23
de febrer
de
2024, 19:26
Actualitzat:
26
de febrer,
8:17h
Es compleixen dos anys de la invasió d'Ucraïna per part de l'exèrcit rus. El Kremlin va qualificar l'ofensiva com una "operació militar especial", però ràpidament es va veure que es tractava d'un moviment massiu per provocar el col·lapse del país i posar de genolls el govern de Kíiv. L'operació va resultar ser un fracàs en tota regla. Però dos anys després d'aquell 24 de febrer, el front resta estancat, s'ha rebaixat l'atenció mediàtica -Palestina és ara sota el focus- i no hi ha perspectives d'un decantament decisiu, com tampoc d'un escenari de negociació real.
A mida que ha anat passant el temps, l'escenari -una guerra enfangada- ha anat canviant de significat. El conflicte s'ha cronificat i amenaça de provocar una forta erosió del lideratge occidental. El relat de la primera fase del conflicte mostrava una Rússia incapaç d'avançar i que delatava les febleses de la seva estructura militar, davant una Ucraïna amb la moral alta i l'ajut occidental. Però davant la força potencial de Rússia i el control de tots els ressorts de l'Estat per part de Vladimir Putin, el cansament i els dubtes s'han estès entre els aliats mentre el front s'ha enfangat i les tropes russes han aconseguit ocupar la ciutat d'Avdiivka. Aquestes són algunes claus que ajuden a interpretar l'actual moment de la guerra.
Després que les tropes russes avancessin fins a les portes de Kíiv, dos factors van desbaratar les previsions de Putin. D'una banda, la resposta ucraïnesa, liderada pel president Volodímir Zelenski. I de l'altra, la ràpida reacció dels EUA, la UE i l'OTAN, que van desplegar importants paquets d'ajuda a Kíiv, alhora que es mostrava una ferma unitat transatlàntica. Els mitjans han valorat en 92.000 milions de dòlarsel total d'ajuda de la UE (30.000 en partida militar) i 75.000 per part dels EUA (uns 44.000 en suport militar). Són dades que se solen extreure del prestigiós Institut Kiel, un dels més influents think tanks alemanys. L'avenç rus va ser aturat i el nord-est del país va ser recuperat. Però ja fa mesos que el front, d'uns 1.000 quilòmetres, no experimenta canvis substancials mentre l'ajuda a Ucraïna perd impuls.
Actualment, el 18% del territori ucraïnès, incloent-hi les regions de Donetsk i Luhansk a l'est i Crimea, ocupada el 2014, resten en poder rus. La conquesta de la ciutat d'Avdiivka, a 20 quilòmetres de Donetsk, ha estat una victòria del Kremlin, convenientment publicitada, però no ha suposat un capgirament del front, que més que un estancament viu, segons els experts, una guerra de posicions molt costosa. Caldrà veure també què suposa la substitució del general Valerii Zaluzhnyi per Oleksandr Sirski al capdavant de l'exèrcit ucraïnès. Sirski propugnaria una estratègia menys defensiva i propícia a més contraatacs.
L'atac de Hamàs a Israel del 7 d'octubre passat va treure els focus d'Ucraïna i va obrir una altra gran crisi internacional, que va requerir la intervenció de la diplomàcia nord-americana i europea. El retorn de la crisi a l'Orient Mitjà, agreujada pels atacs dels houthis xiïtes a la navegació pel mar Roig, va comportar, a més, el retorn de les divisions entre els aliats. La resposta brutal de Tel-Aviv contra Gaza va fer que des de la UE s'emetessin diferents accents davant Israel. També a Washington el suport a Tel-Aviv va anar acompanyat de crítiques creixents al caràcter desproporcionat de l'ofensiva del govern de Benjamin Netanyahu. Kíiv ha estat una de les derrotades de la guerra a Gaza.
La cronificació de la guerra a Ucraïna es produeix en un moment definitori del projecte europeu. La UE celebra eleccions al Parlament Europeu el juny vinent i la major part de les enquestes assenyala un increment del suport al bloc de forces euròfobes i d'extrema dreta. L'ascens d'aquestes formacions en algun país pot ser rellevant, com el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen a França. Aquest factor incideix en la política a Ucraïna des del moment que afebleix el bloc central de la Unió, amb Alemanya i França al davant. El febrer passat, Brussel·les va aprovar un important paquet d'ajuda a Kíiv de 54.000 milions d'euros. Però va ser després de superar les fortes reticències de l'Hongria de Viktor Orbán.
La previsible victòria de Donald Trump a les primàries republicanes dels Estats Units ha obert un altre front potencial de risc per a la UE. Les declaracions de l'expresident amenaçant els aliats europeus de deixar-los sense escut defensiu si no aporten més al pressupost de l'OTAN ha generat temor en moltes capitals. Les paraules de Trump fins i tot animaven Putin a "fer el que volgués" amb els estats que no vulguin pagar. L'expresident nord-americà ha coquetejat en el passat amb una sortida del seu país de l'Aliança Atlàntica.
