Mai en l'època moderna s'havia donat per extingida una espècie d'ocell a l'Europa continental. El polit becfí (Numenius tenuirostris) ja té oficialment aquest trist honor. Un estudi científic amb la participació de la Reial Societat de Protecció dels Ocells (RSPB), BrdLife International, Naturalis Biodiversity Center i el Museu d'Història Natural de Londres n'ha constatat la desaparició després de dècades de cerca infructuosa. En aquest sentit, el darrer avisament de l'espècie es va produir al nord del Marroc l'any 1995.
“Un fracàs per a Europa”
Tradicionalment, les extincions d'ocells s'han produït en illes. Es tracta d'ecosistemes molt fràgils on la introducció d'una espècie invasora o qualsevol classe de pertorbació poden causar un impacte molt elevat. En aquest sentit, les dues extincions recents a Europa s'havien produït en ambients insulars: el gavot gegant (Pinguinus impennis) i la garsa de mar negra de les Canàries (Haematopus meadewaldoi), citada per darrera vegada el 1913.
En el cas del polit becfí es tracta de la primera espècie extingida en època moderna no només a Europa sinó també al nord d'Àfrica i a l'Àsia occidental. “És una de les històries fonamentalment devastadores per a la conservació de la natura”, admet Nicola Crockford, responsable de polítiques de l'RSPB, que no ha dubtat a qualificar l'extinció de “fracàs” per a les polítiques de protecció de la biodiversitat al nostre continent.
16 espècies migratòries d'ocells més en perill d'extinció
El polit becfí era un ocell migratori que criava a l'oest de Sibèria i hivernava a les ribes del Mediterrani, tant al Magreb com al sud-est d'Europa. Després de l'últim albirament a Merja Zerga, al nord del Marroc l'any 1995, els científics van fer un gran esforç per localitzar-la. “Vam rastrejar sense èxit centenars de milers de quilòmetres quadrats”, apunta Alex Bond, conservador del Museu d'Història Natural i un dels responsables del projecte.
L'equip de científics apunta diversos motius que en podrien explicar l'extinció: el drenatge de llocs de cria per a ús agrícola, la pèrdua de zones humides costaneres així com la caça. També s'apunta a la contaminació, les malalties, la depredació i el canvi climàtic, però admetent que es desconeix l'escala d'aquests impactes.
Segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa, s'ha confirmat l'extinció de 600 espècies d'ocells -malgrat que algunes estimacions arriben a 1.400-, de les quals 164 s'han produït des de l'any 1500. “A mesura que avanci el canvi climàtic avanci, aquest procés anirà a més”, adverteix Alex Bond.
En aquest sentit, fins a 16 espècies migratòries d'ocells més acaben de ser incorporades a la categoria de màxima amenaça de la llista vermella de l'UICN. “La devastadora pèrdua del polit becfí és un avís que cap ocell és immune a l'amenaça de l'extinció”, conclou Alex Berryman, de BirdLife International.