El desenllaç de la Casa Orsola encara ressona a Barcelona. La finca convertida en icona de la lluita llogatera -comprada finalment per l'Ajuntament i la cooperativa Hàbitat 3- ha quedat com a exemple, com a referent comú. Per això, quan algú ara defensa la necessitat de comprar un edifici per evitar que una empresa privada expulsi els veïns, no és estrany que acabi invocant la finca ubicada a la cruïlla entre els carrers de Consell de Cent i Calàbria. La prova d'aquest efecte tindrà lloc al consistori barceloní aquest dimarts, quan el govern de Jaume Collboni tindrà sobre la taula marcar posició sobre una petició d'ERC: repetir el model d'intervenció pública a la Casa Orsola, ara amb la finca coneguda com a Bloc Papallona o Casa Fajol.
Els habitants de l'edifici del carrer Llança fa temps que denuncien que els volen expulsar, que els han arribat burofaxos comunicant-los que no els renovaran de manera permanent els contractes de lloguer i que, per contra, la idea és anar convertint els habitatges en espais de coliving. Aquest sistema busca parcel·lar els pisos per llogar les habitacions de manera independent, en comptes d'arrendar la llar a un sol inquilí. Els fets es van succeir després que el fons New Amsterdam Developers (NAD) adquirís tot l'edifici. De moment, però, hi ha diversos llogaters que han expressat la voluntat de no marxar i de plantar cara, juntament amb el Sindicat de l'Habitatge Socialista de Catalunya.
Mentrestant, el cas ara arriba a l'Ajuntament. El grup republicà demana un pas endavant de l'executiu socialista: "Que el govern municipal expliqui els motius pels quals no ha adquirit el Bloc Papallona a través del tanteig i retracte i, en coherència amb l'actuació duta a terme a la Casa Orsola, iniciï les negociacions amb la propietat per tal de possibilitar la seva adquisició i garantir que els veïns i veïnes no siguin expulsats de les seves llars", estableix el text al qual ha tingut accés Nació. A més, també es reivindica el valor patrimonial de la finca modernista, que està considerada com un Bé Cultural d'Interès Local.
'Coliving', obres i una decisió municipal
Als 11 pisos que formen el bloc hi viuen algunes famílies des de fa més de 30 anys. Una d'elles és la de la Marga. "Volen fer-nos fora, a les veïnes de tota la vida, per posar en marxa un negoci de lloguer d'habitacions", explicava la veïna mesos enrere. També llavors s'advertia que l'empresa propietària ja havia aconseguit buidar alguns pisos i reformar-los per fer-hi coliving.
Preguntades per aquest diari, fonts de la companyia Enter Coliving -qui gestiona els pisos de NAD- remarcava a aquest diari "els apartaments estan completament renovats i decorats, tenen neteja setmanal inclosa" i van acompanyats "d'activitats comunitàries". També es matisava que "els llogaters acostumen a quedar-se al voltant de sis mesos per estudis, pràctiques o feina".
En el seu escrit, que es debatrà a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme, Mobilitat i Habitatge, ERC denuncia que els llogaters també "pateixen les molèsties i la pressió derivades de les obres" que s'estan fent a la finca. Igualment, s'assenyala que el model de coliving -o lloguer d'habitacions- suposa transformar llars on viuen famílies durant anys per pisos amb gent de pas. I que també havia estat una de les maneres d'esquivar la regulació de preus del lloguer vigent a Catalunya. Darrerament, però, el Parlament ha intentat també tapar aquest forat legal. Tanmateix, aquest canvi no ha modificat les ambicions de la propietat del Bloc Papallona. Amb aquest enrenou, i amb l'ombra de la Casa Orsola a prop, el govern del PSC haurà de marcar posició.
