03
de març
de
2024, 10:00
Actualitzat:
05
de març,
8:11h
El Sinn Féin acaba de fer història. Després de dos anys de bloqueig per l'actitud del principal partit unionista, el Partit Unionista Democràtic (DUP), aquesta formació i els republicans han aconseguit tancar un acord per formar un nou govern de coalició a Irlanda del Nord que, per primer cop, serà presidit per una dirigent del Sinn Féin, Michelle O'Neill. A més, aquestes sigles són també clarament favorites per guanyar les pròximes eleccions a la República d'Irlanda.
És un moment rellevant i per això el Ciemen (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions) i la Fundació Irla van organitzar aquest divendres un acte entorn el tema Irlanda i el camí cap a la Reunificació, celebrat a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans. Declan Kearney, president nacional del Sinn Féin, ha estat el convidat. L'entrevistem abans que comenci l'acte, amb la traductora Laia Llinàs.
Per primer cop, el seu partit presideix el govern d'Irlanda del Nord. És un fet de gran transcendència.
Sí, estem davant d'un moment veritablement històric a Irlanda. És una cosa que es volia evitar des de fa cent anys.
Emma Little-Pengelly, líder unionista, és la viceprimera ministra. Com s'ha aconseguit que l'unionisme aixequi el bloqueig a la governabilitat?
Els Acords de Divendres Sant signats ara fa més de 25 anys establien una única manera de constituir els governs, amb integració dels partits unionistes i republicans. Es van subscriure amb la idea d'afermar la pau i subordinar les divisions polítiques per lluitar per la llibertat, la igualtat, el respecte i la reforma democràtica. D'això fa 25 anys. El govern nord-irlandès es forma amb els partits més grans republicà i unionista, en una coalició. El febrer del 2022, el DUP va decidir sortir del govern, tot i ser el partit més gran, per la seva oposició al protocol signat entre la Comissió Europea i el Regne Unit.
Després del Brexit.
En efecte. I veten la constitució de govern a Belfast. Però a les eleccions del maig del 2022 a Irlanda del Nord, el Sinn Féin esdevé el primer partit. La situació política era molt difícil per al partit unionista. Quan tenen lloc les municipals del maig del 2023, el Sinn Féin torna a guanyar i això posa en una posició molt complicada el DUP. Semblava que es posessin d'esquena a la democràcia. I això en un context social greu, en plena crisi d'habitatge i amb uns sous congelats per part dels treballadors públics. Hi havia un fort descontent i, finalment, el DUP va canviar de posició.
El Sinn Féin i el DUP tenen projectes antagònics però governen junts. Com s'ho fan per combinar el discurs dels objectius màxims, com el referèndum i la reunificació, amb la gestió del dia a dia, mentre governen amb els unionistes?
Creiem que podem treballar junts i alhora continuar avançant cap a la reunificació. Crec que no són dues coses incompatibles. Podem seguir amb aquesta coalició. Es fa des del respecte, acceptant que ells volen continuar sent part del Regne Unit.
Un referèndum és a prop?
Absolutament. El referèndum per a la reunificació d'Irlanda està més a prop que mai. Creiem que aquest canvi constitucional es produirà sota els Acords de Divendres Sant. Estem segurs que podem fer un pas endavant cap a la pau i la democràcia, assentant les bases d'una nova Constitució democràtica.
El Sinn Féin lidera l'oposició dins de la República d'Irlanda. Les enquestes li donen moltes opcions de guanyar. Quin significat tindria un govern del Sinn Féin a banda i banda?
Fa 25 anys dels Acords de Divendres Sant i ara mateix som el partit més gran al nord i al sud. El fred del 2020 hi va haver eleccions generals al sud, a la República d'Irlanda. El Sinn Féin va guanyar però els dos partits conservadors, el Fianna Fail i el Fine Gael, es van tancar en banda i es van unir per continuar monopolitzant el poder, com havien fet en els darrers cent anys. Tot i això, el Sinn Féin continua tenint el suport de l'opinió pública, cada vegada més. Vol dir que estem treballant bé. S'apropen les eleccions locals i les europees, i és la primera vegada que es votarà des del febrer del 2020. També hi haurà les comicis generals en un any. Res és inevitable, però tot és possible. Si el Sinn Féin continua avançant i les guanya, per primera vegada podrà liderar el govern a Dublín i a Belfast. Això tindria unes implicacions sense precedents per a Irlanda del Nord.
El component religiós del conflicte nord-irlandès, el xoc entre catòlics i protestants, conserva la seva importància o ha perdut pes?
Això va ser a conseqüència del colonialisme britànic a Irlanda. Hi havia un sectarisme religiós i el Regne Unit el va promoure per evitar la unió entre els irlandesos. Va existir aquest sectarisme religiós i continua estant present en el si de la societat, però hi ha el desig d'erradicar-lo en totes dues comunitats.
