Diuen que a les cimeres de canvi climàtic “un mal acord és sempre millor que un no acord”. També a la COP29? Al llarg d'aquest dissabte -en ple temps de descompte- s'ha posat molt en dubte aquesta màxima. Finalment, en plena matinada i amb una pròrroga de 35 hores, s'ha arribat a una entesa de mínims que ha permès salvar els mobles i ha evitat un fiasco històric com el del 2009. Tanmateix, hi ha diverses raons per considerar que el resultat de la COP de Bakú -centrada totalment en finançament climàtic- ha estat francament negatiu.

• Les Nacions Unides, els països empobrits i les ONG reclamaven un canvi d'escala en finançament climàtic: passar dels milers de milions a, com a mínim, un bilió anual. Res més lluny de la realitat.
• Els 300.000 milions anuals poden semblar molts diners, però tot just tripliquen la quantitat acordada el 2009 i en cap cas permeten encaminar els països empobrits cap als objectius de l'Acord de París.
• No es prioritzen els fons públics i les aportacions privades suposaran augmentar encara més el deute del Sud global.
• No s'han marcat percentatges concrets per destinar-los a mitigació, adaptació ni pèrdues i danys.
• La reacció al plenari d'alguns països com l'Índia, Cuba, Bolívia o Nigèria van ser duríssimes: “És un insult”. On ha quedat el consens de les COP?

De fet, més enllà de l'acord concret, aquests dies s'ha fet patent el que molts analistes havien avisat abans de la cimera. La presidència de l'Azerbaidjan ha demostrat una incapacitat flagrant de lideratge i negociació, que s'ha sumat a les polèmiques declaracions del polèmic amfitrió -“el gas i el petroli com a regal de Déu”-, els enfrontaments diplomàtics amb països com França o la limitació al mínim del dret de protesta als activistes que es van atrevir a viatjar a la cimera. Caldria seleccionar millor els organitzadors de les cimeres climàtiques? Possiblement.

Un nou objectiu de finançament poc ambiciós i la posada en marxa dels qüestionats mercats de carboni han estat el pobre balanç d'una COP on a darrera hora han caigut qüestions com la implementació de l'acord de Dubai per “deixar enrere els combustibles fòssils” o el programa de transició justa. Superat Bakú, l'esperança és que el Brasil sí que pugui exercir un veritable lideratge climàtic a la COP30 de Belém. Ho necessitem.

El gran fracàs de la primera extinció d'un ocell a l'Europa continental

Notícia d'impacte. Aquesta setmana s'ha confirmat oficialment l'extinció del polit becfí (Numenius tenuirostris). Es tracta d'un ocell migratori que s'havia vist per darrera vegada al Marroc el 1995 i que després de dècades d'infructuosa recerca, els científics ja donen per desapareguda. Per què és tan rellevant aquesta notícia?

• Hi ha proves de l'extinció de 600 espècies d'ocell -malgrat que s'estima que poden ser 1.400-, de les quals només 164 des de l'any 1500.
• El polit becfí és la primera extinció a l'Europa continental -i al nord d'Àfrica i a l'Àsia occidental- en l'època moderna.
• Les altres dues extincions europees -gavot gegant i la garsa de mar negra de les Canàries- van ser en illes.
• Es calcula que més d'un 10% dels ocells es podrien extingir en només dos segles.

La volta al món en quatre notícies

1. Dinamarca acorda finalment el primer impost a les emissions agrícoles i ramaderes amb un consens ampli de set partits i diverses organitzacions agràries, sindicals i ambientalistes (llegit a The Copenhaguen Post).
2. Qikiqtaruk, la vida en una illa àrtica que s'esfondra per la fusió del permagel (llegit a The Guardian).
3. El CEO de la principal elèctrica dels EUA insta Trump a no abandonar l'Acord de París (llegit a Semafor).
4. Protesta massiva al gran port carboner de Newcastle (Austràlia) per impedir l'entrada d'un gran vaixell, malgrat que la justícia ha declarat il·legal la manifestació (llegit a ABC.net).

🙏 Gràcies per llegir-me! Fins a la setmana vinent!