La decisió del canceller democristià austríac Karl Nehammer de llançar la tovallola i renunciar a continuar les negociacions amb els socialistes (SPO) i liberals (Neos) per formar govern ha obert les portes del govern a l'extrema dreta. S'ha posat fi així al darrer intent de cordó sanitari per barrar el pas al Partit de la Llibertat (FPO), guanyador de les eleccions del setembre passat, quan es va plantar en primera posició, fregant el 29% dels sufragis.
Àustria -lloc de naixement d'Adolf Hitler, dada sempre a tenir en compte- ha estat el país que ha desbrossat el camí per a la penetració de l'extrema dreta a Europa. Més que cap altra, ha estat la república alpina la que sempre ha anat al davant a l'hora d'anticipar el que vindria. Aquestes són alguns factors que ajuden a explicar el triomf de l'extrema dreta a Viena:
Una extrema dreta "pionera"
El 1986, va elegir president de la República Kurt Waldheim, exsecretari general de l'ONU de qui s'havia descobert que va ser oficial nazi. Això no va impedir que fos elegit i, de fet, va convertir-se en un acte d'afirmació del sector més reaccionari de la societat austríaca. Per aquells anys es va produir el salt donat pel FPO de Jörg Haider, que de força minoritària amb etiqueta "liberal" va passar a mostrar-se com a ultranacionalista. Després, el 2000, els ultres tornarien a fer història, sent el primer estat europeu on l'extrema dreta formava part d'un govern, com a soci menor. El 2017 van tornar-hi fins que un escàndol de finançament i vincles amb Rússia va trencar l'aliança amb els conservadors.
L'FPO també va ser pioner en el recurs a alguns dels grans hits de l'extrema dreta europea: l'antiislamisme, el discurs contra el "sistema" i la defensa d'un suposat "poble" enfrontat a les "elits". També ha sabut treure rèdit de totes les crisis produïdes. Durant la pandèmia, va posicionar-se contra les vacunes de manera bel·ligerant, però res d'això l'ha penalitzat a les urnes, tot al contrari.
Força de govern des de fa dècades
A banda d'haver format part de dos governs de coalició, a diferència d'altres formacions similars com el Reagrupament Nacional francès, que pràcticament no ha governat enlloc malgrat la seva potència electoral, l'FPO ha tastat govern local. Haider va governar la regió de Caríntia durant deu anys des del 1999. Actualment, els ultres encapçalen el govern d'Estíria i pertanyen a executius de quatre regions més.
Les germandats estudiantils, bressol pangermànic
Ho explica la politòloga Hanna Corsini, experta en extrema dreta populista, en un article a Le Grand Continent: la força de l'FPO s'ha nodrit a força d'engreixar els seus lligams amb sectors de la societat civil organitzada. En especial, les germandats estudiantils (Burschenschaften) de tendència pangermànica i que no oculten la simpatia per l'ideal de la "Gran Alemanya" que amb tant d'èxit Hitler va pregonar. Molts dirigents de l'FPO han militat en aquestes associacions. En alguna ocasió, festes i cançons d'aquests grups han generat indignació per les seves burles contra els jueus.
Kickl, el guionista de Haider
El president de la República, l'ecologista Alexander Van der Bellen, era reticent a convocar l'FPO, però ha hagut de cedir i proposar el líder ultra, Herbert Kickl, que explori la formació de govern. Tot apunta a un executiu de coalició amb els democristians, però aquest cop liderat per l'extrema dreta. Kickl, que havia estat l'spin doctor de Haider, ha consolidat un lideratge fort, amb una retòrica agressiva que no ha amagat els epítets insultants contra els rivals. L'ús d'algunes expressions, com "canceller del poble", són inquietants pel regust de l'època nazi.
Uns conservadors acomplexats
Al costat de la socialdemocràcia clàssica que representa l'SPO -que ha governat Àustria durant llargs períodes-, la dreta tradicional està representada per l'OVP. El Partit Popular austríac està imbuït d'un catolicisme conservador molt arrelat al país. No va tenir escrúpols, el 2000, per admetre la hipòtesi de governar amb l'extrema dreta i materialitzar-la. Un fet que aleshores gairebé va aïllar el país a Europa, però que amb el temps s'ha anat generalitzant en altres indrets. A un preu elevat. Finalment, li van obrir tant la porta a l'extrema dreta que ara pot ser aquesta la que es faci amb la clau de palau. Un avís per a les dretes clàssiques d'arreu.