Pedro Sánchez es mou entre la conveniència i la convicció. Per aquest ordre. És un component fonamental per entendre tots els moviments que està duent a terme el president del govern espanyol durant l'última setmana a l'hora d'abordar el conflicte entre Israel i Palestina. Un repàs des de dilluns passat permet veure la jugada amb perspectiva: embargament d'armes, traves als vaixells que en transportin cap a l'estat hebreu i, en un míting abrandat des d'Andalusia -banderes palestines incloses, estratègicament col·locades entre el públic-, crida explícita a la mobilització dissenyada per aturar La Vuelta en l'etapa final que se celebrava a Madrid.
Aquest dilluns encara ha anat una mica més enllà amb la petició de retirar Israel de totes les competicions internacionals , a l'estil del que es va fer amb Rússia després de la invasió d'Ucraïna. La seqüència de Sánchez és coherent: si es considera un genocidi -com ara també sosté el president Salvador Illa-, s'han d'adoptar mesures excepcionals. Si es creu que s'està produint un extermini a la Franja de Gaza, toca ser inflexible amb Israel. El to del PSOE, entregat a la causa palestina -un repàs dels perfils dels ministres a la xarxa social X permet comprendre fins a quin punt hi ha un argumentari treballat al darrere-, no és innocu: s'hi ha detectat camp per córrer a nivell electoral.
Sorprèn poc que Sánchez es mogui per interessos, siguin fruit de la convicció o de la conveniència, però sí que resulta curiós comparar les proclames actuals amb altres passatges de la seva presidència. Especialment si es canvia la bandera palestina per l'estelada. Quan els carrers bullien a Barcelona per la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes, al govern espanyol li va faltar temps per redactar el decret que hauria tret als Mossos les competències de seguretat a Catalunya. Sánchez es negava a reunir-se amb el president Quim Torra quan es desplaçava a la capital catalana. Li demanava, de fet, que "condemnés la violència" que hi havia, deia, als carrers.
Una frase que signaria avui mateix el PP en referència al paper de Sánchez, perquè les protestes propalestines d'aquests dies a La Vuelta han enfangat més -si és que era possible- la relació entre els dos principals partits de l'Estat . L'hemeroteca, en tot cas, no deixa en bon espai el president espanyol. La seva crida a manifestar-se recorda a aquell apreteu, apreteu de Torra als CDR en el primer aniversari de l'1-O, durant el qual hi va haver aldarulls a les portes del Parlament. Aquell apreteu va condemnar la carrera política de l'expresident, perquè va fer la impressió de voler representar les institucions i els manifestants al mateix temps. No acostuma a sortir bé i, de fet, no va anar bé.
En tot cas, sempre és bo veure com el PSOE va descobrint realitats que abans jutjaven de manera severa i que ara abracen. Fa uns mesos van adonar-se que a l'Estat s'hi practicava el lawfare, i ara han obert els ulls davant de les bondats de la protesta per una causa justa. Pensarien el mateix al PSOE si qui hagués interromput La Vuelta hagués exhibit estelades l'any 2017? Què haurien dit d'un president de la Generalitat independentista que hagués avalat l'aturada d'una competició professional? I si aquest diumenge hi hagués hagut una desgràcia a Madrid? L'únic dubte seria quin jutge de l'Audiència Nacional estaria esmolant els ganivets per assumir la instrucció del cas.