El 2024, es van diagnosticar 42.851 nous casos de tumors malignes a Catalunya i 16.959 persones van morir a causa del càncer, segons dades de la Generalitat. Dit d'una altra manera: cada dia es van detectar 117 casos nous i van morir 46 persones. Amb l'objectiu de visibilitzar aquesta realitat i contribuir a la recerca de la malaltia, aquest diumenge se celebra la 34a edició de La Marató de 3Cat i, concretament, la sisena enfocada al càncer.

A trets generals, Manel Juan, director de recerca en immunoteràpia de l’Hospital Clínic, explica a Nació que l'objectiu principal a curt i llarg termini de la investigació és millorar l'eficàcia dels tractaments ja existents i provar-ne noves combinacions. En la mateixa línia, el doctor assenyala que reduir els efectes secundaris dels tractaments "és una prioritat", així com que aconseguir que siguin "sostenibles". Al seu torn, Ernest Nadal, director de Recerca i Innovació de l'Institut Català d'Oncologia (ICO), afegeix que treballen per entendre millor la malaltia per enfocar els avenços clínics i tecnològics per reduir els casos i la mortalitat.

1. Entendre com s'origina el càncer

Com un tumor benigne fa una cèl·lula maligna. Entendre l'origen del càncer és clau per anticipar-se a la malaltia i atacar-la quan és més vulnerable i, si bé és cert que s'ha avançat molt en aquest sentit en càncers habituals com el de còlon i el de mama, encara existeix un gran desconeixement en altres tipus, expliquen els experts consultats.

2. Descobrir els punts febles dels tumors més difícils de tractar

Per les seves característiques, ubicacions o circumstàncies dels pacients, hi ha tumors que són més difícils de tractar. És el cas, per exemple, del càncer cerebral, de pàncrees o els càncers infantils. En aquests casos, els tractaments són menys agressius, ja que es treballa amb tumors delicats o que són determinats per gens "menys atacables", detalla Nadal.

Per avançar en aquest sentit, calen estudis a gran escala com un recent que ha comptat amb la participació de l'Institut d'Oncologia de la Vall d'Hebron (VHIO) i ha permès identificar que, en el cas d'un gen present en el 15% dels tumors, el gen MTAP, és més efectiu atacar un enzim, el MAT2A, implicat en un procés metabòlic sense el qual les cèl·lules tumorals moren. Per tant, amb un fàrmac ja validat amb el primer assaig clínic al món es pot "ofegar" el tumor, en comptes d'atacar-lo directament.

3. Tractaments personalitzats amb tècniques de seqüenciació molecular

El futur de la lluita contra el càncer també implica continuar avançant en el desenvolupament del que s'anomenen tècniques de seqüenciació molecular, que permeten analitzar l'ADN i l'ARN dels tumors per identificar alteracions genètiques que guiïn la medicina de precisió. D'aquesta manera, els metges poden personalitzar el tractament, millorar el pronòstic i monitorar la resposta, així com combatre els tumors que es fan resistents a les teràpies, un altre mecanisme sobre el qual encara queda molt per descobrir. Nadal explica que, tot i que ja s'aplica la seqüenciació molecular en alguns casos, encara hi ha molt marge de millora i l'objectiu és arribar a tot el genoma. Això encara es treballa majoritàriament als laboratoris i el següent pas és aproximar-ho a la clínica.

4. La immunoteràpia més avançada: la teràpia CAR-T

Tot just per combatre els tumors que no responen a les teràpies més comunes, se n'han començat a homologar d'altres amb nivells d'efectivitat alts i menys invasives, com la immunoteràpia, un tipus de tractament que en lloc de destruir les cèl·lules canceroses ajuda el sistema immunitari a combatre per si sol la malaltia. Un subtipus d'aquesta és la teràpia CAR-T, que consisteix a extreure les cèl·lules T i modificar-les genèticament per tornar a introduir-les al pacient i que ja s'administra des del 2017 a l'Hospital Clínic de Barcelona, entre altres centres catalans. El doctor Juan assegura que "no té res a veure amb la quimioteràpia" i que, malgrat que actualment sobretot s'administra en patologies com ara la leucèmia o el limfoma, "l'objectiu és aconseguir que també funcioni en òrgans sòlids".

En aquests moments, però, aquesta només és una opció que es planteja com l'última línia de tractament per als pacients. Juan explica que es deu a un "tema ètic": "A ningú li donaràs un producte nou si n'hi ha altres que està demostrat que funcionen". Això sí, el doctor defensa que en un futur es pugui oferir abans aquesta teràpia perquè té "avantatges" respecte a altres tractaments.

