El ple del Parlament ha aprovat aquest dimecres la Llei de cambres, un cop el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) n'avalés l'adequació a la Constitució i a l'Estatut, per 114 vots, 9 en contra i 11 abstencions. Ha tingut el suport de PSC-Units, Junts, ERC, el Partit Popular i Aliança Catalana, el rebuig dels Comuns i CUP, i l'abstenció de Vox. La nova llei actualitza el marc legal estatal, del 2014, i català, del 2002, i estableix un doble sistema de finançament de les institucions camerals, tant públic com privat. També regula el Consell General de les Cambres com a òrgan consultiu i de col·laboració amb les institucions.
La llei, amb la intenció de "reforçar l'entramat institucional de Catalunya en l'àmbit econòmic", regula la creació, funcionament i organització de les cambres, que s'han de formar per vocals elegits per sufragi com a mínim en dos terços. També permet que hi hagi vocals representants de les empreses que facin més aportacions voluntàries.
Sobre el finançament d'aquests organismes, també del Consell General de les Cambres, la part pública vindrà dels pressupostos de la Generalitat i de "la delegació o l'assignació de funcions, convenis o altres instruments similars". La part privada sortirà de l'"excedent que puguin generar" amb activitats, la prestació de serveis o la gestió del patrimoni.
Els Comuns i la CUP van qüestionar en el seu moment les anomenades "cadires de plata", els llocs al plenari cameral reservat per a grans donants i, per tant, no sorgides del vot del teixit productiu. De fet, aquesta va ser una de les qüestions que va enfrontar la Cambra amb la patronal Pimec, contrària a les "cadires de plata". En el ple, les dues formacions han mantingut el seu rebuig al text, bàsicament per aquest punt, reclamant unes cambres "útils i democràtiques".
Junts ha expressat reserves, en boca de Joan Canadell, precisament expresident de la Cambra, avisant d'una "clàusula perillosa", quan la llei estableix que l'aportació econòmica pública "està vinculada a les disponibilitats pressupostàries". "Hauríem preferit un mecanisme més estable i blindat, semblant al que tenen altres agents econòmics", ha subratllat.
Des de la bancada d'ERC, Joan Ignasi Elena creu que la norma dona "més força i seguretat" a les cambres de comerç, a partir d'un marc legal "modern, útil i sòlid". El republicà ha remarcat que la nova llei "fixa" el paper de les cambres en la "defensa" del català, com també reivindica la trajectòria històrica d'aquests organismes a Catalunya.
Pel PP, Àngels Esteller ha aplaudit que el text "redefineixi i ordeni" les funcions de les cambres, en "reforci" la governança i actualitzi el sistema electoral i el finançament.
Vox i Aliança no han participat en el treball legislatiu
La diputada del PSC-Units i relatora de la nova llei, Conchi Jiménez, ha agraït la feina feta als grups proposants, que han partit des de "posicions diferents" i han viscut "moments de més acords i moments de més discrepància", però sempre amb un to constructiu. Ha deixat constància del fet que tant Vox com Aliança no hagin assistit "ni a una sola reunió" de l'elaboració de la nova norma.
Amb posterioritat a l'aprovació, els presidents de les cambres catalanes han agraït l'actualització normativa i el dictamen "contundent" del Consell de Garanties per "clarificar" el contingut de la llei. El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, s'ha mostrat confiat que les crítiques de Vox i dels Comuns, els "extrems", certifiquen que la nova llei "va pel bon camí central".
També des de Pimec s'ha valorat "positivament" l'aprovació de la llei, que segons la patronal ha millorat en el tràmit parlamentari, que aclareix el paper de les cambres i de les patronals, però manté "el rebuig a les cadires de plata".
