06
de març
del
2024
Actualitzat
a la
13:01h
Donald Trump està una mica més a prop de la Casa Blanca. El magnat populista té lligada la nominació del Partit Republicà a la presidència després d'haver-se imposat en quasi tots els estats on competia en les primàries de l'anomenat Superdimarts. De Califòrnia, a la costa del Pacífic, a Massachusetts, a la costa est, de Texas al sud fins a Iowa, al Mig Oest, 15 estats han votat en les primàries demòcrata i republicana de dimarts. Però el magnat populista ha de guanyar encara la batalla més dura que afronta: la lluita contra l'equipatge que arrossega, convertit en un gran mobilitzador de l'Amèrica progressista.
També en el costat demòcrata, el terreny apareix molt clar si es pensa només en els resultats d'aquest dimarts. El president Joe Biden ha guanyat també a quasi tot arreu, tret del territori de Samoa, al Pacífic. Però la realitat és que si aquest Superdimarts ha estat un dels menys emocionants de la història electoral dels EUA, no es pot dir igual del resultat del procés electoral, que continua en la incertesa per les febleses objectives de tots dos aspirants. Veiem com estan les coses en aquests moments, a vuit mesos de les eleccions.
Trump i Biden s'han imposat clarament en 14 dels 15 estats en pugna. L'actual president comptaria, segons els mitjans nord-americans, amb més de 1.460 delegats a la Convenció Demòcrata de l'agost, dels prop de 4.000 que han de nominar oficialment el candidat. L'actual president només té rivals testimonials que amb prou feines obtindran algun delegat, com el desconegut empresari Jason Palmer, que ha guanyat 3 delegats a Samoa. Trump, per la seva banda, en suma prop de 940 dels 2.272 que seran a la Convenció Republicana del juliol, enfront els més de 80 que ha obtingut Nikki Haley.
La gran victòria de Trump en l'actual procés electoral ha estat conquerir el poder al Partit Republicà. La solidesa del suport que ha assolit entre les bases conservadores, molt rocoses, amb l'ajuda d'una gran maquinària mediàtica amb algunes estrelles de la cadena Fox al davant, ha estat una de les cartes que ha tingut per doblegar un Partit Republicà. Un partit on una a la d'extrema dreta s'ha fet influent però, sobretot, on una elit conservadora que en el fons detesta Trump no ha tingut més remei, per feblesa o per cinisme, que fer-li costat. Amb excepcions, això sí.
Haley ha representat l'excepció. L'única aspirant conservadora que se li ha resistit a Trump fins al Superdimarts ha estat clarament derrotada en quasi tots els estats en pugna i, en un context convencional, s'hagués retirat molt abans. Hoha fet aquest dimecres. La candidata del conservadorisme tradicional ha arribat fins aquí i seria injust equiparar-la amb els altres candidats que han competit amb un Trump que és gairebé el candidat oficial del seu partit. Haley ha guanyat al petit estat de Vermont i ha sumat resultats respectables en estats més rellevants: un 33% a Colorado, un 36% a Massachusetts, un 34% a Virgínia. Són resultats de derrota, però són molts milers de vots de conservadors i moderats que no volen a Trump. I Haley no ha lluitat per al 2024 sinó per un futur que ara encara es veu molt lluny.
La decisió del Tribunal Suprem de rebutjar la prohibició del Suprem de Colorado a la candidatura de Trump deixa el camp obert al magnat per romandre en la cursa. Per aquesta banda, Trump no tindrà problemes. Però amb més de 90 causes obertes, el seu bagatge judicial continua sent un potent element d'erosió de les seves aspiracions. No es pot descartar un processament per alguna de les causes abans de les eleccions del novembre. En tot cas, gairebé es pot assegurar que a Trump només el podran aturar els electors nord-americans.
Biden tampoc ha tingut problemes per revalidar la seva condició de guanyador en les primàries del seu partit. L'enemic de l'actual president dels EUA és, una mica com Trump, ell mateix. No és només l'edat, que s'ha convertit en un tema central de la campanya, és la manca d'energia que transmet qui ha de ser el líder d'Occident en un context global especialment disruptiu. Aquest dijous, farà el discurs de l'estat de la unió davant el Congrés. Serà un altre moment important. Si no se'n surt prou, tornaran a escoltar-se veus que reclamen que es faci a un costat. En teoria, això es podria oficialitzar a la Convenció Demòcrata de l'agost. Però apartar-lo de la cursa no serà fàcil si ell no es deixa. Un altre gran interrogant que restarà obert.
També en el costat demòcrata, el terreny apareix molt clar si es pensa només en els resultats d'aquest dimarts. El president Joe Biden ha guanyat també a quasi tot arreu, tret del territori de Samoa, al Pacífic. Però la realitat és que si aquest Superdimarts ha estat un dels menys emocionants de la història electoral dels EUA, no es pot dir igual del resultat del procés electoral, que continua en la incertesa per les febleses objectives de tots dos aspirants. Veiem com estan les coses en aquests moments, a vuit mesos de les eleccions.