Quins aprenentatges en podrien extreure els sobiranistes catalans de l'experiència d'Irlanda del Nord?
Aquest és un bon tema. Per mi, un element clau a tenir present sempre és la legitimitat de l'autodeterminació. Això és una cosa que nosaltres hem après de la nostra experiència. En segon lloc, de la nostra realitat hem après com n'és d'important preservar la unió entre els partits favorables a la independència, i entre ells i el teixit civil. En tercer lloc, convé tenir una estratègia molt clara. Després, cal donar importància a les negociacions entre les diverses formacions independentistes i que tinguin clar com han de treballar conjuntament per plantejar les negociacions amb la resta de forces. En cinquè lloc, és molt rellevant que els líders polítics tinguin contacte amb les seves bases. Això és clau per assegurar el canvi.
Des de Belfast, com veu les negociacions entre el govern espanyol i l'independentisme?
La negació de l'autodeterminació d'Irlanda del Nord, Catalunya i Euskal Herria són els tres conflictes que encara estan latents a l'Europa occidental. El govern espanyol no ha de tenir por de negociar amb els líders independentistes. La democràcia espanyola i l'europea no s'afebliran, sinó que s'enfortiran d'aquests processos democràtics.
Amb la seva experiència en un procés com el d'Irlanda del Nord, què ha après de l'enemic?
Vam aprendre que quan s'experimenta una situació de conflicte com la nostra és molt important identificar un terreny comú en la negociació i no rendir-se. És molt important també en aquests processos tenir el suport popular. Nosaltres vam aprendre molt del procés de negociacions d'Àfrica del Sud.
En algun moment ha acabat tenint sentiments d'empatia o fins i tot afecte per dirigents unionistes?
La resposta és que sí. Totes dues parts hem viscut un conflicte terrible. Hem viscut la guerra. La història d'Irlanda ha estat marcada per la colonització, la divisió i les diferències entre comunitats. El conflicte va acabar amb els Acords de Divendres Sant, però abans va dur molt de patiment per les dues parts. De fet, el canvi que vol liderar el Sinn Féin es basa en el desig de tenir un futur democràtic, inclusiu i respectuós. També que sigui generós amb les diferències. Hem hagut de reconèixer que per fer aquesta conciliació ens hem de reconciliar amb els veïns unionistes i amb el Regne Unit. Al cap de 26 anys de Divendres Sant, hem de consolidar una nova etapa basada en la reunificació i la reconciliació.
És un moment rellevant i per això el Ciemen (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions) i la Fundació Irla van organitzar aquest divendres un acte entorn el tema Irlanda i el camí cap a la Reunificació, celebrat a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans. Declan Kearney, president nacional del Sinn Féin, ha estat el convidat. L'entrevistem abans que comenci l'acte, amb la traductora Laia Llinàs.
Per primer cop, el seu partit presideix el govern d'Irlanda del Nord. És un fet de gran transcendència.
Sí, estem davant d'un moment veritablement històric a Irlanda. És una cosa que es volia evitar des de fa cent anys.
Emma Little-Pengelly, líder unionista, és la viceprimera ministra. Com s'ha aconseguit que l'unionisme aixequi el bloqueig a la governabilitat?
Els Acords de Divendres Sant signats ara fa més de 25 anys establien una única manera de constituir els governs, amb integració dels partits unionistes i republicans. Es van subscriure amb la idea d'afermar la pau i subordinar les divisions polítiques per lluitar per la llibertat, la igualtat, el respecte i la reforma democràtica. D'això fa 25 anys. El govern nord-irlandès es forma amb els partits més grans republicà i unionista, en una coalició. El febrer del 2022, el DUP va decidir sortir del govern, tot i ser el partit més gran, per la seva oposició al protocol signat entre la Comissió Europea i el Regne Unit.
Declan Kearney durant l'entrevista amb Nació. Foto: Ricard Novella
Després del Brexit.
En efecte. I veten la constitució de govern a Belfast. Però a les eleccions del maig del 2022 a Irlanda del Nord, el Sinn Féin esdevé el primer partit. La situació política era molt difícil per al partit unionista. Quan tenen lloc les municipals del maig del 2023, el Sinn Féin torna a guanyar i això posa en una posició molt complicada el DUP. Semblava que es posessin d'esquena a la democràcia. I això en un context social greu, en plena crisi d'habitatge i amb uns sous congelats per part dels treballadors públics. Hi havia un fort descontent i, finalment, el DUP va canviar de posició.
El Sinn Féin i el DUP tenen projectes antagònics però governen junts. Com s'ho fan per combinar el discurs dels objectius màxims, com el referèndum i la reunificació, amb la gestió del dia a dia, mentre governen amb els unionistes?
