Què en pensen els eurodiputats catalans dels centres de retorn de migrants?

ERC, els Comuns i el PSOE rebutgen la proposta de la Comissió Europea que proposa crear llocsde deportació fora de la Unió Europea

La Comissió Europea proposa uns centres de retorn de migrants inspirats en les deportacions que la líder italiana d'extrema dreta, Georgia Meloni, va fer a Albània
La Comissió Europea proposa uns centres de retorn de migrants inspirats en les deportacions que la líder italiana d'extrema dreta, Georgia Meloni, va fer a Albània | Armando Babani / Zuma Press, via Europa Press
Redacció
12 de març de 2025, 10:49
Actualitzat: 11:00h

Una de les propostes del nou pacte migratori europeu és la creació de centres de retorn dels migrants. Són centres fora de la Unió Europea que, segons la Comissió Europea, es restringiren a estats "segurs" però diverses veus han alertat que la seva posada en marxa és una regressió en els drets de les persones migrants. I els eurodiputats catalans, què en pensen? En declaracions a l'ACN, els representants d'ERC i els Comuns s'hi han mostrat en contra perquè implica vulnerar el dret internacional. 

L’eurodiputada d’ERC Diana Riba ha titllat de “barbaritat” el reglament plantejat per l’executiu d’Ursula von der Leyen. “A les persones amb situació irregular se les està posant en un paper de criminals, se les envia de manera massiva a tercers països en centres de detenció, on no tenen cap vincle familiar, i on sabem del cert que s’estaran vulnerant els seus drets humans”, ha denunciat Riba. Així mateix, ha subratllat que el model plantejat per Brussel·les no es diferencia “en res” dels centres de detenció de migrants que Itàlia intenta implementar a Albània.

La creació dels centres és una de les mesures que recull el nou reglament de devolucions presentat aquest dimarts per l’executiu comunitari i que busca augmentar i accelerar les expulsions de persones a qui se’ls ha denegat la sol·licitud d’asil. L'eurodiputat dels Comuns Jaume Asens ha assegurat que la proposta “és el somni humit” de l’extrema dreta de Giorgia Meloni. Segons Asens, mesures com aquesta donen ales a l’extrema dreta. “Situen el drama de les persones que fugen de la guerra o de la fam com si fos un problema de seguretat i construeixen un imaginar que el que fa és realimentar les pors i angoixes de la gent, i això és caldo de cultiu per l’extrema dreta”, ha assenyalat.

La proposta tampoc ha agradat al PSOE o Podem. L’eurodiputat dels socialistes, Fernando López Aguilar ha denunciat que la mesura “és inacceptable”. En la mateixa línia, l’eurodiputada de Podemos Isa Serra ha assegurat que la UE “intenta competir amb Trump per veure qui és més racista” i ha subratllat que la proposta “suposa una gravíssima vulneració dels drets humans”. “Són deportacions forçoses a països que ni tan sols les persones que estan migrant han trepitjat”, ha denunciat.

Serra també ha alertat que “el problema” no és només la ultradreta, sinó que els socialistes i liberals “comprin” les propostes de l’executiu comunitari. “Després es preguntaran per què governa el feixisme”, ha dit. Asens i Riba també han coincidit a instar els socialistes i liberals de l’Eurocambra a “deixar de comprar les tesis” de la dreta. “Els demanem coherència perquè el problema no és que l'extrema dreta guanyi a les urnes, que també, el problema és que l'extrema dreta guanya culturalment i políticament quan altres, com per exemple els socialistes, li compren el seu marc mental”, ha defensat Asens.

Per la seva banda, l’eurodiputat del PP Javier Zarzalejos ha afirmat que la proposta de la Comissió és “una bona proposta” que marcarà un “punt d’inflexió” en la gestió de la immigració a la UE. El popular ha fet valdre que el reglament establirà “noves obligacions molt clares” per aquelles persones en situació irregular i ha destacat que la proposta també busca “incentivar” els retorns voluntaris. “Considerem que la proposta és clarament tranquil·litzadora des del punt de vista del respecte als drets fonamentals”, ha indicat.

La proposta de reglament, que s’haurà de sotmetre a votació al Parlament Europeu i al Consell de la UE per tal que es pugui començar a aplicar, també planteja establir una ‘ordre europea de retorn’ per tal que les decisions de devolució pròpies de cada país puguin ser reconegudes per altres estats membres, així com la implementació del “retorn forçós obligatori” en cas que la persona “no cooperi” en el procés de devolució i normes més “estrictes”, com la confiscació dels documents d’identitat o detencions de fins a 24 mesos -en lloc de 18, tal com s’estableix actualment-, pels sol·licitants d’asil que es neguin a abandonar el territori de la UE en cas que la seva petició hagi estat rebutjada.