Tot just fa una setmana que Montse Aguilar, treballadora dels serveis de neteja de l'Ajuntament de Barcelona, moria en plena onada de calor, després d'haver avisat que es trobava malament durant la jornada laboral. Els seus companys ho estan paint amb tristor i impotència. "Em fa moltíssima ràbia. Perquè el dia abans, el divendres, vaig dir-los als meus encarregats les paraules: 'fins que no mori algú no fareu res, oi?' I el dissabte va morir la Montse". La frase la diu Victoria Chacón, també treballadora de la neteja viària de Barcelona. És un dels col·lectius que més equilibris ha de fer entre fer feina sota el sol i la preservació de la salut, a la capital catalana. Altres exemples poden ser els riders o els treballadors de la construcció. Tres perfils professionals expliquen a Nació com és el dia a dia dels treballadors de la calor.

Com expressa Chacón, els fets de la setmana passada van colpir per la seva fatalitat, però no per l'origen que els treballadors intueixen. La calor ha portat aquesta setmana de calorada a què almenys cinc empleats més de les empreses que gestionen la neteja de Barcelona hagin hagut de rebre atenció sanitària enmig de la jornada laboral, segons informa la CGT. Ara, l'Ajuntament ha reaccionat i ha pactat noves mesures de protecció als treballadors. El consistori va informar que a partir dels 34 graus està previst que els treballadors puguin fer una pausa de cinc minuts cada hora. A més, s'obliga les companyies a donar una ampolla isotèrmica d'un litre a cada treballador i a modificar els recorreguts de la neteja per evitar els punts de més impacte solar durant les hores més dures.

Això, però, deixa freds els operaris que s'encarreguen d'escombrar, recollir fustes, canviar papereres. Treballen sis dies a la setmana per 1.200 euros al mes, en alguns casos, i veuen les mesures poc ajustades a la realitat. "El descans de cinc minuts cada hora ja l'estàvem fent. Animem l'alcalde, el senyor Jaume Collboni, a fer reunions a ple sol durant 55 minuts, i a descansar cinc minuts només a l'ombra. Ja ni li demanem esforç físic, només que faci les reunions. A veure com ho veu", lamenta la treballadora de la neteja.

Excedència per calor

Els esforços sota el sol cada vegada són més durs, en un context d'emergència climàtica que ha fet que s'acabi de registrar el juny més calorós de la història, i la relació amb les empreses empresa és tibant. També es veu així des del sector de l'obra pública. "Ara mateix costa molt més treballar. Dins de la seguretat que posen a l'obra, perquè a ningú li interessa que hi hagi cops de calor i algú mori allà, el cert és que pressionen fins on poden. I a vegades el límit és una mica bèstia", estableix David Díaz, qui fa tasques de control de qualitat i topografia a obres destacades, com la del soterrament de les vies del tren a Montcada i Reixac o l'extensió de la línia L8 dels FGC. A l'estiu, el ritme laboral de la ciutat baixa, molta gent marxa fora i l'Ajuntament aprofita per fer més obres a la via pública.

"Ara mateix costa molt més treballar. Dins de la seguretat que posen a l'obra, perquè a ningú li interessa que hi hagi cops de calor i algú mori allà, el cert és que pressionen", diu el topògraf David Díaz

Díaz reconeix que la pitjor part de les obres on ha treballat l'assumeix habitualment un perfil de treballador migrant, sovint originari del Magreb o de l'Àfrica subsahariana, amb situacions molt més delicades que impedeixen que alcin la veu i que els porta a acceptar condicions dures. "Perquè la màquina sigui productiva ha d'estar 12 o 14 hores en funcionament. I dius "oh, perfecte per fer dos torns". Doncs no, es fa un torn i es cobreix amb hores extra. I ningú diu res perquè necessiten els diners", exposa.

Alguns treballadors més veterans fins i tot han dit prou. "A mi sempre m'ha agradat treballar al carrer, però estic perdent aquest gust. La calor està sent molt bèstia. Un company ja ens ha explicat que s'ha agafat l'excedència a l'estiu, perquè està a prop dels seixanta i ha dit: no puc treballar així. Tornarà al setembre. L'any passat ja el vam veure afectat, a les obres a Gal·la Placídia, i ara ha decidit estalviar-s'ho", relata l'obrer. 

