21
de març
de
2024, 17:55
Actualitzat:
17:55h
Els caps d'estat i de govern de la Unió Europea es reuneixen aquest dijous i divendres a Mons (Bèlgica) sota la presidència del president del Consell Europeu, Charles Michel. És una cimera important. Té lloc quan la guerra a Ucraïna ha entrat ja en el seu tercer any i no dona mostres de solució i a uns mesos només d'unes eleccions al Parlament d'Estrasburg que són vistes com a definitòries i amb el fantasma d'un increment de l'extrema dreta.
Per incrementar la pressió sobre els dirigents comunitaris, l'escenari d'uns Estats Units que optin en cas de victòria de Donald Trump per una estratègia aïllacionista o, si més no, per relaxar el lligam entre els dos costats de l'Atlàntic, ha generat un fort estrès a Brussel·les. En la carta que Michel va enviar als líders europeus per convidar-los a la cimera va deixar clar quins eren els deures per als governants de la Unió. Aquests són els cinc temes que cremen i que han de ser afrontats pel lideratge europeu.
Michel ha parlat de la necessitat de mostrar "diligència" i "determinació inquebrantable" en el suport a Kíiv, en un moment d'enfangament del front militar i quan Rússia ha recuperat moral de victòria davant les dificultats per consensuar -a Washington i a la UE- una política d'ajuda militar als ucraïnesos. Fins al moment, el paquet total de suport al país envaït ja suma 143.000 milions d'euros des de l'inici de la invasió. D'aquest bloc, el capítol més rellevant han estat els 81.000 milions en ajuda econòmica i humanitària i s'ha creat un Mecanisme per a Ucraïna dotat de 50.000 milions per al període 2024-27.
Aquesta darrera partida va estar en perill per l'oposició d'Hongria. Però finalment Viktor Orban va cedir el gener passat. El govern hongarès ha estat el gran obstacle per agilitar algunes mesures de suport a Kíiv, però al final tan sols ha pogut ajornar les decisions. Hongria podia amenaçar amb el veto, però Brussel·les també té una arma de darrer recurs: l'article 7 dels tractats, que permet deixar sense vot un país que infringeix l'estat de dret. Orban, sol, té poc marge.
Aquest és l'objectiu que expressa el president del Consell Europeu. Brussel·les assegura sense embuts que Europa no ha gastat en defensa el que havia de gastar i que toca fer-ho ara perquè la UE afronta "la major amenaça per a la seguretat des de la Segona Guerra Mundial". No són paraules menors. Ja fa mesos que diversos dirigents comunitaris s'expressen en aquests termes, apuntant al 2% del PIB en defensa i potser fins i tot més enllà. No hi ha dia que un responsable polític -la darrera ha estat la titular espanyola de Defensa, Margarita Robles- no parli de la necessitat de dotar la UE de més recursos en armes. Temor real a un xoc directe amb una Rússia on Putin sembla de moment blindat? Preparar les societats per assumir una nova prioritat pressupostària? En tot cas, el canvi per a un girarmamentístic sembladonat.
A la cimera hi haurà una trobada amb el secretari general de l'ONU, António Guterres. Sobre Gaza, la UE ha canviat des de l'atac terrorista de Hamàs. Inicialment es van visualitzar les discrepàncies entre una Ursula von der Leyen alineada sense matisos amb Israel i països com Espanya i Irlanda que van advertir contra tot excés en la resposta. Ara tots han confluït. Brussel·les empra un to proper al de l'Administració Biden, cada cop més crítica amb Tel Aviv. Guterres demanarà que països com França i Alemanya reprenguin l'ajuda a l'agència per als refugiats (UNRWA), interrompuda per la participació d'alguns membres en l'atac de Hamàs. Però aquí, com recordava fa uns dies el veterà Tomás Alcoverro, faci el que faci Europa, l'únic amb poder d'influència sobre Israel són els EUA.
La immigració és un tema que fa por a Brussel·les. És el gran dossier acaronat per un populisme d'extrema dreta que hi furga per obtenir rèdit electoral. L'últim exemple s'ha vist a les eleccions de Portugal. El lideratge comunitari vol tallar el pas a un bloc ultra que pot créixer a les urnes del juny. Brussel·les enarbora els assoliments en la política d'acollida (més de 130.000 persones des del 2015), però també mostra duresa i es proposa "un control eficaç de les fronteres exteriors". La periodista irlandesa Sally Hayden, un referent en la matèria, denunciava recentment a Nació els punts foscos de la política migratòria i la situació dels camps de refugiats a Líbia. El tema és una ferida oberta en el cor dels valors europeus.
A Brussel·les han pres nota de la revolta pagesa. A les portes de les eleccions europees, quan les mobilitzacions s'han estès per molts estats de la Unió, la classe governant s'ha vist sorpresa per la intensitat de la protesta. La invasió russa d'Ucraïna va pressionar a l'alça els preus de l'energia i dels fertilitzants, incrementant els costos de producció. A més, paradoxalment, el suport a la producció cerealística ucraïnesa va desfermar les protestes de les economies agràries competidores. Tot i ser una part petita del creixement econòmic (1,4% del PIB europeu), és un sector sotmès a tot tipus de factors, entre ells el temps, i rep un fort suport de la UE. Aquest suport no decaurà. El projecte europeu ja no pot entomar més fronts de crisi.
Per incrementar la pressió sobre els dirigents comunitaris, l'escenari d'uns Estats Units que optin en cas de victòria de Donald Trump per una estratègia aïllacionista o, si més no, per relaxar el lligam entre els dos costats de l'Atlàntic, ha generat un fort estrès a Brussel·les. En la carta que Michel va enviar als líders europeus per convidar-los a la cimera va deixar clar quins eren els deures per als governants de la Unió. Aquests són els cinc temes que cremen i que han de ser afrontats pel lideratge europeu.
Ajudar Ucraïna amb "diligència"
Michel ha parlat de la necessitat de mostrar "diligència" i "determinació inquebrantable" en el suport a Kíiv, en un moment d'enfangament del front militar i quan Rússia ha recuperat moral de victòria davant les dificultats per consensuar -a Washington i a la UE- una política d'ajuda militar als ucraïnesos. Fins al moment, el paquet total de suport al país envaït ja suma 143.000 milions d'euros des de l'inici de la invasió. D'aquest bloc, el capítol més rellevant han estat els 81.000 milions en ajuda econòmica i humanitària i s'ha creat un Mecanisme per a Ucraïna dotat de 50.000 milions per al període 2024-27. Aquesta darrera partida va estar en perill per l'oposició d'Hongria. Però finalment Viktor Orban va cedir el gener passat. El govern hongarès ha estat el gran obstacle per agilitar algunes mesures de suport a Kíiv, però al final tan sols ha pogut ajornar les decisions. Hongria podia amenaçar amb el veto, però Brussel·les també té una arma de darrer recurs: l'article 7 dels tractats, que permet deixar sense vot un país que infringeix l'estat de dret. Orban, sol, té poc marge.