15
de març
del
2024
Catalunya va viure la setmana passada un episodi de pluja i neu general i generós. No només va regar el país sinó que va permetre un punt d'inflexió als embassaments, després de vuit mesos de pèrdua de reserves. Ara bé, podem confiar en una primavera on aquest tipus de situacions -o més importants- permetin superar l'emergència per sequera?
La resposta del Meteocat, a partir de l'anàlisi dels models estacionals, és més aviat negativa. No es preveu cap gran canvi de tendència: continuaran els fronts atlàntics, però difícilment es formaran pertorbacions mediterrànies, les que Catalunya necessita.
A mitjà termini, la situació mostra certa esperança. En aquest sentit, des del Meteocat s'explica que per les properes dues setmanes els mapes indiquen una anomalia positiva. Fet que, si més no, podria permetre alleugerir la sequera i evitar que les reserves dels embassaments tornin a caure en picat. “Tot apunta que el març serà molt millor que el febrer, un mes que va ser extremadament sec”, explica Segalà en declaracions a Nació.
Malauradament, com reconeixen des del Meteocat, no sembla que aquesta primavera hagi de suposar un canvi de tendència. En aquest sentit, els models estacionals no donen cap senyal que es puguin formar pertorbacions mediterrànies en els tres pròxims mesos.
“L'abril i el maig esperem una anomalia negativa al litoral i sense una tendència clara a l'interior”, apunta Segalà. Els mapes -que cal entendre com a patrons- mostren com l'origen de les precipitacions seran atlàntiques mentre que el Mediterrani continua ben sec. “En resum, no és el que necessita Catalunya per superar la sequera”, assegura el responsable del Meteocat.
Si a l'abril i el maig caldrà confiar en les pertorbacions d'origen atlàntic -malgrat que, en general, no ens afavoreixen massa-, el juny la situació encara es complica més. Els models estacionals indiquen una anomalia negativa que, en aquest cas, afecta tota la península Ibèrica.
“Portem molts mesos amb aquesta tendència: ens ho indiquen els models a llarg termini i s'acaba complint”, explica Segalà. En aquest sentit, assegura que no hi ha cap indici que pugui mostrar un atemperament. Això sí, assenyala que és impossible concretar la magnitud de les calorades que tindrem els mesos vinents.
La resposta del Meteocat, a partir de l'anàlisi dels models estacionals, és més aviat negativa. No es preveu cap gran canvi de tendència: continuaran els fronts atlàntics, però difícilment es formaran pertorbacions mediterrànies, les que Catalunya necessita.
Esperança en el final de març
Els models estacionals només mostren tendències. S'actualitzen el dia 14 de cada mes i pronostiquen l'anomalia de precipitació i temperatures. Santi Segalà, cap de l'àrea de Predicció del Servei Meteorològic de Catalunya, adverteix que tenen una fiabilitat baixa, “però és l'única eina que disposen” per anticipar el temps dels mesos vinents.A mitjà termini, la situació mostra certa esperança. En aquest sentit, des del Meteocat s'explica que per les properes dues setmanes els mapes indiquen una anomalia positiva. Fet que, si més no, podria permetre alleugerir la sequera i evitar que les reserves dels embassaments tornin a caure en picat. “Tot apunta que el març serà molt millor que el febrer, un mes que va ser extremadament sec”, explica Segalà en declaracions a Nació.
Un abril i maig sense pertorbacions mediterrànies
Un dels elements que expliquen que Catalunya estigui patint la pitjor sequera dels dos darrers segles és la manca de formació de pertorbacions mediterrànies. Fenòmens com el temporal Glòria que el gener de 2020 van deixar entre 200 i 500 litres a bona part del país. Sense llevantades, els embassaments han passat en quatre anys de fregar el 100% a un mínim històric del 14% -actualment, poc per sobre del 15-.Anomalies de temperatures i precipitació abril, maig i juny
Malauradament, com reconeixen des del Meteocat, no sembla que aquesta primavera hagi de suposar un canvi de tendència. En aquest sentit, els models estacionals no donen cap senyal que es puguin formar pertorbacions mediterrànies en els tres pròxims mesos.
“L'abril i el maig esperem una anomalia negativa al litoral i sense una tendència clara a l'interior”, apunta Segalà. Els mapes -que cal entendre com a patrons- mostren com l'origen de les precipitacions seran atlàntiques mentre que el Mediterrani continua ben sec. “En resum, no és el que necessita Catalunya per superar la sequera”, assegura el responsable del Meteocat.
Si a l'abril i el maig caldrà confiar en les pertorbacions d'origen atlàntic -malgrat que, en general, no ens afavoreixen massa-, el juny la situació encara es complica més. Els models estacionals indiquen una anomalia negativa que, en aquest cas, afecta tota la península Ibèrica.
Una altra estació càlida
Més clars són els pronòstics de les temperatures. Els tres mesos estan afectats per anomalies positives, no només a Catalunya i a la península Ibèrica sinó pràcticament al conjunt d'Europa.“Portem molts mesos amb aquesta tendència: ens ho indiquen els models a llarg termini i s'acaba complint”, explica Segalà. En aquest sentit, assegura que no hi ha cap indici que pugui mostrar un atemperament. Això sí, assenyala que és impossible concretar la magnitud de les calorades que tindrem els mesos vinents.