10
de febrer
del
2024
Actualitzat
el
13
de febrer
a les
10:38h
La terra està esvalotada. Els canvis produïts en la Política Agrària Comuna (PAC) de la Unió Europea i les exigències del combat contra el canvi climàtic expliquen bona part de l'onada de protestes pageses que s'han estès amb força i rapidesa per molts països de la UE. A Catalunya, aquests dies s'ha viscut unamobilització sense precedents d'agricultors i ramaders, que ha culminat en una marxa sobre Barcelona.
Les protestes, que en alguns indrets ha tingut expressions virulentes, han transcorregut de manera pacífica i ordenada a Catalunya. Hi ha un malestar generalitzat a l'agricultura europea i moltes reivindicacions són compartides. La protesta catalana comparteix problemàtiques i reivindicacions similars a la resta de la pagesia europea, però manifesta prou trets propis que la fan diferent. Quines són les característiques comunes de la mobilització catalana i quines les fan diferent?
Besses explica que el govern francès s'ha compromès a reforçar la legislació Egalim, que garanteix que els pagesos obtinguin uns preus que cobreixin els costos de producció. El ministre d'Economia ha deixat clar que s'impedirà que les grans cadenes puguin obrir macrocentres a altres països (Carrefour i Leclerc tenen projectes previstos a Espanya) per introduir-los després a França, i que s'establiran més controls sobre les cadenes. Emmanuel Macron també ha refermat les clàusules de salvaguarda franceses, que exigeixen que els productes importats de tercer països han de ser produïts en les mateixes condicions que els francesos.
Josep Cuscó, un pagès del sector agropecuari i membre d'Unió de Pagesos, corrobora el que diu Besses i recorda la necessitat de fer complir la llei de cadena alimentària: "Una llei que no s'aplica no té cap sentit i, de fet, Pedro Sánchez es va comprometre fa uns dies a retocar-la per impedir la venda a pèrdues. El tema d'un preu just per als pagesos és bàsic. No pot ser que un producte es pagui a 40 cèntims per als pagesos i després es vengui a més de tres".
Les principals organitzacions sindicals del camp han criticat durament els acords amb països molt menys exigents amb les polítiques del clima que una UE que obliga els seus pagesos a adoptar mesures dràstiques mediambientals que no s'exigeixen a alguns socis comercials, el que fa que el sector es vegi emparedat entre una agenda verda exigent i un lliure comerç mal governat. "D'aquesta crisi -explica Besses-, ja sabem qui és el gran derrotat: l'ecologisme. Macron ha congelat la decisió de reduir el 50% de l'ús de pesticides d'ara al 2030".
Destaca el cop patit pel secà, que en el darrer any ha vist reduir la seva producció a un 10% mentre ara es demana al sector agrícola en zona d'emergència que redueixi la producció en un 80%. "Som conscients del que representa això?", es pregunta. Josep Cuscó, d'Unió de Pagesos, també reclama "retocar el pla de sequera per revisar aquests percentatges, que tindran un impacte letal per nosaltres".
Hi ha aspectes concrets que neguitegen Reguant. L'economista assenyala la urgència d'una política de boscos: "Estan secs i si no intervenim aviat correrem riscos gravíssims. Els boscos s'han d'usar per extreure'n fusta, paper, s'han d'esponjar". Reguant alerta contra la pèrdua de superfície agrària, "quan estem camí d'una crisi alimentària
Montserrat Besses destaca el paper jugat a les protestes franceses pel Reagrupament Nacional de Marine Le Pen, amb una líder a qui s'ha vist dalt d'un tractor i donant escalf a les mobilitzacions. "I tot això es produeix en un moment clau, a pocs mesos de les eleccions europees, en què en molts sondejos l'extrema dreta apareix com a primera força amb 10 punts per damunt de la candidatura macroniana".
També a Espanya, Pedro Sánchez s'ha obert a modificar la política comercial europea i a fer efectius els controls sobre els preus agrícoles. A Catalunya, el president Pere Aragonèsha rebut els sindicats i en uns dies es farà una trobada per concretar mesures. "Les seves reivindicacions són les nostres", ha dit el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort.
La cúpula de la UE té al davant unes eleccions crucials i aquest és un element determinant. Però en la reacció de la classe dirigent no hi ha només un càlcul electoralista. Aquesta vegada, hi ha moltes coses en joc que depassen els interessos partidaris. Hi ha temor a un salt electoral de l'extrema dreta i el projecte de la UE necessita que cap sector important s'hi senti exclòs. La UE no es podrà consolidar sense els qui treballen la seva terra.
Les protestes, que en alguns indrets ha tingut expressions virulentes, han transcorregut de manera pacífica i ordenada a Catalunya. Hi ha un malestar generalitzat a l'agricultura europea i moltes reivindicacions són compartides. La protesta catalana comparteix problemàtiques i reivindicacions similars a la resta de la pagesia europea, però manifesta prou trets propis que la fan diferent. Quines són les característiques comunes de la mobilització catalana i quines les fan diferent?
Reivindicacions similars, accents diferents
França és potser el país on les protestes pageses han estat més enceses. Una observadora atenta de tot el que passa a la societat francesa és Montserrat Besses, excorresponsal a París durant molts anys. Recentment, va publicar Totes les cares de França. Ha seguit els esdeveniments allí i a Catalunya, i en fa una comparativa: "Les reivindicacions són pràcticament idèntiques, amb molts eslògans similars arreu, però els accents són diferents. L'atac a l'extrema burocràcia i la reacció contra les grans distribuïdores són trets compartits per igual", assegura.Besses explica que el govern francès s'ha compromès a reforçar la legislació Egalim, que garanteix que els pagesos obtinguin uns preus que cobreixin els costos de producció. El ministre d'Economia ha deixat clar que s'impedirà que les grans cadenes puguin obrir macrocentres a altres països (Carrefour i Leclerc tenen projectes previstos a Espanya) per introduir-los després a França, i que s'establiran més controls sobre les cadenes. Emmanuel Macron també ha refermat les clàusules de salvaguarda franceses, que exigeixen que els productes importats de tercer països han de ser produïts en les mateixes condicions que els francesos.
