La comunitat científica, des de fa dècades, ens alerta que el tabac és perjudicial per a la salut. És la primera causa de pèrdua de la salut i una de les principals causes de mortalitat dels càncers, de les malalties respiratòries, circulatòries i alteracions fetals, entre altres. Hi ha un cert estancament en la reducció del tabaquisme i cal revisar, des de la ciència, quines accions són més rendibles, com l’increment de preu i les polítiques de reducció de dany. El tabaquisme és el primer problema de salut pública que poden prevenir.
Més de 700.000 morts són causades anualment pel tabaquisme a la Unió Europea. Al món hi ha més de 8 milions de fumadors i a banda hi ha 1,3 milions de fumadors passius altament exposats. La Unió Europea vol tenir una generació jove lliure de fum l’any 2040, reduint el tabaquisme al 5% de la població i protegint de manera totalment determinada els no fumadors: en el lleure, i en tots els espais laborals i tancats. Molt important és protegir els nens, joves i adults joves.
A Espanya, actualment, el 24% de la població fuma, amb un descens molt lleuger d’un punt percentual el darrer quinquenni amb una mitjana de 14 cigarretes dia i s’observa un increment del consum de vapejadors. Romania, Grècia, Croàcia, Bulgària, Polònia encapçalen els estats europeus amb més tabaquisme, entre 35-40% de la seva població. Suècia, Noruega, Països Baixos són els que tenen percentatges de fumadors més baixos, 8%, 10% i 11% respectivament.
A Catalunya, la prevalença de fumadors diaris i ocasionals en la població de quinze anys o més, segons dades oficials del Departament de Salut, és del 22,6%. 25,5% entre els homes i 19,8% entre les dones. L’exposició al fum del tabac a casa en menors de 15 anys és del 7%, amb clara tendència a la baixa. Encara entorn d’un milió i mig de persones fumen. L’any 1990 fumaven el 33,7% de la població catalana, el 47,3% dels homes i el 22,4% de les dones. L’any 2010 el 29,5% de la població, 34,1% homes i 24,8% dones. La prevalença de fumadors en classes socials desafavorides i amb estudis bàsics és més alta. Entre els fumadors de Catalunya el 70% fumen cigarretes amb filtres, el 37,8% cigarretes caragolades a mà, el 5% cigars, el 3% vapejadors, l'1,4% cigarretes electròniques i l'1,2% pipes. El 7% dels escolars entre 14 i 18% anys a Catalunya fuma diàriament. Entre els menors i joves, el tabac per liar i les cigarretes electròniques augmenten de manera significativa. L’any 2005 es van vendre 888 milions de paquets de tabac de vint unitats i actualment 418 milions a l’any, amb un cert estancament en els darrers anys.
El tabac és una planta i la seva drogodependència (de la nicotina i altres additius) genera molta addicció física i psicològica i intervé en moltes patologies. El tabac provoca malalties i problemes de salut o actua com a cofactor determinant en les predisposicions genètiques i altres contaminants: malaltia pulmonar obstructiva MPOC), asma, malalties cardiovasculars, diabetis, càncers de pulmó, bufeta, esòfag, laringe, boca, colorectal i fetge, alteracions del sistema immunitari, pneumònia, tuberculosi, malaltia gastroduodenal, artritis reumatoide, infertilitat i disfunció erèctil, afectacions fetals i perinatals, mort sobtada del nadó, osteoporosi, disminució de la visió i degeneració macular. També els fumadors són part del risc d’incendis i de la contaminació i brutícia dels espais públics.
En relació amb les polítiques de lluita contra el tabaquisme cal analitzar les mesures més rendibles. Hi ha una clara correlació entre el preu, la reducció de danys i el tabaquisme. Els països europeus amb més fumadors tenen el preu més barat, entre 4 i 5 euros la caixa de cigarretes de vint unitats. Espanya està en la franja baixa de preu, entre 5 i 6 euros. Els estats amb menys fumadors tenen preus més cars: Noruega més de 12 euros, Regne Unit i Irlanda més de 15 euros o Alemanya i Països Baixos, entorn dels 8 euros.
La prohibició de fumar en espais tancats laborals i de lleure és una mesura clarament efectiva per la reducció de l’exposició al fum dels no fumadors. A més, durant els primers anys d’aplicació ajuda a baixar el nombre de fumadors, però després hi ha un cert estancament. Aquest és el cas espanyol amb la llei del 2005, de mesures enfront del tabaquisme i regulació de la venda, el subministrament i la publicitat dels productes.
Suècia és l’estat que més ha reduït el tabaquisme, arribant a un 4% de la població, amb un preu entorn dels 7 euros i prioritzant les polítiques de restricció de danys. El tabac en cigarreta convencional té una taxa impositiva del 100%, els “snus” i les cigarretes electròniques del 20%, i el tabac escalfat del 40%. A Suècia han baixat els càncers de pulmó, 17 casos per 100.000 habitants, en canvi, a Espanya hi ha 29 casos. Només el 3% dels joves de 16 a 29 anys fuma.
L’avantprojecte de llei estatal antitabac aprovat el passat 9 de setembre pel govern espanyol equipara els cigarrets electrònics als convencionals i prohibeix fumar o vapejar a terrasses d’hostaleria, piscines o marquesines de transport i vehicles d’ús laboral. A banda, prohibeix el consum de tabac i productes relacionats (incluses les bosses de nicotina, snus) a menors, amb responsabilitat pels pares (sancions). No apuja el preu del tabac ni imposa publicitat genèrica en les caixes de tabac. Espanya segueix un camí diferent a Suècia, penalitzant igual els derivats menys nocius que el tabac habitual.
Cal que el tràmit del Congrés, la societat en general, les societats científiques i els grups parlamentaris debatin en relació amb les polítiques prohibitives, les de reducció dels danys i l’increment de preu, convertint aquest en producte de luxe. També la relació amb els consums de cànnabis, alcohol, i addiccions a pantalles o altres conductes addictives. L’hàbit de fumar té molt de ritual individual i de grup i per molts fumadors funciona com un ansiolític. Deixar de fumar requereix consolidar alternatives saludables.
Cal recordar que Espanya va arribar massa tard a les polítiques de reducció de dany durant les epidèmies d’heroïna dels anys setanta, vuitanta i noranta i les conseqüències van fer que la mortalitat per sobredosi i per SIDA fossin molt més altes que en països que varen fer apostes clares per la reducció de dany, metadona i subministrament de xeringues, agulles i preservatius. Cal acceptar la contradicció de les societats, el tabac és una droga legal, més addictiva que altres il·legals. La ciència multidisciplinar pot ajudar a la presa de decisions.