La Coordinadora Catalana d'Ajuntaments Solidaris amb el Poble Saharauí i els parlamentaris de l'Intergrup Pau i Llibertat al Sàhara Occidental al Parlament de Catalunya viatgen aquest divendres a l'altra banda del Mediterrani. Visitaran les autoritats de la República Àrab Saharauí Democràtica, el Front Polisario, per mostrar el seu suport a la reivindicació de la celebració d'un referèndum d'autodeterminació. Un conflicte que només la meitat dels catalans diu conèixer, segons una enquesta a la que ha tingut accés Nació.

Reclamen que es faci efectiu el referèndum que van establir les Nacions Unides el 1991, 15 anys després que Espanya es retirés del territori i renunciés a l'administració de l'antiga colònia. En aquesta direcció s'expressen el 78% dels catalans que coneixen el cas, i el 76% està d'acord amb què l'Estat jugui un paper actiu perquè així sigui.

Quan Espanya s'hi va retirar, va lliurar els gairebé 270.000 quilòmetres quadrats de desert al Marroc i Mauritània, que es van repartir el territori. Es va iniciar aleshores un conflicte armat entre el Marroc i el Front Polisario per la sobirania, que va allargar-se fins al 1991, quan l'ONU va coordinar una treva negociada que incloïa un acord per a la celebració d'un referèndum per determinar l'estatus del Sàhara Occidental.

[noticiadiari]2/107613[/noticiadiari]
Tres dècades després, però, el referèndum encara no s'ha celebrat i no sembla que hagi de passar en el curt termini. A més, el juny de 2022, el president espanyol, Pedro Sánchez, va escenificar un gir de 180 graus en el paper d'Espanya en el conflicte i va posicionar-se de part del Marroc. Tot, en un intent de restablir ponts amb el rei marroquí Mohamed VI, després de l'escàndol amb l'acollida humanitària del líder del Front Polisario, Brahim Gali.

[plantillavirals]