Xosé Manuel Beiras és la figura més rellevant de l’esquerra i del nacionalisme gallec des d'Alfonso Daniel Rodríguez Castelao. La singularitat d'aquest economista que ha mort aquest dijous és haver convertit una interpretació econòmica de Galícia en el fonament d’una alternativa política de masses capaç de disputar la Xunta. Aquesta és la seva petjada política, ideològica i intel·lectual, que avui reconeixen sense embuts els seus rivals d’ahir i d’avui, d’esquerra a dreta de l’espectre polític. És just situar-lo allà on correspon, perquè sovint en política aquests reconeixements només arriben quan les persones falten.
Seria injust i inexacte parlar d’un sol Beiras. La seva participació en la fundació del Partido Socialista Galego, el 1963, i la negativa posterior a integrar-lo al PSOE dibuixen una figura política sòlida, sempre centrada en Galícia, com també es reflecteix en la seva obra O atraso económico de Galicia (1972). En aquell estudi, Beiras va posar les bases de bona part de l’argumentari del nacionalisme gallec dels anys setanta i vuitanta amb el concepte de “colonialisme interior”: segles de relacions econòmiques de caràcter colonial havien fet de Galícia una economia perifèrica i dependent, amb una burgesia raquítica.
Retard econòmic i dependència d'Espanya
En vincular el retard econòmic amb la dependència, va donar al nacionalisme una explicació del país i una raó per construir un subjecte polític gallec capaç de governar-se. Un mestratge que va transcendir les aules de la Universitat de Santiago, on milers d’alumnes van passar per la seva càtedra d’Estructura Econòmica.
La seva enorme influència intel·lectual, però, va trigar a traduir-se en una força electoral capaç de competir per l’hegemonia amb les principals formacions gallegues. El BNG, fundat el 1982, va obtenir el 1985 un únic diputat: Beiras. Per ocupar l’escó, el Bloc va acordar acatar la Constitució i l’Estatut “per imperatiu legal”, el primer gran pas d’una transformació institucional que l’assemblea d’O Carballiño aprofundiria el 1987. Allà, els nacionalistes van assumir una estratègia de realisme polític: rebaixar els màxims ideològics per disputar el poder a la dreta dins el marc autonòmic. Paradoxalment, dos anys després, Manuel Fraga, fundador d'AP i del PP, aterrava a la Xunta, cohesionava els conservadors i dominaria durant setze llargs anys el sistema polític gallec.
Antagonista de Fraga
En aquell període, Beiras es va convertir en l’anti-Fraga: el veritable líder de l’oposició a l’exministre franquista, amb qui va mantenir una relació tensa i alhora estable. El 10 de març de 1993, quan el PP va apujar la barrera electoral del 3% al 5%, es va treure la sabata i va colpejar l’escó, emulant Khrusxov a les Nacions Unides. Fraga, malgrat la distància ideològica, reconeixia l’alçada intel·lectual de Beiras. El dinar que tots dos van compartir al restaurant Vilas de Santiago el 2002 (“A guerra fría rematou”, va proclamar Fraga) encara és un plaer culpable per als qui gaudim de l’heterodòxia política.
Les eleccions del 1997 i del 2001 van marcar el sostre del nacionalisme gallec durant més de dues dècades, fins que el BNG d’Ana Pontón el va superar el 2024. El 1997, amb el 24,8% dels vots i 18 diputats, el Bloc va avançar el PSdeG i va passar a ser la segona força política de Galícia. Quatre anys després, amb el 22,6% dels vots, en va obtenir 17. L’aposta estratègica d’aquella època es pot resumir en una imatge.
Trànsit al galleguisme exigent
El cartell electoral dels nacionalistes l’any 2001 tenia tres elements clau: en primer pla, el rostre de Xosé Manuel Beiras; com a lema, O país entre todos; i, de fons, l’element més polèmic, la bandera oficial gallega. Els nacionalistes, que tradicionalment havien fet servir la bandera gallega amb l’estel vermell, escenificaven així la plena disposició a governar per a tothom. Beiras fou, per tant, la cara de la institucionalització d’un galleguisme exigent, alternativa al folklorisme que promovia el PP gallec de Fraga.
La dècada següent va convertir Beiras en un opositor intern dins el front de partits que és el BNG. Havia fet del Bloc l’alternativa al PP de Fraga, però va ser Anxo Quintana, presentat com el seu delfí, qui va arribar a la vicepresidència de la Xunta el 2005 en el govern bipartit amb el PSdeG d’Emilio Pérez Touriño. Quintana va collir els fruits de més de vint anys de lideratge de Beiras i, arribat el moment d’assaltar les institucions, l’exlíder segurament feia nosa. La crisi interna es va agreujar amb la pèrdua de la Xunta quatre anys més tard i amb la retirada política de Quintana.
El pas del BNG a Anova
El 2012, en una assemblea històrica, Beiras es va tornar a presentar com a candidat a portaveu nacional del BNG, amb el suport, ara sí, del sector de Quintana. Va obtenir un espectacular i insuficient 45% dels vots a la primera volta; en la votació definitiva, Guillerme Vázquez es va imposar per 2.123 vots davant els 1.823 de Beiras. El seu grup va abandonar la formació nacionalista i va acabar fundant Anova.
El dirigent que havia contribuït a institucionalitzar el nacionalisme gallec intentava ara superar els límits de la seva pròpia construcció política. Un cop fora del BNG, Beiras va saber llegir abans que ningú què havia significat el 15-M i es va presentar a les eleccions d’aquell mateix any en coalició amb Esquerda Unida, sota el nom d’Alternativa Galega de Esquerda (AGE). El resultat va ser un èxit: el 13,91% dels vots, per sobre del BNG (10,11%). De tornada al Parlament, va ser l’agitador de sempre: el 2013 va titllar Feijóo d’"indigne" per la seva relació amb el narcotraficant Marcial Dorado.
La fórmula d’AGE, de la qual més tard renegaria per la dependència de forces estatals, encara és objecte de debats encesos al voltant de la configuració de candidatures d’esquerres. També en aquest àmbit va ser un pioner. La tensió també va marcar la seva relació amb l’espai de Podem, En Marea i, més tard, Sumar. Beiras havia apropat el nacionalisme gallec a l’altermundialisme del Fòrum Social Mundial i, més d’una dècada després, collava els seus socis catalans dels Comuns: “S’ha de fer el referèndum passi el que passi, i En Comú Podem no pot tenir dubtes”, els va etzibar a la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya el juliol del 2017, pocs abans de l’1 d’octubre.
Sempre Galícia al centre
Finalment, el gener del 2024, Beiras va signar la pau amb el BNG. El suport del vell líder a la candidatura d’Ana Pontón a la presidència de la Xunta el va reconciliar amb la casa comuna del nacionalisme gallec. Un pas previ indispensable perquè avui, tots plegats, pugin reconèixer el seu llegat. Això és perquè, a dins o a fora del BNG i de les institucions, sempre va treballar amb Galícia al centre.
Beiras va ser un heterodox fent de líder. Lluny dels focus, qui el visitava a casa seva, a Brión, sabia que podia acabar obsequiat amb un recital de piano. El mateix home que havia colpejat l’escó amb la sabata s’asseia davant del teclat, com recull el documental Beiras. Vivir 2 veces (2021). Que a terra che sexa leve, irmán Xosé Manuel. Vencido moitas veces, derrotado nunca.
