
Potser encara no n’heu sentit a parlar, però Sergi Llauger (Barcelona, 1982) és l’autor d’una de les novel·les de més èxit a l’Apple Store, on encara figura com una de les més venudes. Les 8 edicions de ' Diario de un zombi ' així ho certifiquen. Però, sobretot, l’èxit queda palès amb una legió de fans que han convertit aquest llibre en un petit èxit de l' Editorial Dolmen , i que han provocat que Sergi Llauger ja estigui fent-ne la seqüela.
'Diario de un zombi' és la primera novel·la que publica aquest jove autor que viu a Granollers i que, malgrat el títol, és molt més que una història de morts vivents, amb una claríssima voluntat de transcendir el gènere. "A mi el que m’agrada és el tema postapocalíptic, no tant el tema dels zombis. L’atractiu d’aquestes històries és que deixes de banda els problemes actuals per crear-ne de nous". A més, 'Diario de un zombi' és una història explicada des d’un punt de vista absolutament novedós. "És una història d’amistat, de sacrifici i de valors humans. Crec això la fa diferent".
El punt de vista d'Erico Lombardo, un gran protagonista
Llauger va començar a escriure la novel·la gairebé sense adonar-se’n. "Vaig començar a escriure al fòrum de Somos Leyenda , i allà em vaig enamorar del protagonista, Erico Lombardo". Un protagonista que és un zombi que conserva, encara, alguna espurna d'humanitat. "Mai ningú abans havia fet una història de zombis des d’aquesta perspectiva". Pot un zombi ser bo? Pot tenir ànima? En aquest sentit, Erico Lombardo és fascinant. "És un antiheroi molt entranyable, un personatge torturat amb molt de carisma".
Un personatge d’èxit, sobretot en xarxes socials i en els fòrums especialitzats, on compta per desenes els seus fans. Un personatge que destaca per un sentit de l’humor molt especial. "De fet, quan escrivia la novel·la vaig intentar traslladar el meu humor negre, gairebé àcid, al personatge. I crec que això ha fet que funcioni molt bé".
La importància dels personatges
Arribar a escriure una novel·la que tingui tants lectors no és bufar i fer ampolles. "Porto des dels 13 anys escrivint i això m'ha fet polir la tècnica. Ara reconec que no només em centro en escriure, sinó que esmerço molt de temps i esforç en el perfil psicològic dels personatges i també en l’ambientació". La clau d'aquest aprenentatge és llegir i escriure molt. "La tècnica sempre es poleix i això es fa amb el temps i amb la pràctica. L’important de debò és tenir imaginació i tenir les ganes".
A la llarga llista d’autors llegits que l’han inspirat hi destaquen noms d’èxit com Ken Follet, Noah Gordon o Max Brooks, un dels grans referents del 'gènere Z'. En tots aquests autors i llibres hi ha descobert algunes de les claus de l'escriptura. "Un bon llibre et fa establir una relació de molta empatia amb els personatges. I els personatges són molt més decisius que la trama". Per això, el primer que fa Sergi llauger quan escriu un llibre és el perfil dels personatges, tal com va passar amb Erico Lombardo.
"Una bona novel·la ha de tenir acció, però la justa. I, sobretot, ha de tenir misteri: no pots mostrar totes les cartes de cop". La dosificació de la informació és clau per al bon funcionament de la novel·la. Així com no atabalar el lector amb més informació del compte. "A l’hora de fer definicions de llocs i de personatges, un escriptor no hauria de fer descripcions literals ni massa llargues. El lector necessita que li deixis espai per a la imaginació, i no donar-li tot massa mastegat”.
Nous projectes postapocalíptics
Sergi Llauger ja té enllestida la seva segona novel·la, 'El Yermo', que es publicarà el 2013, tot i que encara no té els drets d’autor compromesos. "He trigat dos anys en escriure-la". Un temps que s’ha invertit en diferents processos. "Vaig haver d’anar una setmana a Anglaterra a documentar-me. Entre Londres, Cambridge i Nottingham vaig fer més de 1500 fotos de paisatges i de localitzacions". 'El Yermo' tracta sobre un viatge èpic en una Gran Bretanya post-nuclear. "El món queda com un desert, totalment devastat. Em vaig documentar molt, no només amb les imatges, sinó amb llegendes de la zona i amb el visionat de molts documentals. El 35% del temps és documentació. La resta, escriure, esborrar i reescriure i corregir".
El món dels llibres i de les editorials és molt complex, "molt gratificant en moments, i molt frustrant en d’altres". Però Sergi Llauger és optimista, "crec que 'El Yermo' agradarà molt, tot i que això mai es pot saber del tot". Actualment, 'El Yermo' es troba en una llarga lluita per sortir a la llum, i cal ser constant, "tenir esperança i tirar la tovallola. Sempre dic que més val no aconseguir-ho que no intentar-ho". Sergi Llauger ja sap què és tenir èxit amb una novel·la, i ara desitja que el seu públic augmenti i que les seves històries tinguin molt més recorregut. Per això confia tant en allò que fa i en aquesta nova aventura que és 'El Yermo', encara inèdita. Per això segueix convençut que és possible que, algun dia, acabi convertint la seva passió en el seu ofici.
