Tenir en compte la crisi climàtica i les seves conseqüències hauria de ser imprescindible a l'hora de definir les polítiques públiques, el model econòmic i les inversions en diversos àmbits. Sobre el paper, està força acceptat. Els canvis sobtats de clima i les calorades ja no són, a hores d'ara, reversibles. L'impacte que no hem volgut assumir durant les darreres dècades amb un estil de vida més sostenible que es traduís en una rebaixa de les emissions, ciutats més verdes i amb menys fum, expansió de l'energia verda o consum de productes ecològics i de proximitat, l'assumim ara en forma de costos de les conseqüències de tot plegat. 

[Si vols rebre al correu El Despertador o un altre butlletí de Nació clica aquí]

Arnau Urgell Vidal, el responsable d'Impacte, el nostre canal dedicat al clima, explica que els científics, dos d'ells investigadors del Banc Central Europeu, hi posen preu. Les calorades d'aquest estiu, el segon més roent des que hi ha registres, han tingut, a Catalunya, per empreses, famílies i administracions un preu de 6.000 milions d'euros. Això, segons un càlcul acadèmic que ja es presenta com a "conservador", ja que no inclou, per exemple, el cost dels incendis forestals. La calor redueix la productivitat en sectors com la construcció i l'hostaleria (no és òptim i pot ser perillós treballar a l'aire lliure a 40 graus); la sequera afecta principalment l'agricultura; i les inundacions causen danys directes a les infraestructures i els edificis, així com pèrdues indirectes, com la interrupció de les cadenes de subministrament. 

A vegades es critica a qui, des de posicions progressistes o ecologistes, aposta per no créixer ampliant aeroports o concentrant la població en alguns territoris o fins i tot per decréixer. També poden ser censurats en el debat públic els que volen regular l'economia no només per impedir les desigualtats que pot generar el lliure mercat, sinó també per limitar l'impacte que determinades activitats industrials i humanes poden tenir a la salut del planeta amb més impostos a qui més contamina per exemple. "Que no ens diguin com hem de viure!", exclamen des de posicions individualistes i egoistes. 

El resultat el tenim aquí. Estius cada cop més llargs i més àrids, aiguats violents que castiguen l'agricultura o els litorals... un clima, en definitiva, que perjudica diversos sectors de l'economia i que té un cost econòmic clar. No hem volgut fer els deures i ara ens passen la factura, que pujarà més que si haguéssim actuat fa dècades i modulat el nostre model econòmic i de creixement. La pregunta és si encara tirarem de veta o en algun moment farem una reflexió col·lectiva sobre cap a on volem anar i actuarem en conseqüència, si convé sacrificant una part de la nostra comoditat.

Vist i llegit

• La negociació per la gestió catalana de l'IRPF s'enfanga; per Bernat Surroca Albet.
• Junts intenta treure el nas en el debat del finançament; per Oriol March.
• Lleó XIV ja té ambaixador a Espanya; per Pep Martí i Vallverdú. 
• La retirada de 53.000 pisos turístics de les plataformes: un gran anunci i també una gran incògnita; per David Cobo.
• Operación Triunfo 2025: tot el que has de saber de la nova edició a Prime Video; per Victor Rodrigo.

El passadís

Les enquestes auguren un bon resultat per Vox (també al Parlament, on els extremistes mosseguen a Junts i el PSC), però a la dreta del PP hi ha moviments i Santiago Abascal pot tenir competència. Iván Espinosa de los Monteros era un dels dirigents més rellevants del partit d'extrema dreta (va ser-ne secretari general entre 2014 i 2016 i portaveu al Congrés), però se'n va separar per discrepàncies amb els principals dirigents. Ara prepara un nou projecte. Es dirà Atenea i es presenta, d'entrada, com un think tank de tarannà "liberal-conservador". Es presentarà en societat el 25 de setembre a Madrid i vol ser una "alternativa il·lusionant" a Pedro Sánchez amb expolítics de Ciutadans, el PP i Vox.  

Vist i llegit

Andrea Rizzi, analista del diari El País, signa l'article "El significat global de la rebel·lió de Madrid" on saluda la protesta massiva que va obligar a anul·lar la darrera etapa de la Vuelta a Madrid, com un episodi que pot ser un senyal d'un gir profund. Segons ell, és un fenomen de "voladura de la indiferència" davant una massacre davant la qual no es pot restar mut. Rizzi qualifica el fet com de "rebel·lió camusiana", en referència al filòsof Albert Camus, que preconitzava la rebel·lió contra l'abús. Segons l'analista, cal condemnar tot acte de violència, però assenyala que "saltar-se una tanca i boicotejar un esdeveniment es pot criticar, es pot discutir, però no és intrínsecament un acte de violència".

Celebrem

Aquests dies que es qüestiona la mobilització popular per causes justes, com ara aturar el genocidi a Gaza, convé recordar que reivindicar i sortir al carrer té tot el sentit. I just ahir se celebraven els 25 anys de la Plataforma en Defensa de l'Ebre. Aquesta fundació va liderar la mobilització contra el Pla Hidrològic Nacional que volia transvasar el riu amenaçant-ne els ecosistemes, especialment els del Delta, i hipotecant l'activitat agrícola a la seva riba. La PDE és un referent en la defensa del futur i la sostenibilitat de les Terres de l'Ebre, unes comarques que ja fan una gran aportació al país en àmbits com ara l'energia. Sílvia Berbís ha escrit aquest reportatge sobre la seva història i vigència i Josep Sabaté, un dels seus portaveus, aquesta opinió.

La PDE va protagonitzar una autèntica revolució d'autoestima i Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries hi van posar la música amb cançons que ja són himnes com Lo riu és vida. El dia 20 fan una festa a Tortosa per celebrar-ho amb vermut, jotes, pancartes, art, debat i reivindicació. Llarga vida, felicitats i gràcies!   

[Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]