal que aquests fets van generar a les famílies, als amics, al món laboral...», ha explicat Garriga.