El polaritzat clima polític a Washington està impactant de ple en el front de batalla ucraïnès. La pressió de Trump sobre el Partit Republicà s'ha incrementat i l'expresident ha exigit als seus que no aprovin cap gran acord bipartidista amb l'administració Biden. Els republicans exigeixen a Joe Biden més fons per assegurar la frontera amb Mèxic si vol que donin llum verda a més ajudes a Kíiv. Els republicans del Senat, molts d'ells neocon i falcons en política exterior, coincideixen amb Biden a socórrer Ucraïna, però a la Cambra de Representants l'ala ultra i trumpista ho intenta impedir. Més de 60.000 milions de dòlars resten a l'espera.
Un element nou que ha dut el conflicte ucraïnès ha estat el creixent caràcter desvergonyit del poder del Kremlin. El règim de Putin ja no fa esforços per amagar el seu caràcter despietat i sembla fins i tot disposat a jugar a fer por als països occidentals. La mort d'Alexei Navalny, rostre de l'oposició a Putin, en una presó àrtica ha estat un dels darrers exemples d'això. El mateix Biden ha acusat directament el dictador rus. Putin prepara unes eleccions de comèdia per al març vinent i ara s'ha permès amenaçar la primera ministra d'Estònia, causant alarma en les repúbliques bàltiques, que no se senten segures ni formant part de l'OTAN. L'assassinat d'un desertor a Alacant recorda que a Moscou no li tremola el pols per creuar fronteres i castigar els díscols, sense importar-li més crisis diplomàtiques.
Dos anys després de la invasió russa d'Ucraïna, l'horitzó s'ennegreix a Europa. Creix l'ansietat davant un escenari versemblant d'una UE situada entre una Rússia cada cop més bel·ligerant -amb la simpatia més o menys propera de la Xina- i uns EUA amb moltes ganes de donar l'esquena al vincle transatlàntic. Cada cop se senten més veus reclamant prioritzar l'esforç militar dels països europeus.
Un dia és el ministre alemany de Defensa, Boris Pistorius, qui adverteix que cal prendre seriosament les amenaces russes. Un altre es coneix un estudi de l'exèrcit alemany que inclou una guerra oberta amb Rússia com un escenari possible. L'exministra González Laya, degana de l'Escola d'Afers Internacionals de París, ha reclamat fabricar "més munició". L'OTAN preveu incrementar en una xifra rècord el seu pressupost aquest 2024 i espera que els països que encara no arriben al 2% del seu PIB ho facin aviat. Pot ser que Ucraïna acabi tenint uns efectes imprevistos fa poc temps. No és una afirmació retòrica assegurar que la mateixa idea de la guerra és, de moment, la gran vencedora del conflicte a Ucraïna.
A mida que ha anat passant el temps, l'escenari -una guerra enfangada- ha anat canviant de significat. El conflicte s'ha cronificat i amenaça de provocar una forta erosió del lideratge occidental. El relat de la primera fase del conflicte mostrava una Rússia incapaç d'avançar i que delatava les febleses de la seva estructura militar, davant una Ucraïna amb la moral alta i l'ajut occidental. Però davant la força potencial de Rússia i el control de tots els ressorts de l'Estat per part de Vladimir Putin, el cansament i els dubtes s'han estès entre els aliats mentre el front s'ha enfangat i les tropes russes han aconseguit ocupar la ciutat d'Avdiivka. Aquestes són algunes claus que ajuden a interpretar l'actual moment de la guerra.
Una guerra canviant
Després que les tropes russes avancessin fins a les portes de Kíiv, dos factors van desbaratar les previsions de Putin. D'una banda, la resposta ucraïnesa, liderada pel president Volodímir Zelenski. I de l'altra, la ràpida reacció dels EUA, la UE i l'OTAN, que van desplegar importants paquets d'ajuda a Kíiv, alhora que es mostrava una ferma unitat transatlàntica. Els mitjans han valorat en 92.000 milions de dòlarsel total d'ajuda de la UE (30.000 en partida militar) i 75.000 per part dels EUA (uns 44.000 en suport militar). Són dades que se solen extreure del prestigiós Institut Kiel, un dels més influents think tanks alemanys. L'avenç rus va ser aturat i el nord-est del país va ser recuperat. Però ja fa mesos que el front, d'uns 1.000 quilòmetres, no experimenta canvis substancials mentre l'ajuda a Ucraïna perd impuls. Actualment, el 18% del territori ucraïnès, incloent-hi les regions de Donetsk i Luhansk a l'est i Crimea, ocupada el 2014, resten en poder rus. La conquesta de la ciutat d'Avdiivka, a 20 quilòmetres de Donetsk, ha estat una victòria del Kremlin, convenientment publicitada, però no ha suposat un capgirament del front, que més que un estancament viu, segons els experts, una guerra de posicions molt costosa. Caldrà veure també què suposa la substitució del general Valerii Zaluzhnyi per Oleksandr Sirski al capdavant de l'exèrcit ucraïnès. Sirski propugnaria una estratègia menys defensiva i propícia a més contraatacs.