Creiem que podem treballar junts i alhora continuar avançant cap a la reunificació. Crec que no són dues coses incompatibles. Podem seguir amb aquesta coalició. Es fa des del respecte, acceptant que ells volen continuar sent part del Regne Unit.
"Que el Sinn Féin liderés el govern a Dublín i a Belfast tindria unes implicacions sense precedents per a Irlanda del Nord"
Un referèndum és a prop?
Absolutament. El referèndum per a la reunificació d'Irlanda està més a prop que mai. Creiem que aquest canvi constitucional es produirà sota els Acords de Divendres Sant. Estem segurs que podem fer un pas endavant cap a la pau i la democràcia, assentant les bases d'una nova Constitució democràtica.
El Sinn Féin lidera l'oposició dins de la República d'Irlanda. Les enquestes li donen moltes opcions de guanyar. Quin significat tindria un govern del Sinn Féin a banda i banda?
Fa 25 anys dels Acords de Divendres Sant i ara mateix som el partit més gran al nord i al sud. El fred del 2020 hi va haver eleccions generals al sud, a la República d'Irlanda. El Sinn Féin va guanyar però els dos partits conservadors, el Fianna Fail i el Fine Gael, es van tancar en banda i es van unir per continuar monopolitzant el poder, com havien fet en els darrers cent anys. Tot i això, el Sinn Féin continua tenint el suport de l'opinió pública, cada vegada més. Vol dir que estem treballant bé. S'apropen les eleccions locals i les europees, i és la primera vegada que es votarà des del febrer del 2020. També hi haurà les comicis generals en un any. Res és inevitable, però tot és possible. Si el Sinn Féin continua avançant i les guanya, per primera vegada podrà liderar el govern a Dublín i a Belfast. Això tindria unes implicacions sense precedents per a Irlanda del Nord.
Declan Kearney, a la seu de l'IEC, divendres passat. Foto: Ricard Novella
El component religiós del conflicte nord-irlandès, el xoc entre catòlics i protestants, conserva la seva importància o ha perdut pes?
Això va ser a conseqüència del colonialisme britànic a Irlanda. Hi havia un sectarisme religiós i el Regne Unit el va promoure per evitar la unió entre els irlandesos. Va existir aquest sectarisme religiós i continua estant present en el si de la societat, però hi ha el desig d'erradicar-lo en totes dues comunitats.
Quins aprenentatges en podrien extreure els sobiranistes catalans de l'experiència d'Irlanda del Nord?
Aquest és un bon tema. Per mi, un element clau a tenir present sempre és la legitimitat de l'autodeterminació. Això és una cosa que nosaltres hem après de la nostra experiència. En segon lloc, de la nostra realitat hem après com n'és d'important preservar la unió entre els partits favorables a la independència, i entre ells i el teixit civil. En tercer lloc, convé tenir una estratègia molt clara. Després, cal donar importància a les negociacions entre les diverses formacions independentistes i que tinguin clar com han de treballar conjuntament per plantejar les negociacions amb la resta de forces. En cinquè lloc, és molt rellevant que els líders polítics tinguin contacte amb les seves bases. Això és clau per assegurar el canvi.
"Hem après com n'és d'important preservar la unió entre els partits favorables a la independència i tenir una estratègia clara"
Des de Belfast, com veu les negociacions entre el govern espanyol i l'independentisme?
La negació de l'autodeterminació d'Irlanda del Nord, Catalunya i Euskal Herria són els tres conflictes que encara estan latents a l'Europa occidental. El govern espanyol no ha de tenir por de negociar amb els líders independentistes. La democràcia espanyola i l'europea no s'afebliran, sinó que s'enfortiran d'aquests processos democràtics.
Amb la seva experiència en un procés com el d'Irlanda del Nord, què ha après de l'enemic?
Vam aprendre que quan s'experimenta una situació de conflicte com la nostra és molt important identificar un terreny comú en la negociació i no rendir-se. És molt important també en aquests processos tenir el suport popular. Nosaltres vam aprendre molt del procés de negociacions d'Àfrica del Sud.
En algun moment ha acabat tenint sentiments d'empatia o fins i tot afecte per dirigents unionistes?
La resposta és que sí. Totes dues parts hem viscut un conflicte terrible. Hem viscut la guerra. La història d'Irlanda ha estat marcada per la colonització, la divisió i les diferències entre comunitats. El conflicte va acabar amb els Acords de Divendres Sant, però abans va dur molt de patiment per les dues parts. De fet, el canvi que vol liderar el Sinn Féin es basa en el desig de tenir un futur democràtic, inclusiu i respectuós. També que sigui generós amb les diferències. Hem hagut de reconèixer que per fer aquesta conciliació ens hem de reconciliar amb els veïns unionistes i amb el Regne Unit. Al cap de 26 anys de Divendres Sant, hem de consolidar una nova etapa basada en la reunificació i la reconciliació.