5. Teràpia dirigida per alentir el càncer en casos no curables

Hi ha casos en què no es pot aspirar a una cura, però això no vol dir que no existeixi un tractament que permeti al pacient tenir una vida "relativament normal" fora de l'hospital, tal com expliquen els metges. Aquí, la teràpia dirigida és molt útil per allargar la vida i millorar-ne la qualitat. Mitjançant medicaments dissenyats perquè ataquin específicament les proteïnes o els gens que controlen el creixement i la propagació de les cèl·lules canceroses, bloquegen o minimitzen aquesta expansió i minimitzen el dany de les cèl·lules sanes. A més, aquests mètodes són més sostenibles per a controlar la malaltia al llarg del temps sense tants riscos.

6. Avenços tecnològics menys invasius

La tecnologia també juga un paper clau en el tractament del càncer i el sector de la salut no és impermeable a la revolució que viu el món en aquest àmbit. L’Institut Català de la Salut (ICS) ha desenvolupat quatre algoritmes d’intel·ligència artificial propis que han permès millorar el diagnòstic del càncer de mama, per exemple. Però els avenços tecnològics contra el càncer van molt més enllà de la IA i se centren a facilitar teràpies curatives més precises i respectuoses amb la resta de teixits que envolten els tumors. "Això té efectes evidents en els percentatges de curació i redueixen les seqüeles", destaca Nadal.

7. El paradigma de la biòpsia líquida

En la majoria de càncers, la biòpsia és crucial per al diagnòstic. Extreure teixits amb una agulla, una endoscòpia o una cirurgia per examinar-los sota el microscopi és invasiu i pot comportar conseqüències per als pacients. Per això, i aprofitant que les proves diagnòstiques evolucionen cada vegada cap a l'àmbit molecular, s'està treballant en mètodes més respectuosos. És el cas de la biòpsia líquida, que consisteix a extreure informació dels tumors amb anàlisis de sang, orina, plasma o pleura.

8. De fumar als hospitals a prohibir el tabac a les terrasses: més prevenció i cribratges

Les campanyes de conscienciació contra el tabac i l'alcohol o dels riscos de la radiació solar ja són habituals, així com la prohibició del consum en diversos espais. Si bé, no sempre ha estat així i, no fa gaire, es fumava fins i tot a les aules i als hospitals. En aquest sentit, la llei espanyola antitabac del 2010 va ser un punt d'inflexió, però el doctor Nadal apunta que cal continuar avançant en aquesta direcció i expandir els programes de cribratge per a més tipus de càncer, a banda dels que ja es duen a terme amb el càncer de mama o de còlon.

9. Entendre la diferència entre càncer pediàtric i càncer d'adults

En el cas del càncer pediàtric, cal tenir molt clara una cosa: que és "radicalment oposat al càncer d'adults". Així ho assegura Andrés Morales, director assistencial del Pediatric Cancer Center Barcelona (PCCB) de l’Hospital Sant Joan de Déu, que explica que aquest s'origina alhora que els òrgans dels infants s'estan desenvolupant. Per això, els tipus més habituals en els més petits són les leucèmies, els limfomes, els tumors cerebrals, els d'ossos o els sarcomes. Per contra, el d'adults està "relacionat amb l'envelliment i l'acumulació d'alteracions genètiques en les cèl·lules normals que, eventualment, es converteixen en cancerígenes".

A més, Morales explica que el conjunt de càncers freqüents en infants tenen molts subtipus, "fet que fa la investigació específica i el desenvolupament de fàrmacs innovadors molt més difícil, ja que s'ha de fer per grups específics". "La investigació en el càncer d'adults de poc o res serveix per al càncer de nens", conclou el doctor.

10. Espais amables per tractar el càncer infantil i complir "metes vitals"

En la línia del punt anterior, per tractar el càncer en nens és important oferir una atenció multidisciplinària, ja que així com en adults el càncer és una malaltia "freqüent", en nens és "minoritària", explica Morales. En aquest sentit, l'Hospital Sant Joan de Déu va inaugurar l'any 2022 el PCCB, un espai on s'intenta donar una resposta "als problemes i obstacles que tenen els pacients durant el tractament". El doctor apunta que l'objectiu és oferir "el millor seguiment i la millor qualitat de vida", així com contribuir que els nens puguin complir "metes vitals i objectius que tots tenim a pesar de les seqüeles al càncer".