Josep Cuscó, un pagès del sector agropecuari i membre d'Unió de Pagesos, corrobora el que diu Besses i recorda la necessitat de fer complir la llei de cadena alimentària: "Una llei que no s'aplica no té cap sentit i, de fet, Pedro Sánchez es va comprometre fa uns dies a retocar-la per impedir la venda a pèrdues. El tema d'un preu just per als pagesos és bàsic. No pot ser que un producte es pagui a 40 cèntims per als pagesos i després es vengui a més de tres".
Competència deslleial
La pagesia, la de tota la UE, se sent la víctima principal dels acords comercials signats amb tercers països, que són vistos com un cas de competència deslleial. Però per Montserrat Besses, "aquesta ha estat un gran cavall de batalla a França i altres països i menys present a Catalunya". La periodista explica que l'oposició frontal al tractat comercial amb els països del Mercosur (l'Argentina, el Brasil, l'Uruguai, el Paraguai i Veneçuela) ha estat una vindicació dels agricultors francesos.Les principals organitzacions sindicals del camp han criticat durament els acords amb països molt menys exigents amb les polítiques del clima que una UE que obliga els seus pagesos a adoptar mesures dràstiques mediambientals que no s'exigeixen a alguns socis comercials, el que fa que el sector es vegi emparedat entre una agenda verda exigent i un lliure comerç mal governat. "D'aquesta crisi -explica Besses-, ja sabem qui és el gran derrotat: l'ecologisme. Macron ha congelat la decisió de reduir el 50% de l'ús de pesticides d'ara al 2030".
La sequera, una gran diferència
Francesc Reguant, president de la Comissió d'Economia Agroalimentària del Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC), no dubta sobre les particularitats de les mobilitzacions catalanes: "La sequera i que aquí no hi ha Vox". Reguant subratlla que "la sequera afecta de ple l'àrea mediterrània i molt menys altres indrets. Els pagesos catalans comparteixen el malestar europeu, però a més es troben amb el que suposa la manca d'aigua, tot i que s'ha de dir que la situació no és homogènia en tot el territori".Destaca el cop patit pel secà, que en el darrer any ha vist reduir la seva producció a un 10% mentre ara es demana al sector agrícola en zona d'emergència que redueixi la producció en un 80%. "Som conscients del que representa això?", es pregunta. Josep Cuscó, d'Unió de Pagesos, també reclama "retocar el pla de sequera per revisar aquests percentatges, que tindran un impacte letal per nosaltres".
Hi ha aspectes concrets que neguitegen Reguant. L'economista assenyala la urgència d'una política de boscos: "Estan secs i si no intervenim aviat correrem riscos gravíssims. Els boscos s'han d'usar per extreure'n fusta, paper, s'han d'esponjar". Reguant alerta contra la pèrdua de superfície agrària, "quan estem camí d'una crisi alimentària
"A les protestes de Catalunya no hi ha extrema dreta"
Una gran diferència entre les protestes catalanes i les de molts altres països és la inexistència de cap mena d'influència de l'extrema dreta en el cas de les mobilitzacions catalanes. Per Francesc Reguant, "que aquí no hi ha extrema dreta es nota". En què es nota? "Aquests dies hem viscut una protesta ferma, però democràtica i serena. Als pagesos a Barcelona se'ls va rebre amb aplaudiments i va haver en tot moment un bon to, també entre policia i pagesos. A Espanya, en canvi, ja s'han produït incidents i xocs amb la Guàrdia Civil. I en les mobilitzacions de molts països, com s'ha vist a França, la presència ultra és evident en sectors de la protesta". Això no treu, diu, que la pagesia catalana ha enviat amb aquestes mobilitzacions un missatge clar en cas de no ser escoltada: "Si ens unim, no menjareu".Montserrat Besses destaca el paper jugat a les protestes franceses pel Reagrupament Nacional de Marine Le Pen, amb una líder a qui s'ha vist dalt d'un tractor i donant escalf a les mobilitzacions. "I tot això es produeix en un moment clau, a pocs mesos de les eleccions europees, en què en molts sondejos l'extrema dreta apareix com a primera força amb 10 punts per damunt de la candidatura macroniana".
Els governs s'espanten
La resposta de la major part dels governs europeus a les protestes ha estat un altre factor homogeni d'aquesta crisi. Aquest cop, Brussel·les ha demostrat tenir unes antenes molt sensibles i rapidesa de reflexos. Ho ha expressat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, quan pocs dies després que el barri europeu de la capital belga quedés bloquejat pels tractors, va anunciar la fi de la directiva sobre pesticides perquè era massa "polaritzador".També a Espanya, Pedro Sánchez s'ha obert a modificar la política comercial europea i a fer efectius els controls sobre els preus agrícoles. A Catalunya, el president Pere Aragonèsha rebut els sindicats i en uns dies es farà una trobada per concretar mesures. "Les seves reivindicacions són les nostres", ha dit el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort.
La cúpula de la UE té al davant unes eleccions crucials i aquest és un element determinant. Però en la reacció de la classe dirigent no hi ha només un càlcul electoralista. Aquesta vegada, hi ha moltes coses en joc que depassen els interessos partidaris. Hi ha temor a un salt electoral de l'extrema dreta i el projecte de la UE necessita que cap sector important s'hi senti exclòs. La UE no es podrà consolidar sense els qui treballen la seva terra.