Cuidar d'un mateix

La situació colpeja igualment aquelles persones que fa anys que s'encarreguen de portar el menjar amunt i avall de la ciutat. Gairebé simultàniament, mentre s'evidenciaven les conseqüències -i les alertes- de la crisi climàtica, creixia el sector del delivery a la trama urbana. En aquest terreny, els repartidors s'han acostumat a pedalar en els moments més adversos, mentre plovia o durant els episodis de màxima calor, segons les seves necessitats econòmiques i la permissivitat de les empreses. "Als repartidors sempre se'ns ha inculcat que tota la responsabilitat que hauria de tenir l'empresari ha estat desplaçada cap a nosaltres. Has de cuidar de tu mateix", exposa Javi Pérez, treballador de Glovo.

"Davant la calor, no hi ha dubte: agafo l'horari de 19h a 1h per repartir. Però crec que ho fem tots. No sé si en algun moment l'empresa ens ho intentarà canviar", exposa el 'rider' Javi Pérez

Amb la reestructuració del model laboral, ara cada setmana han d'escollir un horari fix i l'elecció ha estat clara. "Davant la calor, no hi ha dubte: agafo l'horari de 19h a 1h. Però crec que ho fem tots. No sé si en algun moment l'empresa ens ho intentarà canviar", apunta l'home. Per treballar, igualment, té els seus remeis davant la xafogor implacable: beure molta aigua -que sempre es compra ell mateix- malgrat no tenir-ne ganes, fer-se rutes per carrers arbrats, evitar l'impacte directe del sol i tenir sobres isotònics. També, tant ell com Victoria Chacón, del servei de neteja, mencionen els banys constants sota el raig de les fonts urbanes. Es remullen, ells i les seves peces de roba, i continuen la jornada. Els dos veuen amb indignació haver-se de comprar ells mateixos les aigües per poder treballar en condicions.

Les mesures desitjades 

El que lamenta l'encarregada de netejar els carrers barcelonins, sobretot, és que les solucions que s'han donat fins ara siguin mínimes -"l'únic canvi amb la roba, per exemple, ha estat que ara tenim una petita reixa a l'aixella"- i que els interessos de les grans empreses -com FCC, Urbaser, CLD i Valoriza- pesin més que la sensibilitat laboral. "Quan fem el descans de cinc minuts, al sisè l'encarregat ja t'està assenyalant el rellotge", planteja la dona. 

"L'únic canvi amb la roba ha estat que ara tenim una petita reixa a l'aixella", explica la Victoria Chacón, de la neteja

També apunta que sovint la ciutadania es queixa si els veu aturats, malgrat la feina acumulada que porten. "Hem fet recorreguts de 24 quilòmetres escombrant en una jornada. És clar que en algun moment hem de parar. Ja no pots més. Et fan mal les espatlles, et fan mal els braços, et pesa l'escombra. En algun moment has de parar", reflexiona.

Ara no es para a l'agost

David Díaz relata com almenys a la seva obra es poden ajustar algunes tasques i es poden evitar les hores de més impacte del sol, habitualment. Però hi ha moments de tot. Ara bé, assegura que en comptes d'anar endavant, s'ha anat enrere en alguns àmbits. "Abans a l'agost s'aturava tot. No fèiem aquestes obres. Teníem tot el mes de vacances. Ara és diferent. Com amb la pluja, que també veig treballadors migrants disposats a continuar treballant quan abans paràvem". De nou, és l'equilibri entre la necessitat i la permissivitat. 

A l'obra pública almenys sí que disposen de crema solar. Javi Pérez, a Glovo, i Victoria Chacón, als serveis d'Urbaser per a l'Ajuntament, no poden dir el mateix. "L'any passat ens les donaven caducades. Aquest any ens diuen que ni en tenen", menciona la treballadora de la concessionària de la neteja viària. Ara ambiciona canvis més encertats, com que siguin ells qui tinguin marge per decidir els recorreguts viaris, que es redueixi la jornada laboral, que tinguin millors eines -com gorres tèrmiques per a tota la plantilla- per combatre la calor.

A Itàlia, a més calor més sou

Per als riders la situació no és gaire millor pel que a facilitats. A Itàlia, Glovo ha proposat augmentar el que cobren els repartidors per cada servei progressivament, segons els graus que faci. Aquí, tampoc proveeixen material especialment adaptat a la calor, ni cremes solars, assegura Pérez. "Fins i tot la motxilla, ara que ha canviat tot, pensava que me'n donarien una de nova, perquè l'antiga la tinc desgastada per tot arreu. Res d'això. He hagut de comprar-la per 30 euros".

La conclusió entre els tres treballadors, compartida en una taula a l'ombra al centre de Barcelona, la diu Díaz en veu alta. "Sembla que estiguem demanant barbaritats, pel que costa, i són simples mesures d'humanitat".