18
de març
del
2024
Actualitzat
a les
14:08h
S'explica que qui va ser el dictador de les Filipines Ferdinand Marcos comentava un dia amb el cardenal arquebisbe de Manila, Jaime Sin, com de ràpid es feia sempre el recompte de les eleccions nord-americanes, ja que en poques hores se sabien els resultats i qui era el guanyador. Sin, que era un personatge molt sibil·lí, va contestar: "Aquí encara anem més ràpids. Sabem el nom del guanyador abans que tanquin els col·legis electorals". El mateix es podria dir de Vladímir Putin després que la Comissió Electoral Central de Rússiahagi fet públiques les xifres oficials del recompte.
Més de 87 milions de persones han anat a votar, un 77% del cens, i Putin ha obtingut un 87% dels sufragis. Però per a la comunitat internacional, el procés electoral viscut a Rússia no és un fet rellevant més enllà de mostrar el control del Kremlin sobre tots els ressorts del poder. Hi ha molts interrogants oberts que s'aniran desvetllant al llarg d'un any que serà decisiu per a la correlació de forces internacional.
El joc electoral ha estat restringit a Rússia des de fa anys de manera que no és possible per cap candidat realment opositor concórrer a les eleccions contra Putin propugnant una línia política alternativa. Ho sap molt bé Boris Nadezhdin, que aspirava a competir amb un programa contrari a la guerra a Ucraïna, i va ser vetat amb l'excusa que moltes signatures de suport eren falses. Finalment, només tres aspirants han pogut fer campanya a banda de Putin: Nikolái Kharitónov, del Partit Comunista, que té una implantació real però migrada; Leonid Slutski, del Partit Liberal Demòcrata, que malgrat el nom és una força nacionalista d'extrema dreta, i l'empresari Vladislav Davankov. Tots tres aplaudeixen la guerra contra Ucraïna.
Mentre la comunitat internacional ha deixat clar que les eleccions no han estat lliures, Veneçuela, l'Iran, Corea del Nord i Cuba han estat alguns dels països que han felicitat Putin. I, és clar, el dictador de Bielorrússia, Aleksander Lukashenko. Per què aquesta farsa? D'una banda, al Kremlin li interessa mostrar als ciutadans russos que disposa d'un element de "legitimitat". De cara a l'exterior, Putin demostra que controla la situació interna. Si més no, per ara.
En la compareixença pública que va fer quan es van fer públics els resultats, Putin es va permetre citar per primer cop l'opositor Aleksei Navalni, mort a la presó fa un mes, tot indica que assassinat. El líder rus va explicar que havia decidit accedir a un intercanvi de presos i que era imminent que Navalni sortís de la presó, però que va morir abans. "Així és la vida", va dir. Per les raons que siguin, Putin ha cregut que havia de donar alguna explicació sobre la mort més que sospitosa del seu principal enemic.
El Kremlin observa una Unió Europea que celebra eleccions el mes de juny per renovar el Parlament d'Estrasburg. Això dibuixarà un nou mapa polític i assenyalarà quina és la robustesa del bloc central de la UE. Serà molt rellevant el resultat de les eleccions a França, on Emmanuel Macron es juga reforçar el seu lideratge o afeblir-lo davant l'ascens del Reagrupament Nacional de Marine Le Pen. Ha estat precisament Macron qui ha apuntat a la possibilitat d'enviar tropes a Ucraïna. Aquest dilluns hi ha tornat a insistir. Una opció que ara per ara la resta de socis europeus no contempla. Moscou també observa Alemanya, on la coalició liderada pel socialdemòcrata Olaf Scholz afronta un evident desgast.
En els propers mesos és possible que hi hagi canvis al front ucraïnès, en aquests moments aturat mentre es ressituen les forces de cara a la primavera. L'exèrcit rus ha guanyat embranzida i moral, just a l'inrevés d'un Kíiv que ja no sap com insistir en la petició de més ajuda als aliats occidentals. Hi ha esgotament al front. Les veus que teoritzen sobre un escenari de guerra més oberta entre l'OTAN i Rússia proliferen. La darrera ha estat la titular de Defensa espanyola, Margarita Robles. Hi ha la sensació que es pot produir una escalada en el conflicte. L'escenificació entorn les eleccions russes també han anat d'això.
La continuïtat de Joe Biden o el retorn de Donald Trumptindrà un impacte cert sobre tots els interrogants oberts. Putin ha mentit dient que prefereix Biden, tot i que ni el líder rus sap com seria una nova administració del magnat, del tot imprevisible. La sensació de caos sí que seria inevitable, si més no durant un temps, i beneficiaria el Kremlin, com angoixaria alhora Ucraïna i la UE. Un paquet d'ajudes resta bloquejat al Capitoli enmig de la batussa inacabable entre demòcrates i republicans. Venen mesos de nervis i decisions dures.
Més de 87 milions de persones han anat a votar, un 77% del cens, i Putin ha obtingut un 87% dels sufragis. Però per a la comunitat internacional, el procés electoral viscut a Rússia no és un fet rellevant més enllà de mostrar el control del Kremlin sobre tots els ressorts del poder. Hi ha molts interrogants oberts que s'aniran desvetllant al llarg d'un any que serà decisiu per a la correlació de forces internacional.
Una farsa electoral per a consum intern
El joc electoral ha estat restringit a Rússia des de fa anys de manera que no és possible per cap candidat realment opositor concórrer a les eleccions contra Putin propugnant una línia política alternativa. Ho sap molt bé Boris Nadezhdin, que aspirava a competir amb un programa contrari a la guerra a Ucraïna, i va ser vetat amb l'excusa que moltes signatures de suport eren falses. Finalment, només tres aspirants han pogut fer campanya a banda de Putin: Nikolái Kharitónov, del Partit Comunista, que té una implantació real però migrada; Leonid Slutski, del Partit Liberal Demòcrata, que malgrat el nom és una força nacionalista d'extrema dreta, i l'empresari Vladislav Davankov. Tots tres aplaudeixen la guerra contra Ucraïna.Mentre la comunitat internacional ha deixat clar que les eleccions no han estat lliures, Veneçuela, l'Iran, Corea del Nord i Cuba han estat alguns dels països que han felicitat Putin. I, és clar, el dictador de Bielorrússia, Aleksander Lukashenko. Per què aquesta farsa? D'una banda, al Kremlin li interessa mostrar als ciutadans russos que disposa d'un element de "legitimitat". De cara a l'exterior, Putin demostra que controla la situació interna. Si més no, per ara.