Gaza s'interposa
L'atac de Hamàs a Israel del 7 d'octubre passat va treure els focus d'Ucraïna i va obrir una altra gran crisi internacional, que va requerir la intervenció de la diplomàcia nord-americana i europea. El retorn de la crisi a l'Orient Mitjà, agreujada pels atacs dels houthis xiïtes a la navegació pel mar Roig, va comportar, a més, el retorn de les divisions entre els aliats. La resposta brutal de Tel-Aviv contra Gaza va fer que des de la UE s'emetessin diferents accents davant Israel. També a Washington el suport a Tel-Aviv va anar acompanyat de crítiques creixents al caràcter desproporcionat de l'ofensiva del govern de Benjamin Netanyahu. Kíiv ha estat una de les derrotades de la guerra a Gaza.
La UE, sota l'amenaça de l'extrema dreta
La cronificació de la guerra a Ucraïna es produeix en un moment definitori del projecte europeu. La UE celebra eleccions al Parlament Europeu el juny vinent i la major part de les enquestes assenyala un increment del suport al bloc de forces euròfobes i d'extrema dreta. L'ascens d'aquestes formacions en algun país pot ser rellevant, com el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen a França. Aquest factor incideix en la política a Ucraïna des del moment que afebleix el bloc central de la Unió, amb Alemanya i França al davant. El febrer passat, Brussel·les va aprovar un important paquet d'ajuda a Kíiv de 54.000 milions d'euros. Però va ser després de superar les fortes reticències de l'Hongria de Viktor Orbán.
Trump surt al rescat... de Putin
La previsible victòria de Donald Trump a les primàries republicanes dels Estats Units ha obert un altre front potencial de risc per a la UE. Les declaracions de l'expresident amenaçant els aliats europeus de deixar-los sense escut defensiu si no aporten més al pressupost de l'OTAN ha generat temor en moltes capitals. Les paraules de Trump fins i tot animaven Putin a "fer el que volgués" amb els estats que no vulguin pagar. L'expresident nord-americà ha coquetejat en el passat amb una sortida del seu país de l'Aliança Atlàntica. El polaritzat clima polític a Washington està impactant de ple en el front de batalla ucraïnès. La pressió de Trump sobre el Partit Republicà s'ha incrementat i l'expresident ha exigit als seus que no aprovin cap gran acord bipartidista amb l'administració Biden. Els republicans exigeixen a Joe Biden més fons per assegurar la frontera amb Mèxic si vol que donin llum verda a més ajudes a Kíiv. Els republicans del Senat, molts d'ells neocon i falcons en política exterior, coincideixen amb Biden a socórrer Ucraïna, però a la Cambra de Representants l'ala ultra i trumpista ho intenta impedir. Més de 60.000 milions de dòlars resten a l'espera.
Navalni: el poder rus sense edulcorants
Un element nou que ha dut el conflicte ucraïnès ha estat el creixent caràcter desvergonyit del poder del Kremlin. El règim de Putin ja no fa esforços per amagar el seu caràcter despietat i sembla fins i tot disposat a jugar a fer por als països occidentals. La mort d'Alexei Navalny, rostre de l'oposició a Putin, en una presó àrtica ha estat un dels darrers exemples d'això. El mateix Biden ha acusat directament el dictador rus. Putin prepara unes eleccions de comèdia per al març vinent i ara s'ha permès amenaçar la primera ministra d'Estònia, causant alarma en les repúbliques bàltiques, que no se senten segures ni formant part de l'OTAN. L'assassinat d'un desertor a Alacant recorda que a Moscou no li tremola el pols per creuar fronteres i castigar els díscols, sense importar-li més crisis diplomàtiques.
Guerra més enllà d'Ucraïna?
Dos anys després de la invasió russa d'Ucraïna, l'horitzó s'ennegreix a Europa. Creix l'ansietat davant un escenari versemblant d'una UE situada entre una Rússia cada cop més bel·ligerant -amb la simpatia més o menys propera de la Xina- i uns EUA amb moltes ganes de donar l'esquena al vincle transatlàntic. Cada cop se senten més veus reclamant prioritzar l'esforç militar dels països europeus. Un dia és el ministre alemany de Defensa, Boris Pistorius, qui adverteix que cal prendre seriosament les amenaces russes. Un altre es coneix un estudi de l'exèrcit alemany que inclou una guerra oberta amb Rússia com un escenari possible. L'exministra González Laya, degana de l'Escola d'Afers Internacionals de París, ha reclamat fabricar "més munició". L'OTAN preveu incrementar en una xifra rècord el seu pressupost aquest 2024 i espera que els països que encara no arriben al 2% del seu PIB ho facin aviat. Pot ser que Ucraïna acabi tenint uns efectes imprevistos fa poc temps. No és una afirmació retòrica assegurar que la mateixa idea de la guerra és, de moment, la gran vencedora del conflicte a Ucraïna.